Rodolf Sirera Turó

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
València, 1948. Llicenciat en Història, i amb estudis de Filologia, va participar des de finals de la dècada dels seixanta del segle passat en el moviment del teatre independent, col·laborant com a crític teatral en diferents publicacions periòdiques i va assumir, entre 1979 i 1993, com a gestor teatral, càrrecs de responsabilitat en la Comunitat Valenciana. És autor de més de cinquanta obres de teatre, algunes de les quals escrites en col·laboració amb el seu germà Josep Lluís, amb les que ha obtingut diversos premis, entre els quals el Ciutat de Barcelona, el Born, el Sanchis Guarner, quatre premis Max, el Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya i el Premi d’Honor de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana. Té obres traduïdes i estrenades en més d’una quinzena d’idiomes i ha traduït i adaptat textos d’autors clàssics i contemporanis. Entre les seues obres destaquen "Plany en la mort d’Enric Ribera" (1972); "El verí del teatre" (1978); "La primera de la classe" (1983); "Cavalls de mar" (1986, amb Josep Lluís Sirera); "Indian Summer" (1987), "La caverna" (1993), "Maror" (1994), "Raccord" (2006) i "Dinamarca" (2019, també amb Josep Lluís Sirera). Des de 1995 es dedica a l’escriptura de guions per a televisió.
Nom

