Marta Buchaca

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 6 de 6
  • Obra
    El cim
    (2016) Buchaca, Marta
    L'exalcalde recull totes les seves pertinences del seu despatx. La seva dona el truca i, mig discutint-se, li acaba demanant que s'endugui el quadre de Picasso que hi té penjat. Ell és reticent, però l'acaba despenjant. Entra la nova alcaldessa amb una capsa i comença a deixar les seves coses al despatx. Tenen una conversa d'estira i arronsa però de portes endins. S'evidencia el pas d'una era a una altra, marcada per noves polítiques i per un tarannà diferent: ell té comptes oficials a les xarxes socials, mentre que ella hi participa activament i a títol personal, mostrant-se propera. Ell veu un missatge i, content, li demana una "selfie". Ella hi accedeix. Ell li diu que miri el mòbil: notícia bomba. Han trobat una piulada de fa més de 5 anys on ella deia que tenia un negre al costat, al metro, i que és veritat que fan una olor diferent. S'enfonsa, no es creu que hagin trobat una piulada de fa tant de temps, però no llença la tovallola i seguirà lluitant per mantenir-se al cim de la seva carrera. L'exalcalde marxa airós, content del rebombori que el seu equip ha causat. L'alcaldessa es revenja: avisa que l’aturin davant dels periodistes, ja que du el Picasso sota el braç.
  • Obra
    Losers
    (2013) Buchaca, Marta
    La Sandra entra a una botiga de telefonia mòbil per demanar que donin de baixa el mòbil de la seva mare morta, i l’atén el Manel. Els dos són solters i d’uns quaranta anys, ell acaba de ser abandonat per la seva nòvia de fa 8 anys, l’Anna, que se n’ha anat amb un teleoperador colombià, i ella busca l’amor desesperadament, i va explicant al públic què li sembla en Manel. Després d’aquesta trobada esbojarrada, acaben fent-se un petó de pel·lícula. Un any més tard, els trobem discutint a casa seva: han anat a viure junts i, malgrat les discrepàncies, estan organitzant un sopar que, a més de celebrar el seu primer any, servirà per celebrar l’aniversari de la mare morta i fer que els familiars es coneguin. La parella comença a barallar-se, i acaben partint peres.
  • Obra
    Les nenes no haurien de jugar a futbol
    (2009) Buchaca, Marta
    A la sala d'espera de la UCI es troben una dona i la Sara. La filla de la dona, de 12 anys, i el pare de la Sara han tingut un accident de cotxe; hi havia una altra noia amb ells. Els adults estan en coma, i la nena es despertarà en uns moments. La mare acusa el pare de la Sara d'haver raptat la seva filla i mantenir-hi relacions sexuals; la noia, però, el defensa, i li retreu no saber on era la seva filla. Arriba un noi, el Toni, la parella de la noia que també anava al cotxe. La mare li retreu que hagi arribat tan tard i, a més, que vagi begut. Explica que està aterrit, perquè ha descobert que aquesta noia no té pares, quan sempre parlava d’ells, i que no té cap més amic al Facebook ni cap més número al mòbil que el seu. La Sara entra a dins d’amagat i parla amb la nena, que fa veure davant els metges i la seva mare que no pot parlar. A fora, la mare treu un carnet de gimnàs de la nena, per ensenyar la foto, i la Sara entra en xoc: el seu pare anava al mateix gimnàs. Finalment, la Sara pot tornar-hi a entrar: la nena li explica que el seu pare anava a veure els seus partits de futbol i un bon dia es van fer amics. Quedaven per fer coses, la portava a lloc i, en definitiva, li feia de pare. I just avui la duia a un partit que tenia a Sitges. La dona queda parada. Llavors diu al Toni que han recollit la seva nòvia, i que duia morats per tot al cos abans de tenir l’accident. La Sara ja ha avisat els metges que el Toni la maltractava. La seva nòvia mor, i ell entra en còlera, agafant la Sara pel coll.
