Rodolf Sirera Turó

València, 1948. Llicenciat en Història, i amb estudis de Filologia, va participar des de finals de la dècada dels seixanta del segle passat en el moviment del teatre independent, col·laborant com a crític teatral en diferents publicacions periòdiques i va assumir, entre 1979 i 1993, com a gestor teatral, càrrecs de responsabilitat en la Comunitat Valenciana. És autor de més de cinquanta obres de teatre, algunes de les quals escrites en col·laboració amb el seu germà Josep Lluís, amb les que ha obtingut diversos premis, entre els quals el Ciutat de Barcelona, el Born, el Sanchis Guarner, quatre premis Max, el Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya i el Premi d’Honor de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana. Té obres traduïdes i estrenades en més d’una quinzena d’idiomes i ha traduït i adaptat textos d’autors clàssics i contemporanis. Entre les seues obres destaquen "Plany en la mort d’Enric Ribera" (1972); "El verí del teatre" (1978); "La primera de la classe" (1983); "Cavalls de mar" (1986, amb Josep Lluís Sirera); "Indian Summer" (1987), "La caverna" (1993), "Maror" (1994), "Raccord" (2006) i "Dinamarca" (2019, també amb Josep Lluís Sirera). Des de 1995 es dedica a l’escriptura de guions per a televisió.

Més informació sobre l'autor.

