Rodolf Sirera Turó

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
València, 1948. Llicenciat en Història, i amb estudis de Filologia, va participar des de finals de la dècada dels seixanta del segle passat en el moviment del teatre independent, col·laborant com a crític teatral en diferents publicacions periòdiques i va assumir, entre 1979 i 1993, com a gestor teatral, càrrecs de responsabilitat en la Comunitat Valenciana. És autor de més de cinquanta obres de teatre, algunes de les quals escrites en col·laboració amb el seu germà Josep Lluís, amb les que ha obtingut diversos premis, entre els quals el Ciutat de Barcelona, el Born, el Sanchis Guarner, quatre premis Max, el Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya i el Premi d’Honor de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana. Té obres traduïdes i estrenades en més d’una quinzena d’idiomes i ha traduït i adaptat textos d’autors clàssics i contemporanis. Entre les seues obres destaquen "Plany en la mort d’Enric Ribera" (1972); "El verí del teatre" (1978); "La primera de la classe" (1983); "Cavalls de mar" (1986, amb Josep Lluís Sirera); "Indian Summer" (1987), "La caverna" (1993), "Maror" (1994), "Raccord" (2006) i "Dinamarca" (2019, també amb Josep Lluís Sirera). Des de 1995 es dedica a l’escriptura de guions per a televisió.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 29
  • Obra
    Homenatge a Florentí Montfort
    (1971) Sirera Turó, Rodolf
    L’obra està organitzada en forma d’acte d’homenatge al valencià Florentí Montfort i Bustamante, personatge inexistent però prototip de l’intel·lectual conservador que al llarg de la Renaixença valenciana impulsà una literatura folklòrica al voltant de la taronja, l’Horta i la barraca, que a partir de llavors van passar a definir el País Valencià. Aquesta intel·lectualitat va impossibilitar qualsevol mena d’anàlisi realista de la situació al País Valencià, donant lloc, com diuen els autors, a la “dolça, idíl·lica, increïblement falsificada visió del que som, hem estat i serem els valencians”. Després dels discursos del president de l’Associació per a la Defensa dels Valors Tradicionals de la Nostra Terra, organitzadora de l’acte, i de Crisòstom Laparra i Caudart, glossador de la figura i obra de l’homenatjat, es llegeixen alguns dels poemes més representatius de Florentí Montfort, com ara “Tarongers en primavera” i “A la dona valenciana”, i es representa la seva obra més aconseguida, “Oh, dolça barraqueta valenciana!”, que explica la fidelitat d’una família a la terra, a la taronja i a la barraca valencianes.
  • Obra
    Medea
    Sirera Turó, Rodolf
    Mentre dinen, Medea es posa més i més nerviosa davant la impossibilitat d’establir cap conversa amb el seu home Jason, pendent només de la cotització borsària dels seus segells de Trinitat-Tobago. Com a venjança pel menyspreu constant que pateix, Medea acaba clavant -literalment- dins la sopera la col·lecció completa de segells de Trinitat-Tobago, Dahomey i la República Papua, cosa que fa desmaiar Jason.
  • Obra
    Retorn als orígens
    (1980-11) Sirera Turó, Rodolf
    Una Senyora demana un pintor per fer-se retratar. En arribar és rebut per la criada, que l'acompanya a l'estudi i, mentre procura per ell, conversen sobre la situació de la guerra al camp, els bombardeigs i l'absurditat de pertànyer a un bàndol sense cap convicció ideològica. Finalment, el pintor s'adona que ha estat enganyat i descobert, i espera la seva entrega al bàndol enemic.
  • Obra
    Arnau
    (1978) Sirera Turó, Rodolf
    El simple nom del Comte Arnau fa esgarrifar a tots els camperols que viuen en el seu comtat: mata, roba i viola a voluntat. Un dia, Arnau coneix la priora del convent de Sant Joan, Adelais, per la qual se sent atret. La priora també sent una gran passió per ell, i una nit Arnau se l’emporta del convent a una masia, on viuen plegats una temporada. Quan Arnau comença a afartar-se’n, però, Adelais se sent sola, i acaba fent l’amor amb un noi que coneix al bosc. L’endemà, Arnau ha rostit aquest noi a la llar de foc i fa fora Adelais, la qual incita el poble a la revolta com a venjança. Els camperols assalten i cremen el castell d’Arnau i li maten una filla, cosa que fa que la seva pròpia família el maleeixi. A partir de llavors, es veu forçat a errar d’un lloc a un altre sense pau ni treva per sempre més.
