Josep Maria Benet i Jornet

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1940. Escriu i estrena regularment teatre des del 1963, amb un total de 40 obres escrites fins al 2001. Des del 1975 col·labora regularment com a guionista a diverses cadenes televisives. La seva obra ha estat traduïda a nombrosos idiomes, estrenada a diversos països i premiada àmpliament. Publica regularment a diaris i revistes, principalment sobre literatura i teatre.
Nom

Filtres

Mostrar més
1980 - 198981990 - 199812
Restablir filtres

Configuració

Data de finalització: 1999 × Data d'inici: 1980 ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 21
  • Miniatura
    Obra
    Desig
    (1989) Benet i Jornet, Josep Maria
    Un matrimoni instal·lat a la seva segona residència en un cap de setmana desapacible. Ella està obsessionada, segons diu, amb un home que ha intentat aturar-la a la carretera diverses vegades. Se'n va al supermercat i, en efecte, pel camí, un home la fa aturar per demanar-li ajut. L'home no admet haver-ho fet anteriorment. Tots dos es traslladen a un self i allí l'home li presenta una amiga amb la qual la deixarà a soles. L'amiga explica una història d'amor que altera la protagonista. De tornada a casa, no podrà suportar la proximitat afectiva del marit i acabarà fugint de nou amb el seu cotxe fins a retrobar l'home, la desconeguda i potser el seu destí.
  • Miniatura
    Obra
    Una vella, coneguda olor
    (1963) Benet i Jornet, Josep Maria
    L’acció d’ “Una vella, coneguda olor” té lloc al barri antic de Barcelona, a principis dels anys seixanta, en un pati interior d’un bloc de pisos. L’obra mostra les relacions entre els diferents veïns i veïnes, la monotonia i la foscor de llurs vides, d’on només sobresurt el personatge de la Maria, una noia de 19 anys que es rebel·la contra la mesquinesa que l’envolta i no perd l’esperança d’un futur millor, allunyada del barri que l’ha vist créixer. L’amor que sent pel Joan la porta a una lluita interna contra la seva educació i els seus prejudicis i, en un acte de valentia final, es lliura en cos i ànima a les propostes sexuals del seu amor, sense saber que ell s’acaba de prometre amb una noia de bona família i que l’està traint aprofitant-se d’ella.
  • Miniatura
    Obra
    Quan la ràdio parlava de Franco : o, vides de plexiglàs
    (1979) Benet i Jornet, Josep Maria
    L’obra ens presenta la vida d’uns personatges que comparteixen escala des de la primera postguerra fins l’any de la mort del General Franco. Un episodi de la història recent se’ns explica a partir de diferents recorreguts vitals: una dona que sacrifica la seva felicitat per la dels seus germans, un homosexual que es va ferir ell mateix a la cama per tal de deslliurar-se del front, una dona casada amb el propietari de l’edifici enamorada d’un jove revolucionari o una “solterona” sempre pendent de les vides dels seus veïns, entre d’altres.
  • Miniatura
    Obra
    El tresor del pirata Negre
    (1982) Benet i Jornet, Josep Maria
    Martí és castigat a remar a les galeres perquè el senyor Onofre l’acusa d’un crim que no ha comès. Abans de partir, però, el seu oncle li parla de l’existència de l’illa Roja, on un tal pirata Negre va amagar un tresor. Un cop a mar, Martí i els seus companys de rem aprofiten l’atac d’un vaixell pirata per deslligar-se i fer-se amb el vaixell dels temuts corsaris. Entre els passatge -ara presoners de Martí- hi ha dues donzelles, una de les quals ha de casar-se amb Onofre. Martí s’enamora d’ella i decideix alliberar-les totes dues. Poc després, Martí i els seus companys aconsegueixen fer-se amb el tresor de l’illa Roja i amb ell pagar un exèrcit amb el qual poder acabar amb el govern d’Onofre. Finalment, Martí aconsegueix vèncer el seu enemic i aconsegueix també l’amor de la seva dama. També s’acaba descobrint perquè l’oncle de Martí sabia l’existència del tresor: ell havia estat el temut pirata Negre.
  • Miniatura
    Obra
    Fugaç
    (1992) Benet i Jornet, Josep Maria
