Joan Oliver Sallarès
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Sabadell, 1899-Barcelona, 1986. Conegut pel nom de Pere Quart, amb el qual signa l'obra poètica. Poeta, dramaturg, narrador, traductor i periodista. És considerat un dels cinc poetes catalans més importants del segle XX. Fou cofundador del Grup de Sabadell, amb Francesc Trabal i Armand Obiols. Rebé, com a traducor, el Premi del President de la República Francesa i fou també distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, així com amb els premis Ciutat de Barcelona, Josep Maria de Sagarra de Traducció i el de la Generalitat de Catalunya de poesia. Però fidel al seu inconformisme i a la seva actitud crítica, rebutjà la Creu de Sant Jordi.
Nom
14 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 10 de 14
Obra Cambrera Nova(1928) Oliver Sallarès, JoanPaula és la cambrera dels senyors Òscar i Joana. Durant una estada a la residència d’estiu pateix assetjaments sexuals continuats per part del senyor. Ella els rebutja com pot, perquè és modesta, respectuosa i “no vol fer pecats”, però sobretot perquè està enamorada d’en Quim, el xofer de la casa. Per això, quan descobreix que la senyora Joana -que també té un amant: el metge - ha provat de seduir el Quim decideix abandonar el servei.Obra Una drecera(1957) Oliver Sallarès, JoanEls Forcada són una família ben acomodada dins la burgesia, però llur reputació és a punt de veure’s compromesa pel mal comportament dels fills: en Nicolau vol ser poeta i la Tesa, que encara és menor d’edat, ha quedat embarassada després de fer-s’ho amb tots els nois de la colla. Desesperats per a trobar alguna solució, accepten la proposta de l’Oriol, un amic d’infantesa de la Tesa, que els demana la mà de la filla per endur-se-la als Estats Units i refer allà la vida. Però just abans de conèixer aquesta notícia, la Tesa se suïcida. La vida plàcida i feliç que duien els Forcada s’ha acabat, no tan sols per la pèrdua de la filla, sinó perquè des d’ara hauran d’afrontar també l’angoixa en què descobreixen que viu el fill.Obra Allò que tal vegada s'esdevingué(1930) Oliver Sallarès, Joan“Allò que tal vegada s’esdevingué” proposa una revisió de l’episodi bíblic de Caïm i Abel. Els dos germans viuen en una cabana amb els pares, Adam i Eva, i una germana, Nara, de la qual tots dos estan enamorats. Mentre el pare i el fill gran duen una vida ociosa, Eva i Nara han de carregar amb les tasques domèstiques i Caïm, més fatxenda i de masculinitat més acusada que el germà, amb la resta del treball de la família. Caïm se sent maltractat i protesta per diverses raons: perquè és l’únic que treballa, perquè té prohibida l’entrada al jardí de l’Edèn, i perquè voldria una dona per no sentir-se tan sol. A ell li agrada Nara, però Adam vol que la filla sigui per l’hereu, Abel, i així ho disposa. Enfadat per aquesta decisió i ofès per la burla que li ha dedicat Abel, Caïm l’estova amb una eina rudimentària sense saber que dels cops els homes acaben morint. Així, acusat d’assassinat, és expulsat de la vall i condemnat a vagar per la terra i patir el dolor eternament.Obra El roig i el blau : Passatemps en dos actes(1956) Oliver Sallarès, JoanUn matrimoni burgès passeja per un parc amb la seva filla, perquè li han preparat un encontre amb l’hereu d'una destacada família burgesa. Però la filla està enamorada d'un jove estudiant amb qui també es troba durant aquest passeig. Com que l’estudiant és un jove de classe baixa, l'interès dels pares força la filla a festejar i comprometre's durant aquest mateix passeig amb l’hereu ric. Ella, tot i fer-ho a contracor, accepta la voluntat dels pares. L’estudiant, això, no ho pot suportar i amb una pistola mata la parella de promesos i després se suïcida. Les tres víctimes arriben al cel i l'Arcàngel que els jutja envia la noia i l’estudiant -que han decidit casar-se per passar l'eternitat junts- al Paradís, i retorna la vida a l’hereu burgès perquè redreci el seu comportament fatxenda entre els mortals.Obra Ball robat(1956) Oliver Sallarès, JoanA punt de celebrar el desè aniversari de casament, tres matrimonis es preparen per a celebrar conjuntament l’efemèride que comparteixen. Els dies previs, però, la felicitat d’aquestes parelles s’escarda en assimilar el fracàs de cadascuna d’elles, i en admetre una passió desmesurada cap alguna persona dels altres matrimonis. Durant els preparatius de la celebració s’intensifiquen les trobades extramatrimonials i es desvetllen confidències fins ara reprimides. El dia del sopar una de les esposes destapa públicament la insatisfacció de tots ells i refà les parelles en consonància als desitjos de cadascú. Però conscients del trasbals que comportaria la satisfacció d’aquests desitjos reprimits, decideixen renunciar-hi i reafirmar-se en llur matrimoni com a mal menor.Obra El papà de Romeo i Julieta : Paròdia de la vida burgesa en tres actes(1928) Oliver Sallarès, JoanQuim Bordons, de família rica i burgesa, vol casar-se amb la Francesca. El pare de’n Quim, el Canut Bordons, s’oposa ferotgement a la relació argumentant inicialment que els pares d’aquesta mossa ni tan sols no estan casats, però finalment es veu obligat a confessar que la Francesca també és filla seua, fruit d’una relació adúltera. D’amagat, la senyora Canut va a trobar-se amb la mare de la Francesca per confessar-li que el Quim no és fill del Canut, perquè ella també va tindre una relació adúltera; de manera que les dues mares