Rodolf Sirera Turó

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
València, 1948. Llicenciat en Història, i amb estudis de Filologia, va participar des de finals de la dècada dels seixanta del segle passat en el moviment del teatre independent, col·laborant com a crític teatral en diferents publicacions periòdiques i va assumir, entre 1979 i 1993, com a gestor teatral, càrrecs de responsabilitat en la Comunitat Valenciana. És autor de més de cinquanta obres de teatre, algunes de les quals escrites en col·laboració amb el seu germà Josep Lluís, amb les que ha obtingut diversos premis, entre els quals el Ciutat de Barcelona, el Born, el Sanchis Guarner, quatre premis Max, el Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya i el Premi d’Honor de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana. Té obres traduïdes i estrenades en més d’una quinzena d’idiomes i ha traduït i adaptat textos d’autors clàssics i contemporanis. Entre les seues obres destaquen "Plany en la mort d’Enric Ribera" (1972); "El verí del teatre" (1978); "La primera de la classe" (1983); "Cavalls de mar" (1986, amb Josep Lluís Sirera); "Indian Summer" (1987), "La caverna" (1993), "Maror" (1994), "Raccord" (2006) i "Dinamarca" (2019, també amb Josep Lluís Sirera). Des de 1995 es dedica a l’escriptura de guions per a televisió.
Nom

Filtres

1977 - 19793
Restablir filtres

Configuració

Data de finalització: 1979 × Paraules clau: Poder ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 3 de 3
  • Miniatura
    Obra
    El còlera dels déus
    (1976) Sirera Turó, Rodolf
    El 1885 Alcúdia del Xúquer sembla restar al marge del còlera que s'estén per tot el País Valencià. Al poble, les relacions entre Ventura Alavano, republicà i director del setmanari local "El Eco del Júcar", i l'alcalde s'estan deteriorant. L'alcalde decideix no tocar el clavegueram del poble, que hauria de canviar-se per fer més difícil la possible arribada del còlera, embutxacar-se part dels diners que estalviarà, i detenir el doctor, que de fa temps escriu articles en contra seva i que aquell mateix dia mor d'un tret a la presó, tot i que l'alcalde aconsegueix fer-ho passar per un atac de cor. Al mateix temps, els primers símptomes del còlera semblen arribar al poble. Al final, quan Alavano és a punt de denunciar tots els tripijocs de l'alcalde al diari, aquest l'amenaça amb fer-lo fora, ja que s'ha fet amb les dues terceres parts de les accions. Alavano, resignat, accepta col·laborar amb ell.
  • Miniatura
    Obra
    L'assassinat del doctor Moraleda
    (1978) Sirera Turó, Rodolf
    En l'expedició per terres africanes que el doctor Moraleda vol emprendre per estudiar la fauna i flora del territori, hi conflueixen altres interessos més enllà dels científics. D'una banda, el govern portuguès vol aprofitar l'expedició per ocupar el territori que hi ha entre les colònies portugueses d'Angola i Moçambic i, d'aquesta forma, dominar una franja estratègica que s'estendria de l'oceà Atlàntic a l'Índic. D'altra banda, un venedor de diamants i un tallador, Vasco, volen aprofitar l'expedició per recuperar el tresor que el traficant d'esclaus Nuno Fernandes va amagar en aquella zona. Com a resultes d'aquesta confluència d'interessos, l'expedició acaba en tragèdia, ja que tots els seus participants són assassinats excepte un capità de l'exèrcit portuguès, promotor de la matança, i Vasco, qui aconsegueix fugir. Més endavant, però, quan és a punt de donar a conèixer la responsabilitat del govern portuguès en tot aquest afer, Vasco és assassinat per un enviat d'aquest govern.
  • No hi ha miniatura disponible
    Obra
    Tres variacions sobre el joc del mirall, amb un epíleg d'homenatge a Alfred Jarry
    (1974) Sirera Turó, Rodolf
    L’obra està formada per tres variacions i un epíleg que juguen amb el concepte de teatre dins del teatre i que, d’una forma o altra, necessiten de la participació del públic. En la primera variació, la família Brown espera l’arribada de la família Smith. De cop, el fòrum desapareix, i veiem la família Smith en una sala d’estar idèntica repetint paraules i comportaments. En la segona variació, després d’una estona de fosc s’encenen els llums. El teatre ha desaparegut, i el públic es troba rodejat per un exèrcit que l’obliga, a cops de fusell, a aixecar-se i caminar. En la tercera variació, en encendre’s els llums amb Jean-Paul Marat a l’escenari, el pati de butaques és buit, i només hi ha un mirall a cada seient que reflecteix la seva imatge. Finalment, a l’epíleg, els espectadors que contemplen el pare Ubú a escena van tots vestits de negre.