Rodolf Sirera Turó

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
València, 1948. Llicenciat en Història, i amb estudis de Filologia, va participar des de finals de la dècada dels seixanta del segle passat en el moviment del teatre independent, col·laborant com a crític teatral en diferents publicacions periòdiques i va assumir, entre 1979 i 1993, com a gestor teatral, càrrecs de responsabilitat en la Comunitat Valenciana. És autor de més de cinquanta obres de teatre, algunes de les quals escrites en col·laboració amb el seu germà Josep Lluís, amb les que ha obtingut diversos premis, entre els quals el Ciutat de Barcelona, el Born, el Sanchis Guarner, quatre premis Max, el Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya i el Premi d’Honor de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana. Té obres traduïdes i estrenades en més d’una quinzena d’idiomes i ha traduït i adaptat textos d’autors clàssics i contemporanis. Entre les seues obres destaquen "Plany en la mort d’Enric Ribera" (1972); "El verí del teatre" (1978); "La primera de la classe" (1983); "Cavalls de mar" (1986, amb Josep Lluís Sirera); "Indian Summer" (1987), "La caverna" (1993), "Maror" (1994), "Raccord" (2006) i "Dinamarca" (2019, també amb Josep Lluís Sirera). Des de 1995 es dedica a l’escriptura de guions per a televisió.
Nom

Filtres

1978 - 197911980 - 19874
Restablir filtres

Configuració

Paraules clau: Engany ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 5 de 5
  • No hi ha miniatura disponible
    Obra
    El nas tallat
    Sirera Turó, Rodolf
    El dia que els veïns Joanot i Senén se’n van de viatge, en Joanot aconsella en Senén que, si les sospites de la infidelitat de la seva dona Aurèlia es confirmen, li talli el nas com a càstig. Aurèlia, efectivament, li és infidel, i aquella mateixa nit demana a la dona de Joanot, Violant, que ajudi el seu amant a arribar a casa. Senén, però, es presenta d’imprevist, i en confondre la criada de Violant per l’amant de la seva esposa, talla el nas a Violant, a qui pren per Aurèlia. Quan més tard Senén veu la seva dona amb nas, ho pren com un senyal diví de la seva innocència, i es reconcilien. D’altra banda, la criada de Violant acusa en Joanot de ser el culpable d’haver tallat el nas a la seva dona creient-la culpable d’infidelitat, i en Joanot és detingut per l’agutzil.
  • Miniatura
    Obra
    El capvespre del tròpic
    (1977) Sirera Turó, Rodolf
    El 1895, mentre la tensió a les colònies es va intensificant, el contraban s'estén arreu. A Puig d'Antella, un regidor republicà s'enriqueix gràcies a la venda de tabac cubà de contraban. El tinent de la Guàrdia Civil fa la vista grossa, però a la vegada investiga la possible relació entre el contraban i un convent veí. Un dia arriba al poble el nou comandant de la Guàrdia Civil, i poc després, el tinent és assassinat. Un any després, Joaquim Carbonell és detingut arran d'aquesta mort, trobat culpable, i enviat a fer treballs forçats. A la llarga, el regidor descobreix que el seu tabac prové del convent i que el seu conreu és promogut pel comandant de la Guàrdia Civil. Tot i la seva voluntat de denunciar aquesta estafa, aviat s'adona que no pot fer-hi res perquè ell hi està tan emmerdat com els altres. La tornada d'en Joaquim el 1902 no produirà cap canvi, ja que la seva voluntat de descobrir la veritat només farà que el matin sense que ningú, ni el seu amic regidor faci res per impedir-ho.
  • Miniatura
    Obra
    El verí del teatre : Diàleg entre un aristòcrata i un comediant
    (1978) Sirera Turó, Rodolf
    El 1784, a París, l'actor Gabriel de Beaumont va a veure el Marquès de…, que l'ha fet cridar perquè li representi un fragment d'una obra que ha escrit i en la qual el personatge de Sòcrates és conscient que està morint. Gabriel ho fa, però el Marquès el talla perquè troba que la seva interpretació s'allunya massa de la realitat. Llavors Gabriel comença a trobar-se malament i, a partir d'insinuacions del Marquès, dedueix que aquest l'ha enverinat. El Marquès li confirma que li queden pocs minuts de vida, i que només li donarà l'antídot si aconsegueix fer real el fragment de la seva obra. Gabriel accepta, i aquest segon intent impregnat de la seva autèntica angoixa interessa més al Marquès. Però no n'hi ha prou, i el Marquès, tot fent creure a Gabriel que li dóna l'antídot, l'enverina, ara de debò: abans només li havia donat una droga. Llavors el Marquès s'asseu cerimoniosament, disposat a gaudir d'una mort ben real.
  • No hi ha miniatura disponible
    Obra
    Peret o els miracles de l'astúcia
    Sirera Turó, Rodolf
    Utilitzant la seva astúcia, en Peret sempre pren el pèl al seu amic Jeroni. L’última enredada ha consistit en vendre-li un conill per 500 lliures fent-li creure que és capaç de fer de missatger. Enfadat en descobrir l’engany, en Jeroni decideix matar en Peret, però aquest l’enreda de nou fent-li creure que posseeix unes manxetes que fan reviure els morts. En Jeroni les compra, i en arribar a casa mata la seva dona fart de les seves queixes. Quan més tard intenta fer-la reviure, però, no pot, i en adonar-se del nou engany, decideix venjar-se d’en Peret tirant-lo per un penya-segat dins d’un sac. En Peret, però, aconsegueix sortir del sac, enganyar un pobre pastor per tal que es posi en lloc seu, i després que en Jeroni hagi llençat el sac creient que a dins hi és ell, fer-li creure que, si et llences en un sac en aquell lloc, sobrevius i pots treure animals del fons del mar. En Jeroni prega a en Peret que el llenci dins d’un sac pel penya-segat, i en Peret ho fa tot content.
  • No hi ha miniatura disponible
    Obra
    La farsa de Misser Pere Pathélin
    Sirera Turó, Rodolf
    El mestre Pere Pathélin és un advocat que no té cap client. Per apaivagar les ires de la seva dona, estafa uns teixits a un venedor amic de la família, que els hi fia i que després es queda sense cobrar perquè en Pere es fa passar per malalt. Enfadat, el venedor acusa el pastor que vigila les seves ovelles d'haver-li'n matat moltes. El pastor pren en Pere com a advocat, i aquest li aconsella que respongui ‘beeee’ a tot. D’aquesta forma, en Pere fa passar el pastor per boig i el jutge l’absol. Quan en Pere vol cobrar els honoraris, però, el pastor continua dient només 'beeee', i en Pere reconeix que ha estat vençut pel seu propi consell.