Jordi Prat i Coll

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Jordi Prat i Coll és llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra i en Direcció Escènica i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona (Premi extraordinari). Director, dramaturg i traductor, combina la creació teatral amb la pedagogia. De les obres que ha escrit, en destaquen les segà¼ents: 'C. Hospital amb St. Jeroni' (Premi Recull, 2000), 'Obra Vista' (Sala Beckett, 2005), 'De quan somiava' (Sala Atrium i Teatre Lliure, 2013) o 'Requiem for Evita' (Temporada Alta i la Seca, 2017; Premi Teatre Barcelona al millor espectacle musical). Com a director ha dirigit tant clàssics (Josep M. de Sagarra, Serafí Pitarra o Federico García Lorca) com contemporanis (Caryl Churchill, Copi, Heiner Mà¼ller, Lluïsa Cunillé, Antonio Tarantino o Rebekka Kricheldorf). D’entre els premis que ha rebut cal destacar el de la Crítica i el Ciutat de Barcelona per 'Els Jocs Florals de Canprosa', de Santiago Rusiñol, (TNC, 2018), que també va guanyar el MAX a la millor adaptació teatral.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 9 de 9
  • Obra
    Emporion
    (2011) Prat i Coll, Jordi
    L'Anna, la Cristina i en Pep són tres germans que van perdre la seva mare quan eren petits. L'Anna era molt petita quan això va passar i no té cap record de la mare; només recorda una fotografia on surten les dues en una platja a Empúries, però aquesta fotografia ha desaparegut. En Pep sempre va voler marxar lluny. Ho va intentar anant a concursos televisius per guanyar molts diners, però no ho va aconseguir. Finalment se'n va sortir i ara treballa a la Disney, a Califòrnia. La Cristina va tenir un accident i ara està a l'hospital. És conscient de tot, però no es pot moure ni parlar. I en Francesc, el pare, fa nou mesos que té un secret que el torba profundament.
  • Obra
    Nala
    (2022) Prat i Coll, Jordi
    En Marc ha vingut a la granja fugint de la ciutat, de les drogues, de l'alcohol i dels homes que cada cap de setmana coneixia en sessions inacabables de chemsex. La granja és dels seus oncles, que l'han acollit des de fa sis mesos i li han donat feina cuidant els vedells i la resta d'animals. A la granja també hi viu el fill dels amos, en Lluc, cosí d'en Marc, amb qui quan eren petits passava hores jugant al paller. Ahir en Lluc i en Marc van fer l'amor i això fa pensar a en Marc que, per fi, tot anirà bé. Però avui tot ha canviat. En Marc ha trobat la Nala, la gossa d'en Lluc que feia dies que no apareixia. L'ha trobat morta en una bassa.
  • Obra
    Aurora
    (2014) Prat i Coll, Jordi
    Una dona de la part alta de Barcelona camina fugint de l'angoixa, de l'espessor i de la densitat. Ha creuat gairebé tota la ciutat per inèrcia i ha entrat en un bar de la part baixa, un bar on mai no hagués pensat que entraria. Immediatament té l'impuls de sortir-ne, però, quan està a punt de fer-ho, topa amb un home que ve de l'exterior, un home que freqüenta el bar habitualment. L'home i la dona parlen, flirtegen i acaben fent l'amor al pis d'ell, just a l'edifici del costat. Mentrestant, una rata parla amb un home mort, un home que aquell mateix matí havia comprat un ram de flors, l'havia deixat perfectament col·locat sobre les escombraries i s'havia assegut en una terrassa per veure si algú el recollia. Des d'una finestra, un altre home, que es dedica a ensinistrar gossos, ha gravat la mort de l'home que parla amb la rata. La policia li ha ordenat que esborri les imatges, però ell no ho pensa fer.
