Rodolf Sirera Turó

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
València, 1948. Llicenciat en Història, i amb estudis de Filologia, va participar des de finals de la dècada dels seixanta del segle passat en el moviment del teatre independent, col·laborant com a crític teatral en diferents publicacions periòdiques i va assumir, entre 1979 i 1993, com a gestor teatral, càrrecs de responsabilitat en la Comunitat Valenciana. És autor de més de cinquanta obres de teatre, algunes de les quals escrites en col·laboració amb el seu germà Josep Lluís, amb les que ha obtingut diversos premis, entre els quals el Ciutat de Barcelona, el Born, el Sanchis Guarner, quatre premis Max, el Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya i el Premi d’Honor de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana. Té obres traduïdes i estrenades en més d’una quinzena d’idiomes i ha traduït i adaptat textos d’autors clàssics i contemporanis. Entre les seues obres destaquen "Plany en la mort d’Enric Ribera" (1972); "El verí del teatre" (1978); "La primera de la classe" (1983); "Cavalls de mar" (1986, amb Josep Lluís Sirera); "Indian Summer" (1987), "La caverna" (1993), "Maror" (1994), "Raccord" (2006) i "Dinamarca" (2019, també amb Josep Lluís Sirera). Des de 1995 es dedica a l’escriptura de guions per a televisió.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 5 de 5
  • Obra
    Arnau
    (1978) Sirera Turó, Rodolf
    El simple nom del Comte Arnau fa esgarrifar a tots els camperols que viuen en el seu comtat: mata, roba i viola a voluntat. Un dia, Arnau coneix la priora del convent de Sant Joan, Adelais, per la qual se sent atret. La priora també sent una gran passió per ell, i una nit Arnau se l’emporta del convent a una masia, on viuen plegats una temporada. Quan Arnau comença a afartar-se’n, però, Adelais se sent sola, i acaba fent l’amor amb un noi que coneix al bosc. L’endemà, Arnau ha rostit aquest noi a la llar de foc i fa fora Adelais, la qual incita el poble a la revolta com a venjança. Els camperols assalten i cremen el castell d’Arnau i li maten una filla, cosa que fa que la seva pròpia família el maleeixi. A partir de llavors, es veu forçat a errar d’un lloc a un altre sense pau ni treva per sempre més.
  • Obra
    El brunzir de les abelles
    (1975) Sirera Turó, Rodolf
    El 1868 Tomàs retorna a la Pobla del Bisbe després d’una llarga estada a Madrid per agafar les regnes del negoci familiar, una cereria. Tomàs arriba amb un amic, en Mateu, i amb unes idees republicanes i liberals que l’enfronten ben aviat amb la seva mare Roser, Mossèn Cabrera, i l’alcalde Josep Tàpies, monàrquics i conservadors. Amb la Revolució Gloriosa i la fugida d’Isabel II, Tomàs veu possible començar a aplicar les mesures necessàries per modernitzar el País Valencià des del punt de vista econòmic: impulsar la industrialització per sobre de la tradicional economia agrícola. A poc a poc, però, Tomàs i Mateu passaran a representar dues postures oposades: la moderació de la burgesia progressista vs. l’anarquisme i la defensa del moviment cantonalista dels obrers. El fracàs de la Primera República farà fugir Mateu i provocarà un viratge cap al conservadorisme de la burgesia que Tomàs representa, canvi que es manifestarà amb el casament de Tomàs i la filla de Tàpies, Remei, castellanoparlant i desconeixedora de la realitat del país, i que marcarà el posterior desenvolupament del País Valencià.
  • Obra
    Històries de desconeguts
    (1981) Sirera Turó, Rodolf
    Peces curtes que tracten temes diversos: des del color de les banderes, la postguerra espanyola, la revolta obrera, la traïció o els problemes del retallador de siluetes.
  • Obra
    Història de la representació frustrada de la llegenda de la princesa trista
    (1975) Sirera Turó, Rodolf
    Martín i Batolomé són dos mexicans que creuen Río Grande a la recerca d’un lloc de treball. De camí troben un vell compatriota, Cosme, que els avisa que els EEUU no són la terra promesa que creuen. Troben feina a la plantació Fellows, on prenen camins diferents: mentre que Bartolomé es converteix en home de confiança de Mr. Fellows, Martín esdevé una molèstia, ja que reivindica millores de sou i de les condicions de treball. Finalment, Martín encapçala una revolta que és esclafada pel propi Bartolomé. Martín aconsegueix fugir i decideix tornar a Mèxic, però de camí retroba Cosme, qui l’anima a no deixar-se vèncer tan fàcilment. Martín acabarà girant cua i dirigint-se al nord a lluitar per allò que és just.
  • Obra
    "Arriba, escuadras, a vencer..."
    (1977) Sirera Turó, Rodolf
    En un cinema de barri, mentre es projecta el noticiari franquista, un home recorda com el seu entorn ha accedit a les imposicions socials del règim tot i haver format part, amb més o menys convicció, del bàndol nacional. Quan, en acabar la projecció, sona l'himne corresponent, l'home haurà de decidir entre sotmetre's a la convenció establerta o ser coherent amb ell mateix.