Rodolf Sirera Turó

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
València, 1948. Llicenciat en Història, i amb estudis de Filologia, va participar des de finals de la dècada dels seixanta del segle passat en el moviment del teatre independent, col·laborant com a crític teatral en diferents publicacions periòdiques i va assumir, entre 1979 i 1993, com a gestor teatral, càrrecs de responsabilitat en la Comunitat Valenciana. És autor de més de cinquanta obres de teatre, algunes de les quals escrites en col·laboració amb el seu germà Josep Lluís, amb les que ha obtingut diversos premis, entre els quals el Ciutat de Barcelona, el Born, el Sanchis Guarner, quatre premis Max, el Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya i el Premi d’Honor de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana. Té obres traduïdes i estrenades en més d’una quinzena d’idiomes i ha traduït i adaptat textos d’autors clàssics i contemporanis. Entre les seues obres destaquen "Plany en la mort d’Enric Ribera" (1972); "El verí del teatre" (1978); "La primera de la classe" (1983); "Cavalls de mar" (1986, amb Josep Lluís Sirera); "Indian Summer" (1987), "La caverna" (1993), "Maror" (1994), "Raccord" (2006) i "Dinamarca" (2019, també amb Josep Lluís Sirera). Des de 1995 es dedica a l’escriptura de guions per a televisió.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 8 de 8
  • Obra
    Homenatge a Florentí Montfort
    (1971) Sirera Turó, Rodolf
    L’obra està organitzada en forma d’acte d’homenatge al valencià Florentí Montfort i Bustamante, personatge inexistent però prototip de l’intel·lectual conservador que al llarg de la Renaixença valenciana impulsà una literatura folklòrica al voltant de la taronja, l’Horta i la barraca, que a partir de llavors van passar a definir el País Valencià. Aquesta intel·lectualitat va impossibilitar qualsevol mena d’anàlisi realista de la situació al País Valencià, donant lloc, com diuen els autors, a la “dolça, idíl·lica, increïblement falsificada visió del que som, hem estat i serem els valencians”. Després dels discursos del president de l’Associació per a la Defensa dels Valors Tradicionals de la Nostra Terra, organitzadora de l’acte, i de Crisòstom Laparra i Caudart, glossador de la figura i obra de l’homenatjat, es llegeixen alguns dels poemes més representatius de Florentí Montfort, com ara “Tarongers en primavera” i “A la dona valenciana”, i es representa la seva obra més aconseguida, “Oh, dolça barraqueta valenciana!”, que explica la fidelitat d’una família a la terra, a la taronja i a la barraca valencianes.
  • Obra
    Històries de desconeguts
    (1981) Sirera Turó, Rodolf
    Peces curtes que tracten temes diversos: des del color de les banderes, la postguerra espanyola, la revolta obrera, la traïció o els problemes del retallador de siluetes.
  • Obra
    El còlera dels déus
    (1976) Sirera Turó, Rodolf
    El 1885 Alcúdia del Xúquer sembla restar al marge del còlera que s'estén per tot el País Valencià. Al poble, les relacions entre Ventura Alavano, republicà i director del setmanari local "El Eco del Júcar", i l'alcalde s'estan deteriorant. L'alcalde decideix no tocar el clavegueram del poble, que hauria de canviar-se per fer més difícil la possible arribada del còlera, embutxacar-se part dels diners que estalviarà, i detenir el doctor, que de fa temps escriu articles en contra seva i que aquell mateix dia mor d'un tret a la presó, tot i que l'alcalde aconsegueix fer-ho passar per un atac de cor. Al mateix temps, els primers símptomes del còlera semblen arribar al poble. Al final, quan Alavano és a punt de denunciar tots els tripijocs de l'alcalde al diari, aquest l'amenaça amb fer-lo fora, ja que s'ha fet amb les dues terceres parts de les accions. Alavano, resignat, accepta col·laborar amb ell.
