Dramatúrgia Catalana Contemporània

URI permanent per a aquesta comunitat

https://dspacedev.cdmae.cat/handle/123456789/3

Examinar

Mostrant1 - 20 de 81

A les set em llevo (Fragments de vida quotidiana d'avui)
(2007) Sarrias Fornés, Mercè
Assistim a l'estrés d'una dona, el seu dia a dia, l'exigent rutina d'una dona que és mare de dos fills amb edats diferents, que treballa en jornada reduïda i que li toca fer un munt de feines de casa i tenir-ho tot controlat. No té, -tot i necessitar-ne-, temps per a ella.
A-normal o la oveja errante
(2017) Verdugo, Àngela
Per mitjà de la figura d'unes ovelles humanitzades, una mare parla a la seva filla petita de qüestions relacionades amb la memòria personal i col·lectiva, l'acceptació del pas del temps i l'inconformisme (drogues, música i actitud de joventut, etc.). En última instància, les diferents històries que van configurant aquestes ovelles són un cant a la llibertat i a la diversitat.
Accions de resistència
(2018) Galán, Marta
És l'any 2054 i la Susanna explica que va néixer l'any 2013 per gestació subrogada, i que el món s'ha convertit en un lloc on només existeix la llei del mercat i on el capitalisme s'ha imposat com a sistema de control absolut sobre els individus. Milers d'espècies animals s'han extingit i la democràcia, les nacions i els estats han desaparegut. Explica com va néixer La Resistència, una societat secreta que duu a terme accions per combatre aquest ordre mercantil. La primera acció de resistència és parir amb magnificència, oposant-se així als naixements programats. La segona consisteix en sortir a caminar i intentar fugir del sistema de control. La tercera acció és el sabotatge a la cadena de producció, i la quarta consisteix en acceptar morir.
Acer inoxidable
Vàzquez Ila, Gerard
Una mare explica al seu fill adormit que son avi ja li ha portat el regal que tant desitjava. La mare està orgullosa d’ell perquè, tot i que encara no sap ben bé què és una guerra, ja ha demanat anar a la manifestació del proper cap de setmana. Ella l’anima a continuar estant sempre contra qualsevol guerra, i és per això que està contenta que l’avi li regali una cassola, tot i que és conscient que caldrà que el seu fill piqui molt perquè les guerres s’acabin.
Ahmed
(2003) Dueso Almirall, Manuel
Una dona relata com una bomba va caure damunt seu quan estava alletant el seu fill Ahmed i els va matar a tots dos. Només van romandre les dues mans del nen transformades en dos trossets de carbó. Al llarg del monòleg la dona expressa l’odi cap aquells que calcen sabates cares, que maten per la por de perdre el que han robat, i avisa dels possibles efectes que pot provocar el carbó en el qual s’han transformat les mans d’Ahmed si crema.
Amb el genoll
Giménez Casas, Xavier
L’obra està formada per pensaments, opinions i crítiques que constitueixen una reflexió sobre les conseqüències de l’abús de poder o la guerra en el món i en la humanitat. El resultat més visible d’aquesta situació són centenars de cadàvers sense nom i la pèrdua de les llibertats. Tot plegat es combina amb referències constants al mite d’Ifigènia, des que és condemnada a morir per salvar els seus fins que és salvada pels arcàngels – soldats de la Guàrdia, sense que se sàpiga qui és la persona que mor en lloc seu i per què aquesta persona i no una altra.
L'amor (no és per a mi, va dir Medea)
(2018) Riera, Queralt
L'obra presenta un total de 38 escenes que es mesclen entre elles com un collage. La suma de totes elles conforma un recorregut per la vida d'una dona dels 8 als 88 anys. La protagonista, Medea, és una dona del segle XXI, com qualsevol altra. És una persona anònima que conta la seva història: des de les festes d'aniversari de la infantesa i les inquietuds intel·lectuals de joventut, als desenganys amorosos, la maternitat, les malalties de la vellesa, la decadència física i l'abandó en una residència. La peça, un mirall per a molts lectors i espectadors, reconstrueix el mite de Medea i l'apropa a l'actualitat posant èmfasi en la fugacitat de la vida i el pas inexorable del temps.
