Joan Oliver Sallarès

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Sabadell, 1899-Barcelona, 1986. Conegut pel nom de Pere Quart, amb el qual signa l'obra poètica. Poeta, dramaturg, narrador, traductor i periodista. És considerat un dels cinc poetes catalans més importants del segle XX. Fou cofundador del Grup de Sabadell, amb Francesc Trabal i Armand Obiols. Rebé, com a traducor, el Premi del President de la República Francesa i fou també distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, així com amb els premis Ciutat de Barcelona, Josep Maria de Sagarra de Traducció i el de la Generalitat de Catalunya de poesia. Però fidel al seu inconformisme i a la seva actitud crítica, rebutjà la Creu de Sant Jordi.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 4 de 4
  • Obra
    Cambrera Nova
    (1928) Oliver Sallarès, Joan
    Paula és la cambrera dels senyors Òscar i Joana. Durant una estada a la residència d’estiu pateix assetjaments sexuals continuats per part del senyor. Ella els rebutja com pot, perquè és modesta, respectuosa i “no vol fer pecats”, però sobretot perquè està enamorada d’en Quim, el xofer de la casa. Per això, quan descobreix que la senyora Joana -que també té un amant: el metge - ha provat de seduir el Quim decideix abandonar el servei.
  • Obra
    Ball robat
    (1956) Oliver Sallarès, Joan
    A punt de celebrar el desè aniversari de casament, tres matrimonis es preparen per a celebrar conjuntament l’efemèride que comparteixen. Els dies previs, però, la felicitat d’aquestes parelles s’escarda en assimilar el fracàs de cadascuna d’elles, i en admetre una passió desmesurada cap alguna persona dels altres matrimonis. Durant els preparatius de la celebració s’intensifiquen les trobades extramatrimonials i es desvetllen confidències fins ara reprimides. El dia del sopar una de les esposes destapa públicament la insatisfacció de tots ells i refà les parelles en consonància als desitjos de cadascú. Però conscients del trasbals que comportaria la satisfacció d’aquests desitjos reprimits, decideixen renunciar-hi i reafirmar-se en llur matrimoni com a mal menor.
  • Obra
    El papà de Romeo i Julieta : Paròdia de la vida burgesa en tres actes
    (1928) Oliver Sallarès, Joan
    Quim Bordons, de família rica i burgesa, vol casar-se amb la Francesca. El pare de’n Quim, el Canut Bordons, s’oposa ferotgement a la relació argumentant inicialment que els pares d’aquesta mossa ni tan sols no estan casats, però finalment es veu obligat a confessar que la Francesca també és filla seua, fruit d’una relació adúltera. D’amagat, la senyora Canut va a trobar-se amb la mare de la Francesca per confessar-li que el Quim no és fill del Canut, perquè ella també va tindre una relació adúltera; de manera que les dues mares decideixen donar suport a la relació dels joves. Entretant, els dos amants, aliens a totes aquestes confessions, han decidit escapar per poder estimar-se sense oposició. Una nova confessió, però, els farà tornar a casa els Bordons per reconciliar-se amb el senyor Canut: la Francesca tampoc no és filla seua, perquè l’amant també va enganyar el senyor Bordons amb el seu millor amic, el Doctor Cava-Roques. Canut Bordons, desprès de qualsevol responsabilitat i enfonsat per tant d’engany, s’agafa a l’única sortida que li ofereixen: presentar-se com a candidat per la Federació d’Associacions de Pares de Família.
  • Obra
    El 30 d'abril : Peripècia històrico-burlesca en tres actes
    (1935) Oliver Sallarès, Joan
    Sa Majestat Jaume VIII “El delicat”, rei de Catalunya, ha convocat els seus consellers per engegar una campanya bèl·lica i recuperar Mallorca, que està sota poder d’Anglaterra. Tot i les dificultats per què passa la monarquia -de caràcter econòmic, sobretot, però també de relacions “institucionals” entre el rei i la reina-, els Consellers donen el vist-i-plau per iniciar una guerra. Però tot just aprovada, el rei Jaume es converteix en multimilionari gràcies a un sorteig de loteria i s’obsessiona per fer la volta al món en vuitanta dies acompanyat de la seua amant. Aleshores, els Consellers tramen un complot: segrestaran el fill del rei, el Duc de Girona, i demanaran els diners del premi de la loteria com a rescat, que li retornaran quan torni a centrar-se en els afers d’estat. Però una espia anglesa, per guanyar-se els favors del rei, aconsegueix avortar el complot. Quan el rei és a punt de destituir tots els Consellers per traïció i amistançar-se amb l’espia, els serveis nacionals d’espionatge desemmascaren la veritat, la veritable identitat de l’espia, i les bones intencions dels consellers nacionals. Aleshores, el mandatari se centra immediatament i exclusiva en els afers immediats del país: la reconquesta de Mallorca.