Examinant per Data de l'obra "1957"

Mostrant1 - 5 de 5
  • Miniatura
    Obra
    Cruma
    (1957) Pedrolo Molina, Manuel de
    El resident d’un pis sent un truc a la porta i l’obra: és el visitant. Aquest decideix ajudar-lo en el joc que el resident ha inventat per passar l’estona: mesurar les parets. Mentre una sèrie de problemes (cintes mètriques no numerades, impossibilitat de trobar on anotar les mesures, ...) provoquen que els dos personatges no puguin mesurar res, una misteriosa noia va apareixent, i una veu no identificada no para de cridar “Nagaio”. Després d’obrir una finestra, el resident i el visitant coneixen Nagaio, una dona que surt d’una altra finestra. El visitant decideix anar al bany, i en entrar-hi es creua amb algú que en surt. És l’estrany. El resident està convençut que l’estrany és el visitant. L’estrany comença a relacionar-se amb Nagaio i marxa amb la noia. Quan el visitant surt del bany, el resident no entén res, perquè es pensa que aquest acaba de marxar. Però la noia i l’estrany tornen a entrar, es dirigeixen a una porta que el resident no havia vist mai, i després de discutir amb el visitant, aconsegueixen traspassar-la. Al final, el resident i el visitant s’han quedat sols. Però algú truca a la porta del pis, i el resident va a obrir-la.
  • Miniatura
    Obra
    Homes i No
    (1957) Pedrolo Molina, Manuel de
    Fabi i Selena són presoners. En una altra cambra, Bret i Eliana també es troben tancats. Porten tota la vida com a presoners, i ja els seus pares havien estat tancats en aquelles cambres. Un dia, farts de la seva situació, intenten atacar No, el carceller, que es troba adormit, però només aconsegueixen despertar-lo. Tot i qüestionar-se el seu tancament i la figura del seu vigilant, dipositen totes les esperances en els fills que esperen tenir algun dia. Uns anys més tard, Feda i Sorne, els fills de les anteriors parelles, decideixen començar a investigar cadascú la seva cel·la per intentar trobar-hi alguna fissura, davant la sorpresa dels seus respectius pares que mai no havien pensat a fer-ho. No, a mesura que avança la investigació, s’anirà posant més nerviós, i quan els joves veuen que la paret del final és en realitat una cortina, els prega que no la traspassin. Feda i Sorne, després d’algun dubte, estiren la cortina, cadascú des de la seva cambra, i descobreixen una enorme reixa que els empresona a tots, inclòs No.
  • Miniatura
    Obra
    L'excés o Don Joan foll : Farsa tràgica i veloç
    (1957) Palau i Fabre, Josep
    Don Joan es troba desesperat per la impossibilitat de trobar cap dona que ompli totalment el seu desig amorós. Deixa embarassada Elvira, de quinze anys, per voluntat de la noia i es troba rebutjat socialment. La noia vol casar-se però ell no està disposat a fer-ho sense estimar-la incondicionalment. Don Joan acut a un psiconalista que intentarà ajudar-lo, però la seva impaciència i ànsia per solucionar el problema, el portaran a acabar tancat, totalment enfollit, en un manicomi on Elvira el visita amb el fill d’ambdós.
  • Miniatura
    Obra
    Pell vella al fons del pou
    (1957) Pedrolo Molina, Manuel de
    En Pap, en Fem i la Sex, viuen tancats en una habitació on només hi ha dos ulls de bou, la porta d’un ascensor i un munt de runa. Els seus records anteriors al moment d’entrar a l’habitació són confosos i discuteixen constantment sobre com era l’home que els va portar, si van arribar junts o separats, si hi ha més gent en altres pisos, etc. La seva feina sembla que consisteix en anar triant objectes del munt de runa, i quan per l’ull de bou veuen que des de dalt llencen runa, llençar-la també ells. Per tal que passi alguna cosa i no viure tancat, en Fem decideix no llençar la runa quan sigui el moment per veure si ve algú a veure que passa. A pesar de la por dels altres dos ho aconsegueix, però quan l’ascensor es para al seu pis, el Pap i la Sex es repengen a la porta perquè aquesta no pugui obrir-se. Uns segons més tard l’ascensor continua amunt i tot resta igual.
  • Miniatura
    Obra
    Una drecera
    (1957) Oliver Sallarès, Joan
    Els Forcada són una família ben acomodada dins la burgesia, però llur reputació és a punt de veure’s compromesa pel mal comportament dels fills: en Nicolau vol ser poeta i la Tesa, que encara és menor d’edat, ha quedat embarassada després de fer-s’ho amb tots els nois de la colla. Desesperats per a trobar alguna solució, accepten la proposta de l’Oriol, un amic d’infantesa de la Tesa, que els demana la mà de la filla per endur-se-la als Estats Units i refer allà la vida. Però just abans de conèixer aquesta notícia, la Tesa se suïcida. La vida plàcida i feliç que duien els Forcada s’ha acabat, no tan sols per la pèrdua de la filla, sinó perquè des d’ara hauran d’afrontar també l’angoixa en què descobreixen que viu el fill.