  • Obra
    El professor
    (2017) Buchaca, Marta
    Ell no vol ser fred com el seu pare, que mai no participava en cap feina de casa ni molt menys es cuidava d’ell: tan sols es limitava a portar diners. Ni l'agafava en braços, ni li canviava els bolquers, ni li feia regals. El dia que va néixer el seu fill, li va voler donar en braços, cerimoniosament, al qui seria el seu avi, però ell el va rebutjar. Des d'aleshores va decidir que seria tot el contrari que el seu pare, i que passaria tants moments com pogués amb el seu fill, sense escatimar cap petó ni abraçada. Ara el pare va a veure el professor, perquè el nen li ha explicat que l'ha pegat. El professor diu que és mentida, que no l'ha pegat, però que sí que l'ha fet fora de classe perquè l'ha insultat: li ha dit "fill de puta". El pare l'excusa, dient que no sap ni què vol dir, i que als nens els fa gràcia dir paraulotes. Però el professor li diu que no s'enganyi, i li ensenya una redacció que el seu fill ha fet. Ha quedat aprovada, perquè escriu molt bé, però el contingut és inadmissible: expressa com veu el seu pare, un calçasses que treballa a l'empresa paterna i que l'avi vol acomiadar, i diu que desitjaria que es morís, que agafés una depressió i se suïcidés, que és absolutament mediocre i que prefereix mil vegades la seva mare. El pare s'excusa i diu que se n'ha d'anar, que si no farà tard a una reunió que té amb el cap de l'empresa: el seu propi pare.
  • Obra
    Una família normal
    (2017) Buchaca, Marta
    La mort de la mare va ser un accident, però li n'han donat sempre les culpes a la Joana. Des que són petits que el pare l'odia i la menysprea i ella se sent sola i culpable. Tots ho han anat portant tan bé com han pogut: la Joana anant al psicòleg i suportant aquesta càrrega de culpa; el Toni, el germà, entre drogues i malifetes; i el pare anant a veure dia sí dia també el seu psiquiatre de confiança, desfet pels seus sentiments d'odi i pèrdua. Amb tot, ara es troben a la casa que tenen a la muntanya. També hi ha el Marc, la parella de la Joana. Fa uns mesos que han decidit tenir fills, però la seva relació s’està distanciant. Un dia la Joana sent d'amagat una trucada que rep el Marc: és la Laura, la parella del Toni, i se sobreentén que fa temps que estan embolicats. La Joana, com si res, el saluda i dona a entendre que potser està embarassada. El Marc queda petrificat. L'endemà el Toni i la Joana veuen una nota de la Laura explicant que ella i el Marc s'han enamorat i que marxen. Al cap de molta estona, passat el mal tràngol, el Marc torna de córrer i fa veure que no sap res, però quan la Joana diu que està embarassada ell rectifica i li diu que l'estima i vol tenir aquest fill amb ella. Però la Joana ho té clar: n'està farta de sentir el pes de la culpa. Marxarà, abandonarà tot el que ha estat fins ara, la seva família i fins i tot el seu nom: ara es dirà Laia, com la nena dels contes que somiava ser de petita, guardarà els millors records de la seva mare i ho reviurà amb la criatura que espera.
  • Obra
    A mi no em diguis amor
    (2010) Buchaca, Marta
    A Barcelona, en un futur pròxim (l’obra s’escriu el 2010 i es projecta el 2015), l’amor i les famílies han quedat prohibits, de manera que qui s’hi oposi ha d’exiliar-se en uns pàrquings convertits en habitatges. Així doncs, la família que la Mari i el Jaume han construït ha de canviar de casa, ja que la parella està convençuda que no vol trencar i que és el millor per a tots. La filla, però, està decidida a fer-los canviar d’idea i intenta subministrar a la mare unes injeccions per deixar d’estimar, però no ho aconseguirà. Finalment, tots, animats per l’avi, faran veure al Jaume que el millor és separar-se. Així, l’avi l’ajuda a desidealitzar la parella que feien amb la seva dona, explicant-li la veritat: no estaven feliçment casats, com ell es pensava, sinó que tot era una farsa per no fer-li mal. El Jaume mig es decideix, i trenca amb la Mari. Però hi ha coses que no es poden, ni es volen, trencar.