Pàgina completa de l'ítem

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 14

Homenatge a Florentí Montfort
(1971) Sirera Turó, Rodolf
L’obra està organitzada en forma d’acte d’homenatge al valencià Florentí Montfort i Bustamante, personatge inexistent però prototip de l’intel·lectual conservador que al llarg de la Renaixença valenciana impulsà una literatura folklòrica al voltant de la taronja, l’Horta i la barraca, que a partir de llavors van passar a definir el País Valencià. Aquesta intel·lectualitat va impossibilitar qualsevol mena d’anàlisi realista de la situació al País Valencià, donant lloc, com diuen els autors, a la “dolça, idíl·lica, increïblement falsificada visió del que som, hem estat i serem els valencians”. Després dels discursos del president de l’Associació per a la Defensa dels Valors Tradicionals de la Nostra Terra, organitzadora de l’acte, i de Crisòstom Laparra i Caudart, glossador de la figura i obra de l’homenatjat, es llegeixen alguns dels poemes més representatius de Florentí Montfort, com ara “Tarongers en primavera” i “A la dona valenciana”, i es representa la seva obra més aconseguida, “Oh, dolça barraqueta valenciana!”, que explica la fidelitat d’una família a la terra, a la taronja i a la barraca valencianes.
Dinamarca
(2019-02) Sirera Turó, Rodolf
L'obra ressegueix els darrers esdeveniments de les vides del pastor luterà Kristen Nielsen i la seva filla Solvej Vinter, actriu, durant els anys de l'ocupació alemanya de Dinamarca. Amb una estructura d'anades i vingudes temporals, estructurades segons la necessitat de comprendre quines són les decisions que han portat els personatges a cada situació, el text estableix un paral·lelisme entre el drama familiar generat pels abusos sexuals i la situació política del país, subjugat fins al punt que formar-ne part condiciona el comportament dels personatges, les seves relacions i la seva transcendència.
A l'Edén me'n vull anar : o el judici celestial d'El Virgo de Vicenteta
(1981) Sirera Turó, Rodolf
Després d'un període inicial d'estada al purgatori, la Cort Celestial revisa l'expedient de l'escriptor satíric Bernat i Baldoví, per decidir el seu pas a l'Edén. Abans però, dos àngels són enviats a la terra per comprovar la moralitat de la seva obra "El virgo de Vicenteta". Involuntàriament, Bernat i Baldoví els enganya mostrant-los una versió censurada de la peça i així pot accedir definitivament al paradís.
El triomf del Tirant
(1991) Sirera Turó, Rodolf
Tirant, en els instants previs a la seua mort, rememora les tres etapes del seu accés a la Fama, i l'acompliment dels seus desitjos: el triomf cavalleresc, el religiós i l'amorós, per a reflexionar sobre la necessitat d'acceptar la mort com a condició inevitable de la fama.
Dos dones
(2010) Sirera Turó, Rodolf
Dues dones grans conversen sobre la visita del papa Benet XVI a València després de l'accident de metro del 2006 en què van morir quaranta-tres persones. La filla d'una d'elles es manifesta al carrer en contra de la visita i això fa que les dones reflexionin sobre les possibilitats de què encara disposen a l'hora de reivindicar la seva opinió.
El brunzir de les abelles
(1975) Sirera Turó, Rodolf
El 1868 Tomàs retorna a la Pobla del Bisbe després d’una llarga estada a Madrid per agafar les regnes del negoci familiar, una cereria. Tomàs arriba amb un amic, en Mateu, i amb unes idees republicanes i liberals que l’enfronten ben aviat amb la seva mare Roser, Mossèn Cabrera, i l’alcalde Josep Tàpies, monàrquics i conservadors. Amb la Revolució Gloriosa i la fugida d’Isabel II, Tomàs veu possible començar a aplicar les mesures necessàries per modernitzar el País Valencià des del punt de vista econòmic: impulsar la industrialització per sobre de la tradicional economia agrícola. A poc a poc, però, Tomàs i Mateu passaran a representar dues postures oposades: la moderació de la burgesia progressista vs. l’anarquisme i la defensa del moviment cantonalista dels obrers. El fracàs de la Primera República farà fugir Mateu i provocarà un viratge cap al conservadorisme de la burgesia que Tomàs representa, canvi que es manifestarà amb el casament de Tomàs i la filla de Tàpies, Remei, castellanoparlant i desconeixedora de la realitat del país, i que marcarà el posterior desenvolupament del País Valencià.
El dia que Bertolt Brecht va morir a Finlàndia
(2003-11) Sirera Turó, Rodolf
En plena fugida cap a la Unió Soviètica des de Finlàndia, el dramaturg Bertolt Brecht cau inconscient en un aiguamoll i és recollit per Mirjami, una camperola. Arran d'aquesta coneixença, Brecht es qüestiona quin és el sentit del teatre que escriu mentre repassa els seus textos i els conflictes de la seva trajectòria professional. Alhora, reflexiona sobre la seva vida privada a partir de la correspondència epistolar que manté amb Mirjami, que va quedar-ne embarassada en aquella trobada.
El còlera dels déus
(1976) Sirera Turó, Rodolf
El 1885 Alcúdia del Xúquer sembla restar al marge del còlera que s'estén per tot el País Valencià. Al poble, les relacions entre Ventura Alavano, republicà i director del setmanari local "El Eco del Júcar", i l'alcalde s'estan deteriorant. L'alcalde decideix no tocar el clavegueram del poble, que hauria de canviar-se per fer més difícil la possible arribada del còlera, embutxacar-se part dels diners que estalviarà, i detenir el doctor, que de fa temps escriu articles en contra seva i que aquell mateix dia mor d'un tret a la presó, tot i que l'alcalde aconsegueix fer-ho passar per un atac de cor. Al mateix temps, els primers símptomes del còlera semblen arribar al poble. Al final, quan Alavano és a punt de denunciar tots els tripijocs de l'alcalde al diari, aquest l'amenaça amb fer-lo fora, ja que s'ha fet amb les dues terceres parts de les accions. Alavano, resignat, accepta col·laborar amb ell.
Benedicat
(2005-08) Sirera Turó, Rodolf
El capellà Renzo Montale desperta moribund al llit d'un hospital a Roma i es veu obligat a recordar els esdeveniments que va viure a Croàcia amb el pare Antun Radic, al qual l'Església Catòlica té la intenció de beatitzar. Montale, que va ser-hi enviat com a capellà castrense, rememora ara el seu passat per descobrir la profunda manipulació de què se serveix la institució, tot reflexionant sobre les decisions polítiques que determinen el curs de milers de vides civils i, especialment, sobre la finalitat de la fe.
El capvespre del tròpic
(1977) Sirera Turó, Rodolf
El 1895, mentre la tensió a les colònies es va intensificant, el contraban s'estén arreu. A Puig d'Antella, un regidor republicà s'enriqueix gràcies a la venda de tabac cubà de contraban. El tinent de la Guàrdia Civil fa la vista grossa, però a la vegada investiga la possible relació entre el contraban i un convent veí. Un dia arriba al poble el nou comandant de la Guàrdia Civil, i poc després, el tinent és assassinat. Un any després, Joaquim Carbonell és detingut arran d'aquesta mort, trobat culpable, i enviat a fer treballs forçats. A la llarga, el regidor descobreix que el seu tabac prové del convent i que el seu conreu és promogut pel comandant de la Guàrdia Civil. Tot i la seva voluntat de denunciar aquesta estafa, aviat s'adona que no pot fer-hi res perquè ell hi està tan emmerdat com els altres. La tornada d'en Joaquim el 1902 no produirà cap canvi, ja que la seva voluntat de descobrir la veritat només farà que el matin sense que ningú, ni el seu amic regidor faci res per impedir-ho.

Rodolf Sirera Turó

Adreça de correu electrònic

Data de naixement

Nom

Filtres

Autor

Paraules clau

Data

Accés Obert

Tipus d'ítem

Configuració

Ordenar per

Resultats per pàgina

Resultats de la cerca