Jordi Prat i Coll

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Jordi Prat i Coll és llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra i en Direcció Escènica i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona (Premi extraordinari). Director, dramaturg i traductor, combina la creació teatral amb la pedagogia. De les obres que ha escrit, en destaquen les segà¼ents: 'C. Hospital amb St. Jeroni' (Premi Recull, 2000), 'Obra Vista' (Sala Beckett, 2005), 'De quan somiava' (Sala Atrium i Teatre Lliure, 2013) o 'Requiem for Evita' (Temporada Alta i la Seca, 2017; Premi Teatre Barcelona al millor espectacle musical). Com a director ha dirigit tant clàssics (Josep M. de Sagarra, Serafí Pitarra o Federico García Lorca) com contemporanis (Caryl Churchill, Copi, Heiner Mà¼ller, Lluïsa Cunillé, Antonio Tarantino o Rebekka Kricheldorf). D’entre els premis que ha rebut cal destacar el de la Crítica i el Ciutat de Barcelona per 'Els Jocs Florals de Canprosa', de Santiago Rusiñol, (TNC, 2018), que també va guanyar el MAX a la millor adaptació teatral.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2
  • Obra
    Emporion
    (2011) Prat i Coll, Jordi
    L'Anna, la Cristina i en Pep són tres germans que van perdre la seva mare quan eren petits. L'Anna era molt petita quan això va passar i no té cap record de la mare; només recorda una fotografia on surten les dues en una platja a Empúries, però aquesta fotografia ha desaparegut. En Pep sempre va voler marxar lluny. Ho va intentar anant a concursos televisius per guanyar molts diners, però no ho va aconseguir. Finalment se'n va sortir i ara treballa a la Disney, a Califòrnia. La Cristina va tenir un accident i ara està a l'hospital. És conscient de tot, però no es pot moure ni parlar. I en Francesc, el pare, fa nou mesos que té un secret que el torba profundament.
  • Obra
    M'hauríeu de pagar
    (2018-06-23) Prat i Coll, Jordi
    Els personatges ("Ella", "Ell" i "El fill") presenten tres monòlegs separats en quadres independents. Tots ells interpel·len directament el públic i es despullen emocionalment repassant detalls concrets de la seva vida. Les tres revelacions o discursos tenen com a nuclis temàtics compartits la soledat, les relacions familiars, la infantesa, la relació amb el propi cos, la sexualitat i, sobretot, la recerca de la identitat.