Jordi Prat i Coll

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Jordi Prat i Coll és llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra i en Direcció Escènica i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona (Premi extraordinari). Director, dramaturg i traductor, combina la creació teatral amb la pedagogia. De les obres que ha escrit, en destaquen les segà¼ents: 'C. Hospital amb St. Jeroni' (Premi Recull, 2000), 'Obra Vista' (Sala Beckett, 2005), 'De quan somiava' (Sala Atrium i Teatre Lliure, 2013) o 'Requiem for Evita' (Temporada Alta i la Seca, 2017; Premi Teatre Barcelona al millor espectacle musical). Com a director ha dirigit tant clàssics (Josep M. de Sagarra, Serafí Pitarra o Federico García Lorca) com contemporanis (Caryl Churchill, Copi, Heiner Mà¼ller, Lluïsa Cunillé, Antonio Tarantino o Rebekka Kricheldorf). D’entre els premis que ha rebut cal destacar el de la Crítica i el Ciutat de Barcelona per 'Els Jocs Florals de Canprosa', de Santiago Rusiñol, (TNC, 2018), que també va guanyar el MAX a la millor adaptació teatral.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 1 de 1
  • Obra
    Obra vista
    (2004-10) Prat i Coll, Jordi
    El teló de fons de l'obra és un mur d'obra vista pintat de blanc. Durant molta estona, metafòricament, es discuteix sobre si hauria de pintar-se de color negre o de color vermell. Els personatges que van apareixent fan monòlegs o dialoguen entre ells sobre qüestions directament vinculades amb la Guerra Civil Espanyola. Són la personificació simbòlica del procés històric i dels comportaments socials del 1936 fins a principis dels 2000. El text es construeix a través del record (individual i col·lectiu) de tots ells: la Guerra (Fum de dona); la transició espanyola (Transvestit); el franquisme (Paleta 1 i 2); la generació de l'autor, el present (Ella i Ell) i el futur (Nen 1 i 2). També hi ha dues veus més que són el contrapunt filosòfic de l'obra: la Pintura (que ens fa reflexionar sobre el sentit de l'art) i la Cançó (un cant de pau, que ens recorda la inutilitat dels actes bèl·lics).