Rodolf Sirera Turó

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
València, 1948. Llicenciat en Història, i amb estudis de Filologia, va participar des de finals de la dècada dels seixanta del segle passat en el moviment del teatre independent, col·laborant com a crític teatral en diferents publicacions periòdiques i va assumir, entre 1979 i 1993, com a gestor teatral, càrrecs de responsabilitat en la Comunitat Valenciana. És autor de més de cinquanta obres de teatre, algunes de les quals escrites en col·laboració amb el seu germà Josep Lluís, amb les que ha obtingut diversos premis, entre els quals el Ciutat de Barcelona, el Born, el Sanchis Guarner, quatre premis Max, el Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya i el Premi d’Honor de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana. Té obres traduïdes i estrenades en més d’una quinzena d’idiomes i ha traduït i adaptat textos d’autors clàssics i contemporanis. Entre les seues obres destaquen "Plany en la mort d’Enric Ribera" (1972); "El verí del teatre" (1978); "La primera de la classe" (1983); "Cavalls de mar" (1986, amb Josep Lluís Sirera); "Indian Summer" (1987), "La caverna" (1993), "Maror" (1994), "Raccord" (2006) i "Dinamarca" (2019, també amb Josep Lluís Sirera). Des de 1995 es dedica a l’escriptura de guions per a televisió.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 1 de 1
  • Obra
    El brunzir de les abelles
    (1975) Sirera Turó, Rodolf
    El 1868 Tomàs retorna a la Pobla del Bisbe després d’una llarga estada a Madrid per agafar les regnes del negoci familiar, una cereria. Tomàs arriba amb un amic, en Mateu, i amb unes idees republicanes i liberals que l’enfronten ben aviat amb la seva mare Roser, Mossèn Cabrera, i l’alcalde Josep Tàpies, monàrquics i conservadors. Amb la Revolució Gloriosa i la fugida d’Isabel II, Tomàs veu possible començar a aplicar les mesures necessàries per modernitzar el País Valencià des del punt de vista econòmic: impulsar la industrialització per sobre de la tradicional economia agrícola. A poc a poc, però, Tomàs i Mateu passaran a representar dues postures oposades: la moderació de la burgesia progressista vs. l’anarquisme i la defensa del moviment cantonalista dels obrers. El fracàs de la Primera República farà fugir Mateu i provocarà un viratge cap al conservadorisme de la burgesia que Tomàs representa, canvi que es manifestarà amb el casament de Tomàs i la filla de Tàpies, Remei, castellanoparlant i desconeixedora de la realitat del país, i que marcarà el posterior desenvolupament del País Valencià.