Examinant per Autor "Alsina Ferrer, Laia"
Mostrant1 - 8 de 8
Resultats per pàgina
Opcions d'ordenació
Obra A l'altre barri(2017-08) Alsina Ferrer, LaiaEn Jordi -marit, pare, fill, germà i oncle- ha mort prematurament a causa d’una parada cardíaca mentre practicava sexe amb la seva dona, la Marta, qui l’acusa -degut a aquesta mort tan inoportuna-, d’haver-li produït un trauma per tota la vida. L’Andreu, el germà d’en Jordi, intenta explicar-li a la seva filla de set anys, la Clàudia, que el seu tiet se n’ha anat a viure a l’estrella dels desapareguts, teoria que la nena aviat deixa en ridícul gràcies a uns amplis coneixements en física. Finalment, en Vicenç, un jubilat que mata els matins fent el cafè al bar del tanatori del barri, es retroba amb la seva antiga amant de joventut, l’Antònia, just el dia que aquesta vetlla el seu fill Jordi, recentment difunt.Obra Ah!(2015-02) Alsina Ferrer, Laia“Ah!” és un crit de denúncia contra totes aquelles violències que –al llarg de la història- ha utilitzat el poder hegemònic de cada moment per tal de blindar els seus interessos. El text s’articula mitjançant tres eixos temàtics que es van entrellaçant i que corresponen a les tres principals formes de violència que pateixen els ciutadans: l’explotació laboral, la repressió i l’heteropatriarcat. Es tracta d'un text episòdic i fragmentat que funciona mitjançant vint-i-una escenes quasi independents que repassen diferents situacions quotidianes així com diferents moments clau de la història d’occident, tots ells amb un element en comú: la violència com a mecanisme de submissió i control. Un altre element aglutinador del conjunt és el crit. Aquell crit que els oprimits sempre s’han empassat, però que algun dia, per fi, tindrà veu.Obra Aigua(2013) Alsina Ferrer, LaiaUna noia, visiblement atordida, ha estat hospitalitzada després de patir el que sembla un terrible accident de cotxe. Mentre descansa al llit de l’hospital, un noi -la seva parella- la sotmet a un intens interrogatori aparentment per ajudar-la a recuperar la memòria que ha perdut després de l’impacte. Malgrat tot, a mesura que avança l’acció, descobrim que la noia recorda més del que pensàvem i que les intencions del noi no són tan nobles com semblava a priori ja que ha estat ell qui –en un atac de gelosia- ha manipulat el seu cotxe per intentar matar-la.Obra Els colors de la pluja(2021-06) Alsina Ferrer, LaiaDesprés de la pluja, una pluja negra d’aquelles que amara desagradablement els mitjons i resulta impossible treure’s la mullena de sobre, un nen i una nena esperen que arribin els primers raigs de sol que acabin amb anys de guerra i de conflicte polític. Perquè, de fet, segons el que els han ensenyat a l'escola, la pluja sempre és perillosa i només porta al desastre. Tanmateix, quan per fi arriba el sol que esperaven, s'adonen que aquest pot ser més perillós que la pluja, ja que pot cremar-los tant la pell com les còrnies. Només l'arribada d'una nova mestra a l'escola -que els allunya dels llibres i fa que comprenguin el món per experiència pròpia- afavoreix que els nens descobreixin que la pluja no és sempre ni perillosa ni negra, sinó que pot ser transparent, o de tots colors, i que pot conduir cap a un canvi social o cap a la revolució.Obra El mar no cap dins d'una capsa de sabates(2018) Alsina Ferrer, LaiaEscola Els tres porquets. En Martí, la Cris, en Toni i l'Andrea han estat castigats sense pati després que un d'ells hagi guixat la taula de la Dolo, la professora de cant coral. No se'ls aixecarà el càstig fins que no surti el culpable de la bretolada. D'aquesta manera, mentre els quatre nens es lamenten de la seva suposada reclusió, van integrant -sense ser-ne conscients- els valors repressius del món adult. Tanmateix, els nens que juguen al pati sota una aparent llibertat també són esclaus d'un marc ideològic adult que els manté lligats als esquemes capitalistes, masclistes, homòfobs, especistes i imperialistes imperants. La diferència entre uns nens i els altres és, simplement, que els que juguen al pati no són conscients de les seves cadenes.Obra Robert(2020-09) Alsina Ferrer, LaiaDavant la frustració que la Laia (dramaturga de l'obra) sent pel rebuig amorós d’en Robert (actor de la seva companyia), li proposa tirar endavant un espectacle amb l’objectiu ocult de viure als escenaris un amor que no ha pogut viure a la vida real. En Robert, potser víctima del narcisisme de l'actor, accepta la proposta de la Laia i accedeix a representar un monòleg que ella mateixa li escriu. Aviat, però, la possibilitat que el públic pensi que allò que succeeix sobre l'escenari ha passat de debò li resulta insuportable. D'aquesta manera, conscient de la trampa en la qual ha caigut, decideix emprendre, contra la Laia, una terrible venjança. Tanmateix, en Robert no és conscient del veritable entramat de la teranyina on es troba i de la qual, potser, serà incapaç de sortir.Obra Y-X (o la fidelitat dels cignes negres)(2015-09) Alsina Ferrer, LaiaDues actrius i tres actors es reuneixen sobre un escenari per tal d'oferir al públic una obra sobre l'amor romàntic. L'amor com a espai idíl·lic i com a bàlsam de l'ànima. Segons manifesten els actors, l'escenari és per a un intèrpret un espai de màxima llibertat i, per aquest motiu, confessen estar interpretant exactament l'espectacle que volen, i construint les escenes segons el seu propi criteri. Tanmateix, a mesura que la ficció dels personatges comença a mesclar-se amb la realitat dels mateixos intèrprets, i emergeixen entre ells terribles conflictes de caire amorós, descobrirem que ni els actors són tan lliures com creuen, ni ho són els enamorats sota els preceptes de l'amor. Un amor que, a voltes, pot ser cruel i asfixiant.Obra Z(2013-11) Alsina Ferrer, LaiaLa Zaira i en Zenon, una parella que porten ja uns quants anys d’amor i somnis compartits, passen l’última nit al seu pis, just abans de ser desnonats. Durant aquesta nit lluiten per conservar casa seva, però també el seu amor, mitjançant un joc aparentment innocent d’encadenar paraules que els serveix, al seu torn, per evocar diversos moments del passat, el present i un futur que ja no viuran. Un futur compartit que s’ensorra a mesura que el que era un joc lúdic acaba convertint-se en un intercanvi ferotge de retrets i dolor. I tot plegat condicionat, sense cap mena de dubte, per la imminent arribada de la policia. I és que és possible l’amor sense llar?