Carles Mallol

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Figueres, 1981. Dramaturg, director, guionista i docent. Llicenciat en comunicació audiovisual en l’especialitat de guió per la Universitat Pompeu Fabra i en direcció i dramatúrgia per l'Institut del teatre. Entre la seva producció teatral, destaca "Finestra a Manhattan", finalista del Premi Bartrina 2005, i "Mata el teu alumne", guanyador del XXXVIIIè Premi Born de Teatre 2013. Pel que fa a la televisió, ha participat com a guionista en diverses sèries de TV3 com "Ventdelplà", "La Riera" o "Com si fos ahir".
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2
  • Obra
    Primaris
    (2010) Mallol, Carles
    La Rosa -directora d’una escola-institut, de baixa per depressió- arriba a la sala de professors després que un grup d’alumnes de segon de batxillerat, liderats per la Clàudia -una alumna modèlica-, hagi intentat atropellar-la. En Lluís –professor d’educació física que té molt bona relació amb els alumnes- s’adona del propòsit dels nois: volen matar-los a tots. Així comença una espiral de violència i xantatge per part dels alumnes sobre el grup de docents. Uns docents que es veuen obligats a posicionar-se pel que fa al conflicte en què es troben, i també pel sentit que té per a ells l'educació.
  • Obra
    Seguretat
    (2008) Mallol, Carles
    Una agència de missatgeria. Una de les seves treballadores, la Sara, afirma haver portat el seu fill a la feina després que hagin discutit per l’esmorzar. El nen, però, ha desaparegut i la Cristina –la responsable de l’equip- en culpabilitza en Pere, que no era al seu lloc al mostrador i no ha vigilat el nen. Al control de seguretat de l’agència, sembla que la filla d’un dels treballadors, en Ricard, acaba de morir, -o almenys això ha dit la seva dona a la responsable de l’equip. A més, han perdut la part de gravació on s’hauria registrat la desaparició del nen de dalt i, degut a aquest descuit, els vigilants temen perdre la feina. Tanmateix, potser la filla d’en Ricard no és morta i el fill de la Sara mai no s’ha perdut. O potser sí.