    Una nit d'estiu, una colla d'amics sopen plegats. Aparentment, tots -menys un metge i la seva dona- tenen petits problemes que quedaran positivament resolts al final del primer acte. El joc paranormal de fer moure una taula farà aflorar un possible problema que angoixa el metge. Al segon acte, el metge es troba amb la seva filla, a qui estima i per qui és estimat, fins al punt de consumar-se l'incest. El metge creu que la vida és dolor sense sentit i, per tant, decideix estalviar-lo a la filla matant-la i suïcidant-se després. El tercer acte ens mostra la resta de personatges -que ignoren el que ha passat- i que conversen i monologuen apaciblement sobre el sentit que la vida té per a cadascun d'ells.
  • Miniatura
    Obra
    Elisabet i Maria
    Benet i Jornet, Josep Maria
    El compte de Leicester, antic amant de Maria Stuart i de Elisabet d'Anglaterra, explica a una nova amant la història de les dues cosines. Maria Stuart ha conspirat contra Elisabet, reina d'Anglaterra. Per aquest motiu ara es troba retinguda en un castell a l'espera de ser jutjada. El conseller d'Elisabet pretén que Maria sigui executada i per això Maria vol que sigui la reina qui la jutgi: el poble veuria malament que manés assassinar la seva pròpia cosina. Per tal de solucionar el conflicte, Leicester, actual amant d'Elisabet, prepara una trobada entre les dues. Per la seva part, Mortimer, un jove noble, s'enamora de Maria i elabora un pla per tal d’alliberar-la. Tant l’intent de diàleg com el pla de Mortimer fracassen i els motius per executar Maria creixen. La situació dels personatges els impedeix, tot i que ho desitgin, salvar Maria. Tothom vol conservar el seu lloc dins la cort. Menys el conseller, tothom actua a contracor. Elisabet signa l’ordre d’execució, amb l’esperança que ningú la faci complir -perquè per això cal una altra ordre seva. La por fa que les mans per les que la carta passa siguin incapaces de fer res per l’antiga reina d’Escòcia. Finalment, el conseller aconsegueix fer-se amb l’ordre i fa que es compleixi; Maria mor i el conseller és condemnat a deixar el país. El sentiment de culpa fa que Leicester abandoni també Anglaterra.
  • Miniatura
    Obra
    Alopècia
    (1993) Benet i Jornet, Josep Maria
    Un individu explica la seva obsessió per la pròpia alopècia, que el portarà de manera malaltissa a l'assassinat de l'amant.
  • Miniatura
    Obra
    Ai, carai!
    (1988) Benet i Jornet, Josep Maria
    Un obrer, antic militant d'esquerres, desesperat i desenganyat dels seus ideals, roba un banc. Es refugia a casa d'un antic amic seu, conegut periodista d'opinió. A través dels conflictes entre aquest periodista i el seu amic, el seu fill, el seu pare i la seva amant s'intenta explicar una determinada generació d'antics homes d'esquerres que, en el present dramàtic, ocupen llocs de poder a la societat.
  • Miniatura
    Obra
    Rosa o el primer teatre
    (1984) Benet i Jornet, Josep Maria
    JO es troba amb una antiga coneguda, Rosa. Aquest fet el porta a recordar i a explicar-nos com van ser els seus inicis en el món del teatre. Va ser al grup de teatre de la parròquia. Al senyor Solà, el responsable de la catequesi i també el director del grup, li agradaven molt els jovenets i el convidà a estrenar-se amb el grup. Allí, a més de fer sempre personatges secundaris, va conèixer Rosa, una “solterona” que es passava el dia perseguint pantalons. Va ser amb ella que JO va tenir el seu primer contacte sexual. Ara, cada cop que es creua amb Rosa pel carrer i la saluda, li ve el record d’aquell primer teatre.
  • Miniatura
    Obra
    El gos del tinent
    (1996) Benet i Jornet, Josep Maria
    Dos homes coincideixen en un prostíbul. Un d'ells, el client, està amb una prostituta que li recorda la filla d'un tinent, de qui ell havia estat enamorat d'adolescent; l'altre, s'està amb la 'madame' del bordell contemplant-los d'amagat. El segon home, que havia estat a les ordres del tinent, els espia: coneix circumstàncies del passat del client. En una segona trobada, el 'voyeur', que és un home amb poder i caràcter autoritari, organitza l'encontre del client amb la prostituta.