Albert Tola

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Girona, 1980. Dramaturg, poeta, traductor i professor d’escriptura dramàtica. Llicenciat en dramatúrgia a l'Institut del Teatre, format a la Sala Beckett, i a la Universitat de les Arts (UDK) de Berlin. Ha estat traduït a l'anglès, a l'alemany, al francès, al grec, al turc, i a l'àrab, i algunes de les obres han viatjat cap a ciutats com Madrid, Bogotà, Buenos Aires, Monterrey, Santiago de Xile, Quito, Istanbul, Atenes o Tanger.
Nom

Filtres

2007 - 200912010 - 20151
Restablir filtres

Configuració

Paraules clau: Monòleg ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 3 de 3
  • Miniatura
    Obra
    Sarab
    (2018) Tola, Albert
    La tarda en què Blanca hauria de fugir per viure un romanç amb el germà del seu marit, rep la visita de la seva mare qui –com també va fer la seva pròpia mare amb ella- fa anys que la va abandonar. La mare li diu que ha vingut a cuidar-la, però també ha vingut a explicar-li part de la seva història: li fa saber que l’amor que va sentir per un trinxeraire que va conèixer durant la Guerra Civil la va convertir en adúltera i la va obligar a fugir. De fet, també va ser un romanç tortuós el que va fer que la seva àvia, carnissera, fugís a l’Argentina i l'abandonés. Les tres dones, doncs, a més de nissaga, també comparteixen història i nom propi, ja que totes es diuen Blanca.
  • Miniatura
    Obra
    Niño fósil
    (2013) Tola, Albert
    Un adolescent fuig al bosc després de patir abusos per part del marit de la seva germana, amb qui viu, i també dels seus companys d’escola. Fuig per no sentir vergonya i no haver d’explicar tot el que ha patit. Fuig per no sentir dolor i esdevenir fòssil, paisatge. Per assolir la indolència d’un fòssil. Tanmateix, un bon dia rep una visita inesperada i sent la necessitat imperiosa de parlar i posar paraules a allò que, fins al moment, sempre havia callat.
  • Miniatura
    Obra
    Salento
    (2005) Tola, Albert
    A les portes del cementiri d'un poble de costa, Beatriz explica a Lucía, una amiga d'infància amb qui acaba de retrobar-se, com ella i la seva família han viscut la mort i l'enterrament del seu pare. Durant el seu relat, Beatriz contraposa la seva actual incapacitat per sentir i la distància que la separa dels seus familiars, amb les últimes vacances que, quan era adolescent i la vida esclatava, van passar plegats a Salento, al sud d'Itàlia. D'aquesta manera, gràcies al retrobament amb Lucía, Beatriz pot alliberar-se dels fantasmes que la persegueixen, i acomiadar-se finalment del seu pare, així com d'Eugenio, el marit que fa poc l'ha deixat.