Marta Buchaca

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Nom

Filtres

20196
Restablir filtres

Configuració

Autoría: Buchaca, Marta × Paraules clau: Triangle amorós ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 6 de 6
  • Miniatura
    Obra
    Una família normal
    (2017) Buchaca, Marta
    La mort de la mare va ser un accident, però li n'han donat sempre les culpes a la Joana. Des que són petits que el pare l'odia i la menysprea i ella se sent sola i culpable. Tots ho han anat portant tan bé com han pogut: la Joana anant al psicòleg i suportant aquesta càrrega de culpa; el Toni, el germà, entre drogues i malifetes; i el pare anant a veure dia sí dia també el seu psiquiatre de confiança, desfet pels seus sentiments d'odi i pèrdua. Amb tot, ara es troben a la casa que tenen a la muntanya. També hi ha el Marc, la parella de la Joana. Fa uns mesos que han decidit tenir fills, però la seva relació s’està distanciant. Un dia la Joana sent d'amagat una trucada que rep el Marc: és la Laura, la parella del Toni, i se sobreentén que fa temps que estan embolicats. La Joana, com si res, el saluda i dona a entendre que potser està embarassada. El Marc queda petrificat. L'endemà el Toni i la Joana veuen una nota de la Laura explicant que ella i el Marc s'han enamorat i que marxen. Al cap de molta estona, passat el mal tràngol, el Marc torna de córrer i fa veure que no sap res, però quan la Joana diu que està embarassada ell rectifica i li diu que l'estima i vol tenir aquest fill amb ella. Però la Joana ho té clar: n'està farta de sentir el pes de la culpa. Marxarà, abandonarà tot el que ha estat fins ara, la seva família i fins i tot el seu nom: ara es dirà Laia, com la nena dels contes que somiava ser de petita, guardarà els millors records de la seva mare i ho reviurà amb la criatura que espera.
  • Miniatura
    Obra
    Playoff
    (2017) Buchaca, Marta
    Les protagonistes d’aquesta obra ho tenen clar: el futbol és una part essencial de la seva vida. Perquè jugant és quan poden desconnectar de tot i connectar més que mai amb elles mateixes, perquè al camp és on demostren coses que enlloc més no poden demostrar, i perquè algunes d’elles han nascut per això, viuen per això. Però, totes són conscients i ja estan fartes de totes les dificultats a què s’han d’enfrontar: insults, floretes fora de to, el menysteniment de l’esport femení, poques oportunitats o un salari baixíssim quan s’està a primera divisió. Avui els toca jugar un partit que, si guanyen, tenen entrada directa a la copa d’Espanya, i totes tenen clar que hi deixaran la pell. Però totes arrosseguen la seva pròpia càrrega personal, i pot jugar-los una mala passada. La Mami rep cada dos per tres trucades del seu home: que tenen els bessons malalts i no sap com fer-s’ho; la Princess està enfonsada perquè ha descobert que té sida i la seva parella l’ha deixat; la Capi sent el pes d’haver de dirigir l’equip, ja que avui l’entrenador no hi és, i totes s’adonen del pes simbòlic que té per a elles una figura masculina; la Toni, ex-jugadora professional, avui les ajudarà a guanyar; la Pippi està colada per la Núria, que el dia abans es va embolicar amb la Júlia; i la Júlia, germana de la Toni, té la ràbia al cos perquè la seva mare està a punt de morir. Però el partit continua, i no se'l deixaran perdre.
  • Miniatura
    Obra
    Litus
    (2012) Buchaca, Marta
