Jordi Oriol

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1979. Actor, autor i director de teatre. Ha escrit (i dirigit) una vintena d’espectacles teatrals, com: "La mala dicció" (Teatre Lliure, Festival Grec 2021), "Europa Bull" (Temporada Alta, 2019), "ESQUERDES PARRACS ENDERROCS" (TNC, 2017) amb Carles Santos, "L’Empestat" (Temporada Alta, 2015), "SAFARI Pitarra" (TNC, 2014), "Memòria Plena" (Teatre Lliure, 2014), "Muda muda" (Temporada Alta, 2013), "Home-Natja" (Temporada Alta, 2010), "Un tal ímpetu vital" (Teatre Lliure, 2009), "El títol no mata" (Grec Festival, 2008), "Ara estem d’acord estem d’acord" (Teatre Lliure, 2008), "OB-sessions" (Sala Beckett, 2008), "La caiguda d’Amlet" (Temporada Alta, 2007), entre altres. Com a actor: ha treballat sota la direcció de Julio Manrique, àlex Rigola, Ciro Zorzoli, Xavier Albertí, Carlota Subirós, Ramon Simó, Magda Puyo, Oriol Broggi, Jordi Casanovas, Pau Miró, Pau Carrió, Roger Bernat, Alex Serrano... També ha participat en pel·lícules i en diverses sèries de televisió. El 2007 funda el col·lectiu artístic Indi Gest amb qui crea els seus espectacles. 2007 â€" Premi Extraordinari de l’Institut del Teatre de Barcelona i Premi inJUVE pel seu espectacle "OB-sessions". 2011 â€" Premi FAD - Sebastià Gasch: Aplaudiment a la creació emergent. 2013 â€" Guanya el III Torneig de dramatúrgia catalana al Festival Temporada Alta amb el seu text "Muda muda". 2017 â€" Premi BBVA de Teatre per "L’Empestat". 2019 â€" Premi Quim Masó 2018 amb "Europa Bull". 2020 â€" 4 Premis de la Crítica per "Europa Bull": Millor direcció + Millor dramatúrgia. 2020 â€" 7 nominacions als Premis Butaca pel seu espectacle "Europa Bull". Entre els quals Millor espectacle, Millor direcció i Millor text.
Nom

Filtres

2015 - 201912020 - 20213
Restablir filtres

Configuració

Paraules clau: Llenguatge ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 4 de 4
  • Miniatura
    Obra
    La mala dicció
    (2021) Oriol, Jordi
    Marc sent veus que anuncien l'inici d'un espectacle en l'època pandèmica de la covid-19 i, com que s'espanta, Beth li suggereix que mati el vertigen i esdevingui l'autor de les seves pròpies passes. Seguint aquest consell, Marc envia el criat Seitó a cometre l'assassinat i, a partir d'aquí i talment el Macbeth shakespearià, es veu immers en una successió de crims que el fan reflexionar sobre l'ambició i el capitalisme, el desgast dels recursos naturals, o l'engany que pot esdevenir la imaginació enfrontada a la realitat.
  • Miniatura
    Obra
    Lo desconfort
    (2016) Oriol, Jordi
    Un intèrpret amb una llarga barba blanca parla com el mateix Ramon Llull, i reflexiona per què se celebra l'aniversari de la seva mort precisament en dimarts 13. Recorda que la raó principal del fet de commemorar-lo no és ni la seva il·luminació, ni els versos trobadorescos escrits en occità, ni tan sols la composició de tota la seva Art, sinó el fet que va escriure en llengua catalana, la qual cosa va ser possible perquè quan va patir un naufragi va ser acollit pel territori en què va tenir lloc l'accident.
  • Miniatura
    Obra
    L'empestat
    (2015) Oriol, Jordi
    Ivan i Gabriel són els noms que adopten els personatges shakespearians Caliban i Ariel ara que s'han quedat sols a l'illa de Pròspero. Ivan explica a Gabriel la dificultat que comporta haver après la paraula entesa com a inhibició i determini del món que l'envolta, ja que no hi pot tornar a accedir lliurement, sinó que s'hi ha de relacionar des de l'intel·lecte. Quan Gabriel ofereix a Ivan el llibre de conjurs de Pròspero i descobreixen que està en blanc, Ivan s'adonarà de les possibilitats creadores del mateix llenguatge que l'ha empestat.
  • Miniatura
    Obra
    OB-sessions
    (2007) Oriol, Jordi
    En Pere és fabricant de gelats i té una vida aparentment perfecta; és pare de família, té un càrrec important i gaudeix de la feina i també del temps lliure. Un dia, quan arriba el moment de presentar davant de la junta directiva de l'empresa la seva nova creació (un gelat que a ulls de tothom té forma de pastanaga), l'ordre habitual de les coses es trenca: l'inconscient es desperta amb fúria i tot sembla perdre el sentit. La incertesa va acompanyada d'un trastorn obsessiu-compulsiu que desencadena una parafàsia sil·làbica. Per intentar fer desaparèixer la fòbia, en Pere anirà regularment al psicòleg i intentarà encaixar les peces de la vida. A mesura que avanci el tractament, el pacient cada vegada es distanciarà més de la família i de la realitat a què estava acostumat fins a arribar a l'explosió dramàtica final. Els músics en tot moment marcaran el ritme de la peça i separaran els dos espais escènics, el del dia a dia i el de les obsessions.