Aristòtil ha mort o com ser un esnob gilipolles moralista de merda
(2011) Pardo, Patrícia
En una Espanya presidida per Mariano Rajoy, una senadora per València al Senat, conscient que la Cambra Alta ha perdut el seu sentit i funcions originals, i s’ha convertit en un circ per a l’entreteniment i en un mer instrument per a l’ascensió a l’escala social dels polítics, s’alça del seu escó amb una proposta. D’aquesta manera, proposa a la resta de senadors dirigir-se al Congrés dels Diputats i jugar, tots junts, a intercanviar-se glaçons amb la boca. Els diputats primer reben la proposta amb sorpresa i estupefacció, però aviat s’avenen al joc orgiàstic.
Augusta
(2007) Pardo, Patrícia
Una tristesa tan gran que és força centrífuga; una nit d’encontre sexual en què la felicitat s’escriu en majúscules; la desesperança adulta que porta a pensar en un suïcidi bevent suavitzant blanc; restar en el novembre més melancòlic; la prostituta a qui espanten els homes però que apallissa una dona; la impunitat infantil de plorar agafant de la mà una mare que no és teva; fugir del desamor i de la correcció com d’una guerra; l’il·lús en una relació de tres mesos i l’escèptic que celebra les bodes d’or; la impossibilitat de mostrar-se simplement singular; els preservatius de sabors múltiples que mai tenen sabor de penis; el mos a la fulla dels cucs de seda que mai seran papallona; la complementarietat d’allò que es contradiu; viure la vida sense pressupòsits... Ingenuïtat, malenconia i desamor fets poemari.
Balena blava
(2018) Szpunberg Witt, Victoria
Una directora d'institut que ha dedicat tota la vida als alumnes rep una trucada informant-li que un alumne s'ha unit a un joc macabre que sol acabar amb suïcidi. La directora es pregunta què ha fet malament, repassa la seva labor pedagògica i se sent vella i inadequada per afrontar els nous temps, talment una balena blava atrapada.
Un bolígraf
(2016) Rosich, Marc
Una noia xopa, que acaba de sortir del mar, es dirigeix a la gent que l'observa. Ha vingut en una barca, juntament amb altres refugiats. Ja no té equipatge, ni tan sols el bolígraf que duia i que ha hagut de llençar a l'aigua a mig trajecte. És per això que demana un bolígraf a les persones que l'observen. Perquè necessita fer una llista de les coses que no vol oblidar: l'adreça de casa seva (encara que ja no existeixi ni casa seva ni tan sols el carrer), el correu electrònic del seu germà i el nom dels seus fills.
Cargol treu banya
(2000) Mestres Emilió, Albert
Una dona que forma part del bàndol dels vençuts en una guerra es lamenta i explica a un possible fill l’arribada al poble de l’exèrcit enemic, la destrucció de les cases, la matança de tots els homes, joves i vells, i la violació que va patir per part de més de quaranta soldats. A conseqüència d'aquestes violacions, la dona té por d'estar embarassada.
Carolina o la doma de un leopardo
(2018) Hibernia, Eva
Acompanyem a la protagonista, Carolina María de Jesús, durant les últimes hores de la seva vida. A mesura que avança el monòleg descobrim que la Carolina és escriptora, brasilera, negra, mare soltera i pobra; viu en una barraca, als suburbis, i sobreviu com pot. Tot i que ha aconseguit cert reconeixement públic gràcies a la publicació dels seus dietaris, continua malvivint i només gaudeix de la companyia de la seva gallina i fidel confident Clotilde. Mentre parla amb el públic i explica la seva tràgica història, caracteritzada per la gana, el dolor i la misèria, la mort truca insistentment a la porta. Li ha arribat el moment, com diu ella, d'abandonar l'abocador on es troba i de visitar la casa de Déu.
Circ
(1994) Cunillé Salgado, Lluïsa
Monòlegs d'una dona, artista de circ. Primer una nena parla per telèfon amb un home a qui estima; després, parla amb ella mateixa enfilada a una corda de funambulista; més endavant, amb una maleta i un tamboret, es dirigeix a un suposat animal vell i ferotge; a continuació, fent el número de màgia, parla al públic; i, finalment, dialoga amb la seva pròpia veu en off, que l'ha fet desaparèixer i ara no la sap fer tornar. En l'intent, la veu també es perd.
