Joan Oliver Sallarès
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Sabadell, 1899-Barcelona, 1986. Conegut pel nom de Pere Quart, amb el qual signa l'obra poètica. Poeta, dramaturg, narrador, traductor i periodista. És considerat un dels cinc poetes catalans més importants del segle XX. Fou cofundador del Grup de Sabadell, amb Francesc Trabal i Armand Obiols. Rebé, com a traducor, el Premi del President de la República Francesa i fou també distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, així com amb els premis Ciutat de Barcelona, Josep Maria de Sagarra de Traducció i el de la Generalitat de Catalunya de poesia. Però fidel al seu inconformisme i a la seva actitud crítica, rebutjà la Creu de Sant Jordi.
Nom
5 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 5 de 5
Obra Allò que tal vegada s'esdevingué(1930) Oliver Sallarès, Joan“Allò que tal vegada s’esdevingué” proposa una revisió de l’episodi bíblic de Caïm i Abel. Els dos germans viuen en una cabana amb els pares, Adam i Eva, i una germana, Nara, de la qual tots dos estan enamorats. Mentre el pare i el fill gran duen una vida ociosa, Eva i Nara han de carregar amb les tasques domèstiques i Caïm, més fatxenda i de masculinitat més acusada que el germà, amb la resta del treball de la família. Caïm se sent maltractat i protesta per diverses raons: perquè és l’únic que treballa, perquè té prohibida l’entrada al jardí de l’Edèn, i perquè voldria una dona per no sentir-se tan sol. A ell li agrada Nara, però Adam vol que la filla sigui per l’hereu, Abel, i així ho disposa. Enfadat per aquesta decisió i ofès per la burla que li ha dedicat Abel, Caïm l’estova amb una eina rudimentària sense saber que dels cops els homes acaben morint. Així, acusat d’assassinat, és expulsat de la vall i condemnat a vagar per la terra i patir el dolor eternament.Obra El roig i el blau : Passatemps en dos actes(1956) Oliver Sallarès, JoanUn matrimoni burgès passeja per un parc amb la seva filla, perquè li han preparat un encontre amb l’hereu d'una destacada família burgesa. Però la filla està enamorada d'un jove estudiant amb qui també es troba durant aquest passeig. Com que l’estudiant és un jove de classe baixa, l'interès dels pares força la filla a festejar i comprometre's durant aquest mateix passeig amb l’hereu ric. Ella, tot i fer-ho a contracor, accepta la voluntat dels pares. L’estudiant, això, no ho pot suportar i amb una pistola mata la parella de promesos i després se suïcida. Les tres víctimes arriben al cel i l'Arcàngel que els jutja envia la noia i l’estudiant -que han decidit casar-se per passar l'eternitat junts- al Paradís, i retorna la vida a l’hereu burgès perquè redreci el seu comportament fatxenda entre els mortals.Obra El papà de Romeo i Julieta : Paròdia de la vida burgesa en tres actes(1928) Oliver Sallarès, JoanQuim Bordons, de família rica i burgesa, vol casar-se amb la Francesca. El pare de’n Quim, el Canut Bordons, s’oposa ferotgement a la relació argumentant inicialment que els pares d’aquesta mossa ni tan sols no estan casats, però finalment es veu obligat a confessar que la Francesca també és filla seua, fruit d’una relació adúltera. D’amagat, la senyora Canut va a trobar-se amb la mare de la Francesca per confessar-li que el Quim no és fill del Canut, perquè ella també va tindre una relació adúltera; de manera que les dues mares decideixen donar suport a la relació dels joves. Entretant, els dos amants, aliens a totes aquestes confessions, han decidit escapar per poder estimar-se sense oposició. Una nova confessió, però, els farà tornar a casa els Bordons per reconciliar-se amb el senyor Canut: la Francesca tampoc no és filla seua, perquè l’amant també va enganyar el senyor Bordons amb el seu millor amic, el Doctor Cava-Roques. Canut Bordons, desprès de qualsevol responsabilitat i enfonsat per tant d’engany, s’agafa a l’única sortida que li ofereixen: presentar-se com a candidat per la Federació d’Associacions de Pares de Família.Obra Primera representació(1955) Oliver Sallarès, JoanLa Regina vol engalipar el Joan per casar-s’hi i tot seguit demanar el divorci per extreure-li la meitat dels seus béns. Regina fa veure que pertany a una família de classe alta i lloga uns pinxos perquè li facin de pares. La maniobra s’esguerra quan enmig del muntatge irromp un altre pinxo, l’amant gelós de la Regina. Tot plegat ha estat el primer acte de l’obra que està estrenant una companyia. A l’intermedi, l’autor discuteix amb l’Empresari i galant de la companyia, que fa de Joan i pretén variar el desenllaç de l’obra. D’amagat, l’autor explica a un crític que l’empresari se sent massa eludit perquè la història s’inspira en els membres d’aquesta companyia. Després de diverses discussions provocades per la gelosia de l’Empresari-actor prossegueix l’intent de Regina d’engalipar un altre ric, el Francesc. Quan ja tot és a punt per al casament reapareix en Joan per advertir-lo de les males intencions de la noia. L’enamorat el menysprea i es mostra decidit a casar-se amb la Regina, però en aquests moments l’Empresari enfolleix de gelosia i interromp l’obra perquè no arribi al desenllaç previst. L’estrena acaba bruscament per aquest incident.Obra La famOliver Sallarès, JoanSamsó és un vagabund que, mort de fam en un parc, pren un tros d’entrepà a una noia que hi berenava, la Lupa. La Lupa està casada amb el Nel, amb qui comparteix idearis revolucionaris i de fraternitat entre els homes; per això, quan Nel arriba al parc decideix acollir Samsó a casa seua i proporcionar-li roba, menjar i treball. Al cap de poc temps al país hi ha una sublevació militar, i el poble lluita per defensar el règim. Nel, que és un dels cabdills sindicalistes s’acovardeix i es mostra incapaç de donar ordres als seus homes. Instintivament, Samsó es posa al capdavant del grup i instiga la revolta popular contra els militars, l’èxit de la qual li reporta reconeixements, un càrrec important dins el partit, i l’amor de Lupa, que abandona Nel. Samsó es mou per instint de supervivència personal, no combrega amb cap ideari col·lectiu, i de seguida és expulsat del partit. Comença a patir novament dificultats econòmiques. Nel, fidel als seus ideals, torna per oferir ajut a Samsó i Lupa. Samsó la rebutja, i Lupa l’accepta. Això provoca el trencament de la relació entre ella i Samsó: mentre Lupa torna amb Nel, Samsó recau en la indigència i la fam, incapaç de vendre’s a qualsevol programa polític.