Filtres

Restablir filtres

Configuració

Data d'inici: 1980 ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 41
  • Miniatura
    Obra
    Homenatge a Florentí Montfort
    (1971) Sirera Turó, Rodolf
    L’obra està organitzada en forma d’acte d’homenatge al valencià Florentí Montfort i Bustamante, personatge inexistent però prototip de l’intel·lectual conservador que al llarg de la Renaixença valenciana impulsà una literatura folklòrica al voltant de la taronja, l’Horta i la barraca, que a partir de llavors van passar a definir el País Valencià. Aquesta intel·lectualitat va impossibilitar qualsevol mena d’anàlisi realista de la situació al País Valencià, donant lloc, com diuen els autors, a la “dolça, idíl·lica, increïblement falsificada visió del que som, hem estat i serem els valencians”. Després dels discursos del president de l’Associació per a la Defensa dels Valors Tradicionals de la Nostra Terra, organitzadora de l’acte, i de Crisòstom Laparra i Caudart, glossador de la figura i obra de l’homenatjat, es llegeixen alguns dels poemes més representatius de Florentí Montfort, com ara “Tarongers en primavera” i “A la dona valenciana”, i es representa la seva obra més aconseguida, “Oh, dolça barraqueta valenciana!”, que explica la fidelitat d’una família a la terra, a la taronja i a la barraca valencianes.
  • Miniatura
    Obra
    Maror : Les regles del gènere
    (1993) Sirera Turó, Rodolf
    Una escriptora de literatura popular reuneix en un xalet prop del mar el seu marit, la seva filla adoptiva, la seva germana i un misteriós doctor. La mort de l'amfitriona obrirà una sèrie de sospites i acusacions entre els personatges. Cadascú donarà la seva versió dels fets per demostrar la seva innocència i culpabilitzar algú altre. Finalment tot haurà estat una estratègia de l'escriptora per posar a prova els seus familiars.
  • Miniatura
    Obra
    Retorn als orígens
    (1980-11) Sirera Turó, Rodolf
    Una Senyora demana un pintor per fer-se retratar. En arribar és rebut per la criada, que l'acompanya a l'estudi i, mentre procura per ell, conversen sobre la situació de la guerra al camp, els bombardeigs i l'absurditat de pertànyer a un bàndol sense cap convicció ideològica. Finalment, el pintor s'adona que ha estat enganyat i descobert, i espera la seva entrega al bàndol enemic.
  • Miniatura
    Obra
    Arnau
    (1978) Sirera Turó, Rodolf
    El simple nom del Comte Arnau fa esgarrifar a tots els camperols que viuen en el seu comtat: mata, roba i viola a voluntat. Un dia, Arnau coneix la priora del convent de Sant Joan, Adelais, per la qual se sent atret. La priora també sent una gran passió per ell, i una nit Arnau se l’emporta del convent a una masia, on viuen plegats una temporada. Quan Arnau comença a afartar-se’n, però, Adelais se sent sola, i acaba fent l’amor amb un noi que coneix al bosc. L’endemà, Arnau ha rostit aquest noi a la llar de foc i fa fora Adelais, la qual incita el poble a la revolta com a venjança. Els camperols assalten i cremen el castell d’Arnau i li maten una filla, cosa que fa que la seva pròpia família el maleeixi. A partir de llavors, es veu forçat a errar d’un lloc a un altre sense pau ni treva per sempre més.
  • Miniatura
    Obra
    Dinamarca
    (2019-02) Sirera Turó, Rodolf
    L'obra ressegueix els darrers esdeveniments de les vides del pastor luterà Kristen Nielsen i la seva filla Solvej Vinter, actriu, durant els anys de l'ocupació alemanya de Dinamarca. Amb una estructura d'anades i vingudes temporals, estructurades segons la necessitat de comprendre quines són les decisions que han portat els personatges a cada situació, el text estableix un paral·lelisme entre el drama familiar generat pels abusos sexuals i la situació política del país, subjugat fins al punt que formar-ne part condiciona el comportament dels personatges, les seves relacions i la seva transcendència.
  • No hi ha miniatura disponible
    Obra
    A l'Edén me'n vull anar : o el judici celestial d'El Virgo de Vicenteta
    (1981) Sirera Turó, Rodolf
    Després d'un període inicial d'estada al purgatori, la Cort Celestial revisa l'expedient de l'escriptor satíric Bernat i Baldoví, per decidir el seu pas a l'Edén. Abans però, dos àngels són enviats a la terra per comprovar la moralitat de la seva obra "El virgo de Vicenteta". Involuntàriament, Bernat i Baldoví els enganya mostrant-los una versió censurada de la peça i així pot accedir definitivament al paradís.
  • Miniatura
    Obra
    El triomf del Tirant
    (1991) Sirera Turó, Rodolf
    Tirant, en els instants previs a la seua mort, rememora les tres etapes del seu accés a la Fama, i l'acompliment dels seus desitjos: el triomf cavalleresc, el religiós i l'amorós, per a reflexionar sobre la necessitat d'acceptar la mort com a condició inevitable de la fama.
  • Miniatura
    Obra
    Dos dones
    (2010) Sirera Turó, Rodolf
    Dues dones grans conversen sobre la visita del papa Benet XVI a València després de l'accident de metro del 2006 en què van morir quaranta-tres persones. La filla d'una d'elles es manifesta al carrer en contra de la visita i això fa que les dones reflexionin sobre les possibilitats de què encara disposen a l'hora de reivindicar la seva opinió.
  • Miniatura
    Obra
    El brunzir de les abelles
    (1975) Sirera Turó, Rodolf
    El 1868 Tomàs retorna a la Pobla del Bisbe després d’una llarga estada a Madrid per agafar les regnes del negoci familiar, una cereria. Tomàs arriba amb un amic, en Mateu, i amb unes idees republicanes i liberals que l’enfronten ben aviat amb la seva mare Roser, Mossèn Cabrera, i l’alcalde Josep Tàpies, monàrquics i conservadors. Amb la Revolució Gloriosa i la fugida d’Isabel II, Tomàs veu possible començar a aplicar les mesures necessàries per modernitzar el País Valencià des del punt de vista econòmic: impulsar la industrialització per sobre de la tradicional economia agrícola. A poc a poc, però, Tomàs i Mateu passaran a representar dues postures oposades: la moderació de la burgesia progressista vs. l’anarquisme i la defensa del moviment cantonalista dels obrers. El fracàs de la Primera República farà fugir Mateu i provocarà un viratge cap al conservadorisme de la burgesia que Tomàs representa, canvi que es manifestarà amb el casament de Tomàs i la filla de Tàpies, Remei, castellanoparlant i desconeixedora de la realitat del país, i que marcarà el posterior desenvolupament del País Valencià.
  • Miniatura
    Obra
    El dia que Bertolt Brecht va morir a Finlàndia
    (2003-11) Sirera Turó, Rodolf
    En plena fugida cap a la Unió Soviètica des de Finlàndia, el dramaturg Bertolt Brecht cau inconscient en un aiguamoll i és recollit per Mirjami, una camperola. Arran d'aquesta coneixença, Brecht es qüestiona quin és el sentit del teatre que escriu mentre repassa els seus textos i els conflictes de la seva trajectòria professional. Alhora, reflexiona sobre la seva vida privada a partir de la correspondència epistolar que manté amb Mirjami, que va quedar-ne embarassada en aquella trobada.