Com si fos un viage a Itàlia
(1997) Camps Pinós, Nicasi
Tenir un fill és com planejar un viatge a Itàlia, segons la protagonista de l’obra. I tenir un fill discapacitat és com agafar un avió per anar a Itàlia i aterrar a Rússia: no és el paisatge idíl·lic que t’esperaves, però és igual d’emocionant. Aquest és el ‘quid’ de la història d’una mare preocupada, que parla amb la directora del col·legi del seu fill gran sobre la malaltia del seu fill petit, sobre les seves pors i il·lusions, sobre la incomprensió i la diferència. I com a teló de fons apareix l’orgull d’una mare que no vacil·la a afirmar dignament que el seu fill és només “diferent, ni millor ni pitjor”.
Condemnació i clemència per una reina boja : Monòleg inspirat en un fet de la història d'Espanya.
(1979) Cabrer Borràs, Guillem
Joana la Boja tancada i aïllada del món es lamenta de la seva situació i del tracte rebut per part del seu espòs Felip que l’ha abandonada. La reina captiva es nega a signar el document que la declararia oficialment com a boja i que li faria perdre el poc poder que encara manté.
El conillet del tambor de Duracell
(2015) Galán, Marta
Una mare rep una carta de l'escola en què li diuen que el seu fill no progressa de manera adequada. Va a veure el tutor i li recrimina que consideri que el nen no progressa en una direcció determinada, tot destacant-li les virtuts de l'infant. En sortir de l'escola, la dona va a recollir el seu fill i també la seva filla petita. Els porta a casa i els posa al llit. La mare reflexiona sobre la maternitat i sobre la seva esgotadora vida. Reflexiona també sobre la feina, a la qual ha de dedicar bona part del seu temps, sobre les relacions de parella i les relacions interpersonals i, en general, sobre la pròpia existència. Ella mai s'atura perquè si ho fes, seria la fi del món tal i com l'entenem.
Demà no hi ha classe
(2021) Disla Sanz, Juli
Els alumnes entren a l'aula i es troben amb la Mireia. Els han dit que avui no hi hauria classe. La Mireia és una professora que no havien tingut mai abans. El primer que els demana és que, durant la sessió, escriguin en un paper què és per a ells ser un bon professor o una bona professora. Després d'això, la Mireia comença a parlar-los. Els parla d'ella, de les seves pors i de les certeses que se li han anat revelant al llarg de la seva carrera com a professora. També els parla d'ells, dels alumnes, del paper que juguen a l'aula en el seu aprenentatge vital i de la seva responsabilitat cap als seus companys. I finalment els parla de l'escola, d'aquest espai de trobada i de tot el que pot representar per a ells.
Després ve la nit
(2001) Plana Rusiñol, David
En una habitació desordenada (plena de mobles, televisors i pantalles de vídeo), la Laura, una bibliotecària, es disposa a retre homenatge a la seva millor amiga d’adolescència, que ara s’ha convertit en l’actriu més important del país. A poc a poc, però, anirem veient que l’admiració que la Laura sent per la seva amiga està feta també d’odi, de rancúnia, de bogeria i de desitjos inconfessables, i que la vida ha trastocat els papers, convertint-la a ella en bibliotecària i a la seva amiga en actriu, quan el destí havia predit justament el contrari.
Els dies mentits
(2018-02) Aran, Marta
Una dona reconeix la seva incapacitat per tenir orgasmes i confessa que, durant quinze anys, ho ha viscut com un estigma i ha mentit per ocultar-ho a les seves parelles sexuals, així com a les seves amigues, al seu entorn i al conjunt de la societat. Ha mentit per tal de ser complaent i sentir-se desitjable, però també per no sentir-se disfuncional ni exclosa en una societat altament sexualitzada. Ha mentit com potser també van mentir altres dones de generacions passades i que, com totes, només miraven d’encaixar. De fet, durant anys s’ha mentit a si mateixa, i aquesta ha estat, de ben segur, la més cruel de totes les mentides.

Examinar

Examinant Dramatúrgia Catalana Contemporània per Nombre de personatges "P1 H0 D1"

Resultats per pàgina

Opcions d'ordenació