Rodolf Sirera Turó

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
València, 1948. Llicenciat en Història, i amb estudis de Filologia, va participar des de finals de la dècada dels seixanta del segle passat en el moviment del teatre independent, col·laborant com a crític teatral en diferents publicacions periòdiques i va assumir, entre 1979 i 1993, com a gestor teatral, càrrecs de responsabilitat en la Comunitat Valenciana. És autor de més de cinquanta obres de teatre, algunes de les quals escrites en col·laboració amb el seu germà Josep Lluís, amb les que ha obtingut diversos premis, entre els quals el Ciutat de Barcelona, el Born, el Sanchis Guarner, quatre premis Max, el Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya i el Premi d’Honor de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana. Té obres traduïdes i estrenades en més d’una quinzena d’idiomes i ha traduït i adaptat textos d’autors clàssics i contemporanis. Entre les seues obres destaquen "Plany en la mort d’Enric Ribera" (1972); "El verí del teatre" (1978); "La primera de la classe" (1983); "Cavalls de mar" (1986, amb Josep Lluís Sirera); "Indian Summer" (1987), "La caverna" (1993), "Maror" (1994), "Raccord" (2006) i "Dinamarca" (2019, també amb Josep Lluís Sirera). Des de 1995 es dedica a l’escriptura de guions per a televisió.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 4 de 4
  • Obra
    Dinamarca
    (2019-02) Sirera Turó, Rodolf
    L'obra ressegueix els darrers esdeveniments de les vides del pastor luterà Kristen Nielsen i la seva filla Solvej Vinter, actriu, durant els anys de l'ocupació alemanya de Dinamarca. Amb una estructura d'anades i vingudes temporals, estructurades segons la necessitat de comprendre quines són les decisions que han portat els personatges a cada situació, el text estableix un paral·lelisme entre el drama familiar generat pels abusos sexuals i la situació política del país, subjugat fins al punt que formar-ne part condiciona el comportament dels personatges, les seves relacions i la seva transcendència.
  • Obra
    El dia que Bertolt Brecht va morir a Finlàndia
    (2003-11) Sirera Turó, Rodolf
    En plena fugida cap a la Unió Soviètica des de Finlàndia, el dramaturg Bertolt Brecht cau inconscient en un aiguamoll i és recollit per Mirjami, una camperola. Arran d'aquesta coneixença, Brecht es qüestiona quin és el sentit del teatre que escriu mentre repassa els seus textos i els conflictes de la seva trajectòria professional. Alhora, reflexiona sobre la seva vida privada a partir de la correspondència epistolar que manté amb Mirjami, que va quedar-ne embarassada en aquella trobada.
  • Obra
    Benedicat
    (2005-08) Sirera Turó, Rodolf
    El capellà Renzo Montale desperta moribund al llit d'un hospital a Roma i es veu obligat a recordar els esdeveniments que va viure a Croàcia amb el pare Antun Radic, al qual l'Església Catòlica té la intenció de beatitzar. Montale, que va ser-hi enviat com a capellà castrense, rememora ara el seu passat per descobrir la profunda manipulació de què se serveix la institució, tot reflexionant sobre les decisions polítiques que determinen el curs de milers de vides civils i, especialment, sobre la finalitat de la fe.
  • Obra
    Silenci de negra
    (2000) Sirera Turó, Rodolf
    El 1943 el compositor Philippe Batellier accepta dirigir l’Orquestra del Marne que promou el general Petain, fet que posa en contra seva el seu fill Patrick, membre actiu de la resistència. També n’havia sigut membre la seva xicota Hélène, però des de la victòria nazi es mostra molt prudent. Un dia, s’encarrega a Philippe un concert a París en el qual assistirà Goebbels. Bernard Loubet, el primer violí de l’orquestra, proposa acabar el concert amb La Marsellesa, acte que seria altament revolucionari. Tot i l’oposició de Philippe i d’André Rouaud, l’administrador de l’orquestra, Bernard decideix tirar endavant el pla amb l’ajuda de Patrick. Algú, però, els denuncia, i tots dos són detinguts abans del concert i, poc després, afusellats. Després de l’alliberament nacional, el poble linxa André perquè el creu culpable d’aquestes morts. Tres anys més tard, el 1947, Philippe, qui ara viu amb Hélène, rep la visita del fill d’André, Marcel. Ve a venjar-se, ja que sospita que va ser ell qui va denunciar Bernard i el seu propi fill. La conversa, però, portarà a descobrir que la veritable autora de la denúncia va ser Hélène: tot i que feia veure que era procliu al col·laboracionisme, formava part de la resistència, i a vegades va ser necessari sacrificar vides insignificants per salvar-ne de més importants.