Jordi Prat i Coll

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Jordi Prat i Coll és llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra i en Direcció Escènica i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona (Premi extraordinari). Director, dramaturg i traductor, combina la creació teatral amb la pedagogia. De les obres que ha escrit, en destaquen les segà¼ents: 'C. Hospital amb St. Jeroni' (Premi Recull, 2000), 'Obra Vista' (Sala Beckett, 2005), 'De quan somiava' (Sala Atrium i Teatre Lliure, 2013) o 'Requiem for Evita' (Temporada Alta i la Seca, 2017; Premi Teatre Barcelona al millor espectacle musical). Com a director ha dirigit tant clàssics (Josep M. de Sagarra, Serafí Pitarra o Federico García Lorca) com contemporanis (Caryl Churchill, Copi, Heiner Mà¼ller, Lluïsa Cunillé, Antonio Tarantino o Rebekka Kricheldorf). D’entre els premis que ha rebut cal destacar el de la Crítica i el Ciutat de Barcelona per 'Els Jocs Florals de Canprosa', de Santiago Rusiñol, (TNC, 2018), que també va guanyar el MAX a la millor adaptació teatral.
Nom

Filtres

2001 - 200912020 - 20211
Restablir filtres

Configuració

Data de finalització: 2022 × Paraules clau: Solitud ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2
  • Miniatura
    Obra
    M'hauríeu de pagar
    (2018-06-23) Prat i Coll, Jordi
    Els personatges ("Ella", "Ell" i "El fill") presenten tres monòlegs separats en quadres independents. Tots ells interpel·len directament el públic i es despullen emocionalment repassant detalls concrets de la seva vida. Les tres revelacions o discursos tenen com a nuclis temàtics compartits la soledat, les relacions familiars, la infantesa, la relació amb el propi cos, la sexualitat i, sobretot, la recerca de la identitat.
  • Miniatura
    Obra
    Carrer Hospital amb Sant Jeroni
    (1999) Prat i Coll, Jordi
    “Carrer Hospital amb Sant Jeroni” mostra en set escenes tot un entrellat de relacions humanes que tenen com a espai comú el Raval de Barcelona (sense que això s’expliciti, però, en cap moment, llevat del títol). I sota el teló de fons d’un barri en ruïnes, es pot apreciar la solitud d’uns personatges que busquen desesperadament el camí de la felicitat, tot intentant construir o reconstruir les seves vides, al mateix ritme lent però esperançat del barri que els envolta.