decideixen donar suport a la relació dels joves. Entretant, els dos amants, aliens a totes aquestes confessions, han decidit escapar per poder estimar-se sense oposició. Una nova confessió, però, els farà tornar a casa els Bordons per reconciliar-se amb el senyor Canut: la Francesca tampoc no és filla seua, perquè l’amant també va enganyar el senyor Bordons amb el seu millor amic, el Doctor Cava-Roques. Canut Bordons, desprès de qualsevol responsabilitat i enfonsat per tant d’engany, s’agafa a l’única sortida que li ofereixen: presentar-se com a candidat per la Federació d’Associacions de Pares de Família.Obra Primera representació(1955) Oliver Sallarès, JoanLa Regina vol engalipar el Joan per casar-s’hi i tot seguit demanar el divorci per extreure-li la meitat dels seus béns. Regina fa veure que pertany a una família de classe alta i lloga uns pinxos perquè li facin de pares. La maniobra s’esguerra quan enmig del muntatge irromp un altre pinxo, l’amant gelós de la Regina. Tot plegat ha estat el primer acte de l’obra que està estrenant una companyia. A l’intermedi, l’autor discuteix amb l’Empresari i galant de la companyia, que fa de Joan i pretén variar el desenllaç de l’obra. D’amagat, l’autor explica a un crític que l’empresari se sent massa eludit perquè la història s’inspira en els membres d’aquesta companyia. Després de diverses discussions provocades per la gelosia de l’Empresari-actor prossegueix l’intent de Regina d’engalipar un altre ric, el Francesc. Quan ja tot és a punt per al casament reapareix en Joan per advertir-lo de les males intencions de la noia. L’enamorat el menysprea i es mostra decidit a casar-se amb la Regina, però en aquests moments l’Empresari enfolleix de gelosia i interromp l’obra perquè no arribi al desenllaç previst. L’estrena acaba bruscament per aquest incident.Obra El 30 d'abril : Peripècia històrico-burlesca en tres actes(1935) Oliver Sallarès, JoanSa Majestat Jaume VIII “El delicat”, rei de Catalunya, ha convocat els seus consellers per engegar una campanya bèl·lica i recuperar Mallorca, que està sota poder d’Anglaterra. Tot i les dificultats per què passa la monarquia -de caràcter econòmic, sobretot, però també de relacions “institucionals” entre el rei i la reina-, els Consellers donen el vist-i-plau per iniciar una guerra. Però tot just aprovada, el rei Jaume es converteix en multimilionari gràcies a un sorteig de loteria i s’obsessiona per fer la volta al món en vuitanta dies acompanyat de la seua amant. Aleshores, els Consellers tramen un complot: segrestaran el fill del rei, el Duc de Girona, i demanaran els diners del premi de la loteria com a rescat, que li retornaran quan torni a centrar-se en els afers d’estat. Però una espia anglesa, per guanyar-se els favors del rei, aconsegueix avortar el complot. Quan el rei és a punt de destituir tots els Consellers per traïció i amistançar-se amb l’espia, els serveis nacionals d’espionatge desemmascaren la veritat, la veritable identitat de l’espia, i les bones intencions dels consellers nacionals. Aleshores, el mandatari se centra immediatament i exclusiva en els afers immediats del país: la reconquesta de Mallorca.Obra Vivalda o l'Àfrica tenebrosa(1967) Oliver Sallarès, JoanEn començar una representació, dos homes i una dona s'encarreguen d'exaltar el públic de la sala: el dos homes expressen tot un seguit de disposicions que exigeix l’autor, i que la dona s’encarrega immediatament de desvirtuar tot demanant al públic el reconeixement al treball actoral. Animat per aquestes arengues, un espectador irromp a escena per a protestar fervorosament i demanar compromís col·lectiu. Passat aquest rebombori s’inicia l’obra, que transcorre a través de diàlegs estrambòtics entre tres personatges disfressats grotescament. Durant la representació es farà referència a engatjaments vitalicis, peticions a la UNESCO, al Brusi, als catedràtics supernumeraris de la vida uterina permanent o fins i tot es narra una balada-reportatge. L’escenificació acaba bruscament quan els actors tornen a dirigir-se al públic per a demanar un col·loqui sobre teatre i compromís. En aquests moments algú apaga els llums, fa desaparèixer els actors i fa fora els espectadors.Obra La famOliver Sallarès, JoanSamsó és un vagabund que, mort de fam en un parc, pren un tros d’entrepà a una noia que hi berenava, la Lupa. La Lupa està casada amb el Nel, amb qui comparteix idearis revolucionaris i de fraternitat entre els homes; per això, quan Nel arriba al parc decideix acollir Samsó a casa seua i proporcionar-li roba, menjar i treball. Al cap de poc temps al país hi ha una sublevació militar, i el poble lluita per defensar el règim. Nel, que és un dels cabdills sindicalistes s’acovardeix i es mostra incapaç de donar ordres als seus homes. Instintivament, Samsó es posa al capdavant del grup i instiga la revolta popular contra els militars, l’èxit de la qual li reporta reconeixements, un càrrec important dins el partit, i l’amor de Lupa, que abandona Nel. Samsó es mou per instint de supervivència personal, no combrega amb cap ideari col·lectiu, i de seguida és expulsat del partit. Comença a patir novament dificultats econòmiques. Nel, fidel als seus ideals, torna per oferir ajut a Samsó i Lupa. Samsó la rebutja, i Lupa l’accepta. Això provoca el trencament de la relació entre ella i Samsó: mentre Lupa torna amb Nel, Samsó recau en la indigència i la fam, incapaç de vendre’s a qualsevol programa polític.