  • Obra
    L'estranya metamorfosi de Mademoiselle Delaigulle
    Sirera Turó, Rodolf
    Un pintor troba en un parc Mademoiselle Delaigulle llegint “Les flors del mal” de Baudelaire. Quan el pintor li diu que la seva ànima es reflecteix en el seu rostre, Mlle. Delaigulle s’esvera i li demana si la vol besar. El pintor ho fa, i a continuació s’apaguen els llums. En encendre’s de nou, el pintor ha desaparegut, però Mlle. Delaigulle té el seu rostre, cosa que fa que el gat que té a la falda es remogui inquiet.
  • Obra
    El brunzir de les abelles
    (1975) Sirera Turó, Rodolf
    El 1868 Tomàs retorna a la Pobla del Bisbe després d’una llarga estada a Madrid per agafar les regnes del negoci familiar, una cereria. Tomàs arriba amb un amic, en Mateu, i amb unes idees republicanes i liberals que l’enfronten ben aviat amb la seva mare Roser, Mossèn Cabrera, i l’alcalde Josep Tàpies, monàrquics i conservadors. Amb la Revolució Gloriosa i la fugida d’Isabel II, Tomàs veu possible començar a aplicar les mesures necessàries per modernitzar el País Valencià des del punt de vista econòmic: impulsar la industrialització per sobre de la tradicional economia agrícola. A poc a poc, però, Tomàs i Mateu passaran a representar dues postures oposades: la moderació de la burgesia progressista vs. l’anarquisme i la defensa del moviment cantonalista dels obrers. El fracàs de la Primera República farà fugir Mateu i provocarà un viratge cap al conservadorisme de la burgesia que Tomàs representa, canvi que es manifestarà amb el casament de Tomàs i la filla de Tàpies, Remei, castellanoparlant i desconeixedora de la realitat del país, i que marcarà el posterior desenvolupament del País Valencià.
  • Obra
    Històries de desconeguts
    (1981) Sirera Turó, Rodolf
    Peces curtes que tracten temes diversos: des del color de les banderes, la postguerra espanyola, la revolta obrera, la traïció o els problemes del retallador de siluetes.
  • Obra
    El còlera dels déus
    (1976) Sirera Turó, Rodolf
    El 1885 Alcúdia del Xúquer sembla restar al marge del còlera que s'estén per tot el País Valencià. Al poble, les relacions entre Ventura Alavano, republicà i director del setmanari local "El Eco del Júcar", i l'alcalde s'estan deteriorant. L'alcalde decideix no tocar el clavegueram del poble, que hauria de canviar-se per fer més difícil la possible arribada del còlera, embutxacar-se part dels diners que estalviarà, i detenir el doctor, que de fa temps escriu articles en contra seva i que aquell mateix dia mor d'un tret a la presó, tot i que l'alcalde aconsegueix fer-ho passar per un atac de cor. Al mateix temps, els primers símptomes del còlera semblen arribar al poble. Al final, quan Alavano és a punt de denunciar tots els tripijocs de l'alcalde al diari, aquest l'amenaça amb fer-lo fora, ja que s'ha fet amb les dues terceres parts de les accions. Alavano, resignat, accepta col·laborar amb ell.
  • Obra
    El nas tallat
    Sirera Turó, Rodolf
    El dia que els veïns Joanot i Senén se’n van de viatge, en Joanot aconsella en Senén que, si les sospites de la infidelitat de la seva dona Aurèlia es confirmen, li talli el nas com a càstig. Aurèlia, efectivament, li és infidel, i aquella mateixa nit demana a la dona de Joanot, Violant, que ajudi el seu amant a arribar a casa. Senén, però, es presenta d’imprevist, i en confondre la criada de Violant per l’amant de la seva esposa, talla el nas a Violant, a qui pren per Aurèlia. Quan més tard Senén veu la seva dona amb nas, ho pren com un senyal diví de la seva innocència, i es reconcilien. D’altra banda, la criada de Violant acusa en Joanot de ser el culpable d’haver tallat el nas a la seva dona creient-la culpable d’infidelitat, i en Joanot és detingut per l’agutzil.
  • Obra
    El misteri de la cambra tancada
    Sirera Turó, Rodolf
    El jove Amarelo Giallo força la porta del despatx del seu cap, Monsieur Jean, perquè aquest no respon, i el troba penjat a l’habitació que funciona com a arxiu. En arribar el detectiu Gelb es produeix un interrogatori, arribant a la conclusió que M. Jean no pot haver estat assassinat, ja que la porta estava tancada per dins, i no es pot haver suïcidat, ja que no hi ha cap moble a prop del penjat. Per tant, M. Jean conclou que si no pot ser que a l’arxiu hi hagi un home mort, és que realment no hi és. I efectivament, en mirar de nou dins la cambra, aquesta és buida.