Anna Llopart

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Em vaig llicenciar en Comunicació Audiovisual per la UPF i en Direcció i Dramatúrgia per l'Institut del Teatre. M'agrada treballar en la cruïlla entre la direcció escènica, la dramatúrgia i la música. He escrit i dirigit Sota la Neu a la Sala Beckett, La butxaca del pantaló és un telèfon al Festival Grec, Mans a l'òpera i La primera cançó al Gran Teatre del Liceu i El vestit Nou de l'Emperador al TNC, així com diversos espectacles musicals de la Fundació La Caixa (Teranga, Acaba't la sopa, Pum-Sum-Kà, Un bosc a la paret). Com a dramaturga també he estrenat l'òpera La Veu Sàuria de Mariona Vila.
Nom

Filtres

2004 - 200912020 - 20211
Restablir filtres

Configuració

Autoría: Llopart, Anna ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2
  • Miniatura
    Obra
    Sota la neu
    (2021) Llopart, Anna
    L'Alícia és una dona de trenta anys que coordina un departament en una important empresa internacional. Un dia rep una trucada d'un desconegut que la cita en un bar i li entrega una cinta de casset. La cinta és una gravació d'en Víctor, el germà bessó de l'Alícia, que es va suïcidar fa temps. En la gravació, en Víctor relata un conte d'un nen que desapareix segrestat per la Reina de la Neu, i de la seva germana bessona que el busca per tot arreu durant molt de temps. És un conte que els explicava el seu avi quan eren petits. Quan l'Alícia sent aquest conte de nou, li ve a la memòria un record que creia haver oblidat i que li revela que el seu avi havia abusat del seu germà.
  • Miniatura
    Obra
    D'ella s'explica
    (2004) Llopart, Anna
    La princesa Isabel d'Hongria és obligada casar-se amb Marc, duc de Turíngia, i a traslladar-se a aquesta regió tan allunyada de casa seva. Amb el pas dels anys, Isabel es va entristint fins a deixar de parlar i de somriure. El duc gasta més i més diners en provar d'acontentar-la, però no troba res que millori la situació. Conrad, un predicador franciscà, apareix al castell i li fa entendre a Isabel que el seu estat emocional té molt a veure amb la pobresa i la misèria que s'han estès per Turíngia. És llavors que Isabel, després d'obrar un miracle, decideix abandonar el castell per entregar-se a la caritat i l'ajuda als pobres.