Marta Buchaca
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
8 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 8 de 8
Obra Les nenes no haurien de jugar a futbol(2009) Buchaca, MartaA la sala d'espera de la UCI es troben una dona i la Sara. La filla de la dona, de 12 anys, i el pare de la Sara han tingut un accident de cotxe; hi havia una altra noia amb ells. Els adults estan en coma, i la nena es despertarà en uns moments. La mare acusa el pare de la Sara d'haver raptat la seva filla i mantenir-hi relacions sexuals; la noia, però, el defensa, i li retreu no saber on era la seva filla. Arriba un noi, el Toni, la parella de la noia que també anava al cotxe. La mare li retreu que hagi arribat tan tard i, a més, que vagi begut. Explica que està aterrit, perquè ha descobert que aquesta noia no té pares, quan sempre parlava d’ells, i que no té cap més amic al Facebook ni cap més número al mòbil que el seu. La Sara entra a dins d’amagat i parla amb la nena, que fa veure davant els metges i la seva mare que no pot parlar. A fora, la mare treu un carnet de gimnàs de la nena, per ensenyar la foto, i la Sara entra en xoc: el seu pare anava al mateix gimnàs. Finalment, la Sara pot tornar-hi a entrar: la nena li explica que el seu pare anava a veure els seus partits de futbol i un bon dia es van fer amics. Quedaven per fer coses, la portava a lloc i, en definitiva, li feia de pare. I just avui la duia a un partit que tenia a Sitges. La dona queda parada. Llavors diu al Toni que han recollit la seva nòvia, i que duia morats per tot al cos abans de tenir l’accident. La Sara ja ha avisat els metges que el Toni la maltractava. La seva nòvia mor, i ell entra en còlera, agafant la Sara pel coll.Obra Una família normal(2017) Buchaca, MartaLa mort de la mare va ser un accident, però li n'han donat sempre les culpes a la Joana. Des que són petits que el pare l'odia i la menysprea i ella se sent sola i culpable. Tots ho han anat portant tan bé com han pogut: la Joana anant al psicòleg i suportant aquesta càrrega de culpa; el Toni, el germà, entre drogues i malifetes; i el pare anant a veure dia sí dia també el seu psiquiatre de confiança, desfet pels seus sentiments d'odi i pèrdua. Amb tot, ara es troben a la casa que tenen a la muntanya. També hi ha el Marc, la parella de la Joana. Fa uns mesos que han decidit tenir fills, però la seva relació s’està distanciant. Un dia la Joana sent d'amagat una trucada que rep el Marc: és la Laura, la parella del Toni, i se sobreentén que fa temps que estan embolicats. La Joana, com si res, el saluda i dona a entendre que potser està embarassada. El Marc queda petrificat. L'endemà el Toni i la Joana veuen una nota de la Laura explicant que ella i el Marc s'han enamorat i que marxen. Al cap de molta estona, passat el mal tràngol, el Marc torna de córrer i fa veure que no sap res, però quan la Joana diu que està embarassada ell rectifica i li diu que l'estima i vol tenir aquest fill amb ella. Però la Joana ho té clar: n'està farta de sentir el pes de la culpa. Marxarà, abandonarà tot el que ha estat fins ara, la seva família i fins i tot el seu nom: ara es dirà Laia, com la nena dels contes que somiava ser de petita, guardarà els millors records de la seva mare i ho reviurà amb la criatura que espera.Obra Playoff(2017) Buchaca, MartaLes protagonistes d’aquesta obra ho tenen clar: el futbol és una part essencial de la seva vida. Perquè jugant és quan poden desconnectar de tot i connectar més que mai amb elles mateixes, perquè al camp és on demostren coses que enlloc més no poden demostrar, i perquè algunes d’elles han nascut per això, viuen per això. Però, totes són conscients i ja estan fartes de totes les dificultats a què s’han d’enfrontar: insults, floretes fora de to, el menysteniment de l’esport femení, poques oportunitats o un salari baixíssim quan s’està a primera divisió. Avui els toca jugar un partit que, si guanyen, tenen entrada directa a la copa d’Espanya, i totes tenen clar que hi deixaran la pell. Però totes arrosseguen la seva pròpia càrrega personal, i pot jugar-los una mala passada. La Mami rep cada dos per tres trucades del seu home: que tenen els bessons malalts i no sap com fer-s’ho; la Princess està enfonsada perquè ha descobert que té sida i la seva parella l’ha deixat; la Capi sent el pes d’haver de dirigir l’equip, ja que avui l’entrenador no hi és, i totes s’adonen del pes simbòlic que té per a elles una figura masculina; la Toni, ex-jugadora professional, avui les ajudarà a guanyar; la Pippi està colada per la Núria, que el dia abans es va embolicar amb la Júlia; i la Júlia, germana de la Toni, té la ràbia al cos perquè la seva mare està a punt de morir. Però el partit continua, i no se'l deixaran perdre.Obra Litus(2012) Buchaca, MartaFa tres mesos en Litus va morir en un accident de cotxe i avui els seus amics decideixen fer una festa en nom seu, organitzada pel Toni, el seu germà, al pis on ell vivia. Es reuneixen la que va ser la seva companya, la Laia, els seus dos amics, en Pau i en Marc, i el que va ser el seu antic company de música, en Josep, que s’ha convertit en una estrella de la música catalana. En Toni