Rodolf Sirera Turó

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
València, 1948. Llicenciat en Història, i amb estudis de Filologia, va participar des de finals de la dècada dels seixanta del segle passat en el moviment del teatre independent, col·laborant com a crític teatral en diferents publicacions periòdiques i va assumir, entre 1979 i 1993, com a gestor teatral, càrrecs de responsabilitat en la Comunitat Valenciana. És autor de més de cinquanta obres de teatre, algunes de les quals escrites en col·laboració amb el seu germà Josep Lluís, amb les que ha obtingut diversos premis, entre els quals el Ciutat de Barcelona, el Born, el Sanchis Guarner, quatre premis Max, el Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya i el Premi d’Honor de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana. Té obres traduïdes i estrenades en més d’una quinzena d’idiomes i ha traduït i adaptat textos d’autors clàssics i contemporanis. Entre les seues obres destaquen "Plany en la mort d’Enric Ribera" (1972); "El verí del teatre" (1978); "La primera de la classe" (1983); "Cavalls de mar" (1986, amb Josep Lluís Sirera); "Indian Summer" (1987), "La caverna" (1993), "Maror" (1994), "Raccord" (2006) i "Dinamarca" (2019, també amb Josep Lluís Sirera). Des de 1995 es dedica a l’escriptura de guions per a televisió.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 5 de 5
  • Obra
    Maror : Les regles del gènere
    (1993) Sirera Turó, Rodolf
    Una escriptora de literatura popular reuneix en un xalet prop del mar el seu marit, la seva filla adoptiva, la seva germana i un misteriós doctor. La mort de l'amfitriona obrirà una sèrie de sospites i acusacions entre els personatges. Cadascú donarà la seva versió dels fets per demostrar la seva innocència i culpabilitzar algú altre. Finalment tot haurà estat una estratègia de l'escriptora per posar a prova els seus familiars.
  • Obra
    El brunzir de les abelles
    (1975) Sirera Turó, Rodolf
    El 1868 Tomàs retorna a la Pobla del Bisbe després d’una llarga estada a Madrid per agafar les regnes del negoci familiar, una cereria. Tomàs arriba amb un amic, en Mateu, i amb unes idees republicanes i liberals que l’enfronten ben aviat amb la seva mare Roser, Mossèn Cabrera, i l’alcalde Josep Tàpies, monàrquics i conservadors. Amb la Revolució Gloriosa i la fugida d’Isabel II, Tomàs veu possible començar a aplicar les mesures necessàries per modernitzar el País Valencià des del punt de vista econòmic: impulsar la industrialització per sobre de la tradicional economia agrícola. A poc a poc, però, Tomàs i Mateu passaran a representar dues postures oposades: la moderació de la burgesia progressista vs. l’anarquisme i la defensa del moviment cantonalista dels obrers. El fracàs de la Primera República farà fugir Mateu i provocarà un viratge cap al conservadorisme de la burgesia que Tomàs representa, canvi que es manifestarà amb el casament de Tomàs i la filla de Tàpies, Remei, castellanoparlant i desconeixedora de la realitat del país, i que marcarà el posterior desenvolupament del País Valencià.
  • Obra
    Fragilitat del vidre
    (2019-05) Sirera Turó, Rodolf
    L'obra presenta la família de Santiago Poveda, un polític i industrial empresonat per tràfic d'influències i corrupció. Quan el magnat ingressa malalt a l'hospital, els seus tres fills descobreixen que la seva mare té càncer i, al llarg d'una successió d'escenes que l'autor presenta alterant-ne la cronologia, veiem com tota la família ha anat descobrint que les seves vides privades i professionals han depès dels moviments estratègics que Santiago ha fet de sotamà al llarg dels anys i que abracen els àmbits de la política, la ciència i la cultura.
  • Obra
    Raccord
    (2004-06) Sirera Turó, Rodolf
    Amb la Guerra Civil de rerefons, una jove es decideix d'anar a estudiar a la universitat. A partir d'aquest fet, l'obra ressegueix les conseqüències vitals que se n'han derivat per a la seva família. Tot plegat amb les dues cases d'una platja com a indret que roman al llarg del temps i que és testimoni d'unes casualitats aparents, que acaben portant a les generacions posteriors a un conjunt de descobriments foscos sobre els seus pares. Una demostració que les coincidències no existeixen, sinó que, al capdavall, obeeixen a les tries amb què cadascú condueix la seva vida.
  • Obra
    Tres variacions sobre el joc del mirall, amb un epíleg d'homenatge a Alfred Jarry
    (1974) Sirera Turó, Rodolf
    L’obra està formada per tres variacions i un epíleg que juguen amb el concepte de teatre dins del teatre i que, d’una forma o altra, necessiten de la participació del públic. En la primera variació, la família Brown espera l’arribada de la família Smith. De cop, el fòrum desapareix, i veiem la família Smith en una sala d’estar idèntica repetint paraules i comportaments. En la segona variació, després d’una estona de fosc s’encenen els llums. El teatre ha desaparegut, i el públic es troba rodejat per un exèrcit que l’obliga, a cops de fusell, a aixecar-se i caminar. En la tercera variació, en encendre’s els llums amb Jean-Paul Marat a l’escenari, el pati de butaques és buit, i només hi ha un mirall a cada seient que reflecteix la seva imatge. Finalment, a l’epíleg, els espectadors que contemplen el pare Ubú a escena van tots vestits de negre.