  • Obra
    Obra vista
    (2004-10) Prat i Coll, Jordi
    El teló de fons de l'obra és un mur d'obra vista pintat de blanc. Durant molta estona, metafòricament, es discuteix sobre si hauria de pintar-se de color negre o de color vermell. Els personatges que van apareixent fan monòlegs o dialoguen entre ells sobre qüestions directament vinculades amb la Guerra Civil Espanyola. Són la personificació simbòlica del procés històric i dels comportaments socials del 1936 fins a principis dels 2000. El text es construeix a través del record (individual i col·lectiu) de tots ells: la Guerra (Fum de dona); la transició espanyola (Transvestit); el franquisme (Paleta 1 i 2); la generació de l'autor, el present (Ella i Ell) i el futur (Nen 1 i 2). També hi ha dues veus més que són el contrapunt filosòfic de l'obra: la Pintura (que ens fa reflexionar sobre el sentit de l'art) i la Cançó (un cant de pau, que ens recorda la inutilitat dels actes bèl·lics).
  • Obra
    De quan somiava
    (2013) Prat i Coll, Jordi
    Monòleg interior tragicòmic per a quatre veus femenines que interpreten el mateix personatge: una actriu a l'atur que acaba de patir un desengany amorós. La dona protagonista (escindida en quatre intèrprets) no se sent còmoda amb el lloc que ocupa al món: no està en pau amb el passat, dubta de la majoria de decisions que pren, busca feina sense descans però sense gaire passió, se sent incòmoda amb el seu propi cos, assisteix a classes d'escriptura creativa per aprendre a gestionar els sentiments, sent enveja de les amigues que són mares, canalitza el seu malestar a través del sexe, etc. Totes aquestes idees (la disfòria, la maternitat, el desig sexual, la precarietat laboral o la insatisfacció vital) apareixen al llarg del discurs, que es tanca amb la idea que, malgrat tot, cal viure i que cada dia és una nova oportunitat per tornar a començar.
  • Obra
    Gossos de porcellana
    (2009-01-12) Prat i Coll, Jordi
    En Bert, que té dinou anys, ha començat a sortir amb la Marga, que n'acaba de fer trenta-nou. La Marga tot just ha començat a treballar a la galeria d'art de la Flora. El que en Bert no sap és que la Marga ha conegut a la Flora a través de l'Horaci, el seu marit, que té una clínica d'estètica on la Marga s'ha operat els pits. El que ni la Marga ni la Flora saben és que en Bert i l'Horaci també es coneixen. Es coneixen perquè es troben sovint en un lloc secret propietat de l'Horaci on practiquen llargues sessions de sadomasoquisme en les quals l'Horaci exerceix de dominant sobre en Bert. Tot s'aguanta sobre l'equilibri del que saben i del que no saben els uns dels altres. Fins que un dia tots quatre es trobaran per sopar i aquest equilibri es trencarà.
  • Obra
    M'hauríeu de pagar
    (2018-06-23) Prat i Coll, Jordi
    Els personatges ("Ella", "Ell" i "El fill") presenten tres monòlegs separats en quadres independents. Tots ells interpel·len directament el públic i es despullen emocionalment repassant detalls concrets de la seva vida. Les tres revelacions o discursos tenen com a nuclis temàtics compartits la soledat, les relacions familiars, la infantesa, la relació amb el propi cos, la sexualitat i, sobretot, la recerca de la identitat.
  • Obra
    Carrer Hospital amb Sant Jeroni
    (1999) Prat i Coll, Jordi
    “Carrer Hospital amb Sant Jeroni” mostra en set escenes tot un entrellat de relacions humanes que tenen com a espai comú el Raval de Barcelona (sense que això s’expliciti, però, en cap moment, llevat del títol). I sota el teló de fons d’un barri en ruïnes, es pot apreciar la solitud d’uns personatges que busquen desesperadament el camí de la felicitat, tot intentant construir o reconstruir les seves vides, al mateix ritme lent però esperançat del barri que els envolta.
  • Obra
    Com arribar a casa
    (2014) Prat i Coll, Jordi
    La Rosa i l'Albert comencen a parlar davant la lleixa d'una llibreria. Ell acaba de deixar un ram de flors a la paperera i ella s'hi acosta per preguntar-li si el pot agafar. La conversa és entretallada i breu, però l'encontre els permet compartir inquietuds i explicar-se detalls rellevants de les situacions vitals respectives.