    Fa tres mesos en Litus va morir en un accident de cotxe i avui els seus amics decideixen fer una festa en nom seu, organitzada pel Toni, el seu germà, al pis on ell vivia. Es reuneixen la que va ser la seva companya, la Laia, els seus dos amics, en Pau i en Marc, i el que va ser el seu antic company de música, en Josep, que s’ha convertit en una estrella de la música catalana. En Toni els entrega un sobre que el Litus els va deixar. Alguns estan contents, però hi ha coses que no encaixen: la carta del Pau, el seu millor amic, està en blanc, i a la Laia li diu coses que mai no gosaria dir-li. Així, la Laia ho entén tot, furiosa: ha estat el Toni qui ha escrit aquestes cartes. El Toni confessa, i els explica que ell va ser l’únic que va rebre una carta seva abans de matar-se, on li parlava de tota la seva gent i la sort que tenia, i els animava a que seguissin quedant, xerrant i jugant com quan eren nens, fent-lo present. I els demana perdó i que espera que l’entenguin. Llavors, per fi, tots s’animen i comencen a jugar, recordant-lo.
  • Miniatura
    Obra
    En conserva
    (2006) Buchaca, Marta
    La Carla, la Sandra i l'Anna es desperten, sense conèixer-se entre elles ni saber com han arribat a una habitació tancada i sense que ningú els respongui. Van passant els dies i s'adonen que de nit les droguen, les lliguen i els omplen l'habitació de llaunes de menjar. Xerren, es van coneixent i parlen de la seva vida. Realment no estan tan malament allà dins, "els segrestadors" no les maltracten, però segur que les escolten, perquè de certa manera, responen a les seves converses. Fartes de ser allà, la Carla proposa fer torns i que una sempre es quedi desperta, però ella és la única que compleix. Es barallen, i la Carla ho té clar: és l'Anna qui les ha segrestat. De cop, apareix en Jordi. Totes tres el reconeixen: és l'ex-parella de la Carla i també de la Sílvia, i les dues el van deixar perquè era massa bon noi. Ara, però, és la parella de l'Anna. El Jordi els pregunta què hi fan al seu pis, i només es creu l'Anna quan li diu que elles l'han segrestada i li han fet de tot. Finalment, veiem una imatge de la Carla i la Sandra més lligades, brutes i ferides que mai. El Jordi i l’Anna somriuen i es fan un petó, enamorats.
  • Miniatura
    Obra
    A mi no em diguis amor
    (2010) Buchaca, Marta
    A Barcelona, en un futur pròxim (l’obra s’escriu el 2010 i es projecta el 2015), l’amor i les famílies han quedat prohibits, de manera que qui s’hi oposi ha d’exiliar-se en uns pàrquings convertits en habitatges. Així doncs, la família que la Mari i el Jaume han construït ha de canviar de casa, ja que la parella està convençuda que no vol trencar i que és el millor per a tots. La filla, però, està decidida a fer-los canviar d’idea i intenta subministrar a la mare unes injeccions per deixar d’estimar, però no ho aconseguirà. Finalment, tots, animats per l’avi, faran veure al Jaume que el millor és separar-se. Així, l’avi l’ajuda a desidealitzar la parella que feien amb la seva dona, explicant-li la veritat: no estaven feliçment casats, com ell es pensava, sinó que tot era una farsa per no fer-li mal. El Jaume mig es decideix, i trenca amb la Mari. Però hi ha coses que no es poden, ni es volen, trencar.
  • Miniatura
    Obra
    L'olor sota la pell
    (2005) Buchaca, Marta
    El Marc i la Sílvia s’han traslladat a un poble: han pactat de rebre una casa a canvi que la criatura que esperen creixi allà. Entrant com si fos casa seva, els reben l’Alcalde, l’Avi i la Georgina, la seva néta. Tots són molt amables, però tots amaguen alguna cosa, i alhora tots es vigilen entre ells. La casa on s’està el Marc és l’antiga casa de l’Alcalde. De petita, la Georgina hi va anar sense voler i es va enamorar del seu fill. Ara, la Georgina s’ha embolicat amb el Marc, i li reclama unes postals del seu amic, que vénen de Londres. Al llac, l’Alcalde li retreu al Marc que ha incomplert el pacte: sap que la Sílvia el va deixar abans de venir al poble, i que no hi haurà criatura. Però ell ha traçat un pla: vol demanar a la Georgina de viure junts. Apareix ella i recrimina a l’Alcalde que hagi anat al llac, al seu llac: havia promès no tornar-hi mai més després de cometre el crim de llançar la criatura que la noia i el seu fill van tenir junts.