els entrega un sobre que el Litus els va deixar. Alguns estan contents, però hi ha coses que no encaixen: la carta del Pau, el seu millor amic, està en blanc, i a la Laia li diu coses que mai no gosaria dir-li. Així, la Laia ho entén tot, furiosa: ha estat el Toni qui ha escrit aquestes cartes. El Toni confessa, i els explica que ell va ser l’únic que va rebre una carta seva abans de matar-se, on li parlava de tota la seva gent i la sort que tenia, i els animava a que seguissin quedant, xerrant i jugant com quan eren nens, fent-lo present. I els demana perdó i que espera que l’entenguin. Llavors, per fi, tots s’animen i comencen a jugar, recordant-lo.Obra Crits(2016) Buchaca, MartaAl Jordi se li barregen els crits de la seva dona, que li retreu que no li fa prou cas a la seva filla i als seus estudis, amb els crits infinits que sent allà, a Lesbos: "són els que fan que torni cada vegada". Quan ella li pregunta com li ha anat, ell intenta no fer de polític i no contestar amb xifres, perquè sap que les morts al mar no es poden comptabilitzar de veritat, i es limita a dir-li que bé. No li explica la impotència d'haver de decidir qui salva i qui no, com promet a algú que tornarà i quan torna aquell algú ja no hi és, o com, quan arriba a la costa i veu els nens atemorits, sap que la decisió no ha estat la bona i hauria d'haver salvat una família sencera. Ni tampoc li diu que un dia es troba exactament en la mateixa situació, a l'aigua, amb ells, i sent que la seva vida val ben poc. "I tires endavant amb l'error, amb morts a les espatlles, i intentes no empatitzar, perquè si ho fas, tu també estàs mort". En Jordi ja no sap què fer-ne, del seu món, d'elles: els seus problemes li semblen ridículs i només sent els crits de tota aquesta gent. Necessita tornar-hi, potser per sempre.Obra Última escena de "Plastilina"Buchaca, MartaLa Lali, de 18 anys, dona voltes al llit: són les 4 del matí i no pot dormir. El seu nou nòvio, l'Arnau, i els seus amics estan de festa, i voldria ser amb ells; podria marxar i els seus pares ni se n'adonarien. Amb l'Arnau ho han fet per primer cop, a la plaça, i li ha encantat, perquè és més dolç i tendre que els altres amb qui ho ha fet, encara que a les seves amigues els diu que ho fan molt fort i molt més sovint del que és en realitat. De cop, l'Arnau li envia un SMS amb un missatge multimèdia. L'obre i veu un vídeo de com l'Arnau i els seus amics apallissen un vagabund que dorm al banc de la plaça. Puntades de peu, cops de puny i garrotades amb una barra de ferro en què participen tots: l'home queda desfigurat i ensangonat. Llavors el ruixen amb alcohol i li llencen al damunt una cigarreta. La Lali queda impressionada, és el millor vídeo que ha vist mai. L'home mor i la justícia no deixa que el seu cos sigui enterrat.Obra Prémer el botó(2007-08) Buchaca, MartaUn home explica el discurs que ha fet davant del jutge, després que la seva dona el denunciés per maltractament. És la segona vegada que el denuncia, però ell evidencia que la primera la va retirar i que, a més, és boja: ell mateix té els papers que ho diuen. L'home ens explica la retòrica que va fer servir, orgullós, però és plena de disbarats. Explica una història: algú t'ofereix la possibilitat que un pescador vell, a punt de morir, mori que premis un botó: saps que morirà igualment, per tant no canvies el curs de la història, però a canvi tu podràs tenir tot allò que vols. Ens fa veure que tant ell com el jutge -com qualsevol- premeria el botó. Passa el mateix amb la dona. Des de sempre els homes peguen les dones, però simplement ara comencen a dir-ho. Hi ha un munt d'accidents de trànsit i tots seguim pujant al cotxe. No perquè hi hagi quatre mortes els homes deixaran de pegar les dones. Satisfet del seu discurs, es menja un 'Bony'.Obra Kramig(2017) Buchaca, MartaEll pateix atacs d'ansietat des de jovenet, sempre preocupant-se per coses que és molt probable que no passin, i ara s'ha d'enfrontar al procés de ser pare. Així, tots dos es troben a la sala d'espera de l'hospital i, en totes les converses que van tenint, ella mira de calmar-lo. A ella li faria molta il·lusió que es digués Kramig, com l'osset de peluix que tenen de l'Ikea i els ha acompanyat durant tota la relació, en comptes de posar-li el nom del seu avi, Juan. Aquesta disputa, sumada al fet que la mare d'ell ha deixat el pare per un infermer vint anys més jove, i el pare ha començat una relació per internet, fa que acabin tenint una discussió molt gran: davant la necessitat d'escollir, durant el part, entre la vida de la criatura o la d'ella, qui triar? Ella ho té clar, i li demana que salvi el nen; ell s'hi oposa. Finalment es perdonen, i deixen de pensar en aquestes coses perquè saben que són altament improbables i no val la pena patir. Però arriba el dia del part i li diuen que ha de decidir, ella li agafa la mà i li ho demana amb la mirada. El Kramig s'ha anat fent gran, van sovint a l'Ikea, tal com feia la seva mare, i van a visitar els avis, cada un amb la seva nova parella. També ha conegut la Blanca, i, sense oblidar la dona que li ha donat un fill preciós i rialler, refarà la seva vida i començarà a viure-la de nou.