  • Obra
    Funció de gala
    (1985) Sirera Turó, Rodolf
    En un cabaret d'un país imaginari de l'Amèrica Central es fan els preparatius per una funció de varietats que tindrà lloc al vespre. Un capità de policia irromp al local per endur-se un dels artistes a qui acusa de ser un dirigent terrorista. Els militars planegen assassinar el president de la República i per aquest motiu contracten una de les artistes del cabaret. La noia, que no en sap res, accepta un tracte enganyós. Al final, a les llotges del teatre de l'òpera, hi haurà un seguit de morts i la irrupció d'un grup de revolucionaris encapçalats pel dirigent terrorista detingut al principi de l'obra. Enmig de tot aquest batibull té lloc una bonica història d'amor.
  • Obra
    La caverna
    (1995) Sirera Turó, Rodolf
    Durant els tres dies que passarà en captiveri, el Jove es relacionarà amb els contrabandistes que l'han segrestat i amb els diferents personatges que habiten els seus somnis. L'obra explora el procés de maduració d'un jove. Aquest pas es duu a terme dins la caverna durant tres dies d'al·lucinacions i somnis, al final de la quals el jove haurà de matar un dels seus segrestadors a manera de ritus iniciàtic.
  • Obra
    Memòria general d'activitats
    (1976) Sirera Turó, Rodolf
    Un grup d'actors belgues arriben a un teatre de províncies per preparar la representació de l'obra que porten de gira. Al llarg de la nit passen una sèrie de fets de difícil explicació: tot i que és un grup compromès amb la cultura flamenca que sempre s'ha negat a treballar en francès, ara els textos dels actors apareixen en aquesta llengua; la dona de fer feines i l'administrador del teatre entren i surten sense que ningú sàpiga exactament d'on; un dels actors sent per ràdio que aquesta companyia actua precisament aquella nit a l'altra punta del país; etc. Finalment, en voler deixar l'escenari, els actors s'adonen que un vidre els ho impedeix. Un dels actors el trenca, i llavors es fa fosc. En fer-se de nou la llum, a l'escenari hi ha la dona de fer feines i l'administrador del teatre, els quals comenten l'abandó de l'edifici i com esperen que caigui d'un dia a l'altre.
  • Obra
    L'assassinat del doctor Moraleda
    (1978) Sirera Turó, Rodolf
    En l'expedició per terres africanes que el doctor Moraleda vol emprendre per estudiar la fauna i flora del territori, hi conflueixen altres interessos més enllà dels científics. D'una banda, el govern portuguès vol aprofitar l'expedició per ocupar el territori que hi ha entre les colònies portugueses d'Angola i Moçambic i, d'aquesta forma, dominar una franja estratègica que s'estendria de l'oceà Atlàntic a l'Índic. D'altra banda, un venedor de diamants i un tallador, Vasco, volen aprofitar l'expedició per recuperar el tresor que el traficant d'esclaus Nuno Fernandes va amagar en aquella zona. Com a resultes d'aquesta confluència d'interessos, l'expedició acaba en tragèdia, ja que tots els seus participants són assassinats excepte un capità de l'exèrcit portuguès, promotor de la matança, i Vasco, qui aconsegueix fugir. Més endavant, però, quan és a punt de donar a conèixer la responsabilitat del govern portuguès en tot aquest afer, Vasco és assassinat per un enviat d'aquest govern.
  • Obra
    Cavalls de mar
    (1986) Sirera Turó, Rodolf
    En una mansió anomenada Hippocampos (Cavalls de mar), a la Malva-Rosa valenciana, vivim la transició de la dictadura de Primo de Rivera a la II República, sota el prisma de la família Vallenquino, propietària de la mansió. A través de la seva relació amb amics i milicians, descobrim el grau de privilegi de què gaudeix l'alta burgesia, fins i tot en l'austeritat que comporta la postguerra.