Manuel Molins Casaña
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Alfara del Patriarca, Horta Nord, 1946. Dramaturg i professor. Va ser fundador del Grup 49 de teatre amb el qual participà en el moviment de Teatre Independent, que en la dècada de 1970 es proposava recuperar la llengua i cultura pròpies del País Valencià. Ha estat guardonat amb premis com el de la Crítica de teatre de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, el Premi Octubre de teatre, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Premi Ciutat de València.
Nom
9 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 9 de 9
Obra Diónysos(1979) Molins Casaña, ManuelFranz Overveck arriba a Torí a buscar al seu amic Nietzsche per tornar-lo cap a casa quan el troba immers en una follia de deliris i al·lucinacions. L’obra alterna les escenes de la trobada de Franz amb Nietzsche i les al·lucinacions del filòsof on s’estableix una lluita entre la raó (simbolitzada pel doctor Wagner, Petra i Elisabeth) i la passió (encarnada en Sofia, Silè, Ariadna i Diónysos). Entre aquests dos móns es debat Alfies, un jove estudiant de teologia que pretén convertir-se en actor, que tot i visitar l’illa de Silè (paradís de la passió on no existeixen normes) acabarà tornant enfollit al món burgès d’on havia sortit.Obra Centaures(1981-06) Molins Casaña, ManuelUna 'troupe' de còmics de Commedia dell'Arte presenten la història que a continuació explicaran: la vida dels Borja. Des de la sàtira, l'humor i l'escàndol, es van desgranant les intrigues de la família, la seva set insaciable de poder i els seus jocs sexuals. A banda de les parts documentalment històriques, l'obra també fa incís en la quotidianitat de la família, presentada en una multiplicitat d'espais.Obra Els viatgers de l'absenta(1987) Molins Casaña, ManuelUna pista de circ és envaïda per diversos episodis de l'encontre de Verlaine amb Rimbaud: la seva tormentosa relació; les pressions familiars; els seus enfrontaments, pelegrinatges i exilis; la separació; i les malaties i la mort. Recorren la pista com a miratges d'una modernitat fracassada a la recerca de l'Amor essencial i d'un canvi de vida.Obra Ni tan alts, i tan rics(1985) Molins Casaña, ManuelUn home, tot just nomenat Director General de Seguretat, és segrestat a les golfes del seu propi xalet per un encaputxat més interessat per veure-li la titola que no per un rescat. Finalment, l'encaputxat resulta ser el seu fill, que vol retraure-li les renúncies de la seva generació, obligant-lo a escoltar les cançons de la seva joventut.Obra Tango(1983) Molins Casaña, ManuelDesprés d’un matrimoni desgraciat, la Marta va abandonar Tomàs, un important empresari i polític, i començà una nova vida amb Marc, un jove que conegué en una discoteca. Un any després, la Marta i el Marc viuen junts en una masia. Per Sant Joan, en Marc ha de marxar a una reunió. Ella no vol deixar-lo marxar perquè té una sorpresa: s’ha quedat embarassada. En Marc se’n va igualment, però promet tornar tan aviat com pugui. Quan ella es queda sola, arriba a la masia el seu marit Tomàs que ja sap que s’ha quedat embarassada i vol fer-li perdre el fill. La Marta es nega a avortar i amenaça Tomàs dient-li que demanarà el divorci. Aquest fa entrar en Marc i explica que en realitat el jove havia estat contractat per seduir-la i mantenir-la controlada. En Marc ho admet, però també confessa que finalment s’ha enamorat d’ella. La Marta, en un atac de desesperació, s’intenta suïcidar clavant-se un ganivet i els dos homes surten de la masia per intentar trobar un metge.Obra Quatre històries d'amor per a la reina Germana(1980) Molins Casaña, ManuelLa reina Germana dóna una última oportunitat a tres dels seus servents: cadascun d'ells haurà d'explicar una història d'amor que plagui a la senyora per salvar-se de ser fuetejat. El patge Malfaràs explica la història de dos frares i de com aconsegueixen els favors sexuals d’uns joves servents. El bufó Gilot narra com dos seductors cortesans, Lluís Milà i Joan Ferrandis d'Herèdia, són descoberts i burlats. La història del canonge Ester mostra com dues camperoles aprofiten els seus encants per no pagar els impostos reials. Però el to llicenciós i immoral d’aquestes històries molesta a la reina, que en veure-s’hi reflectida, els imposa un càstig més dur. Finalitzades les tres narracions, Germana assisteix a la representació organitzada per Lluís Milà que mostra com és suposadament l'autèntic amor cortesà. En acabar l'obra i quan tothom ja ha marxat, Gilot i Ester parodien la representació a la que acaben d'assistir.Obra La màquina del doctor Wittgenstein(1987) Molins Casaña, ManuelL’obra està dividida en tres monòlegs. En el primer, Thomas, un home que ha matat a la seva dona de manera irracional, es dirigeix al seu antic mestre, el filòsof Wittgenstein, i li exposa el seu cas per veure si aquest és capaç de descobrir les causes que l’impulsaren al crim. En el segon, Wittgenstein parla amb Thomas mentre treballa en una màquina, una rentadora de paraules, que servirà per evitar la confusió en el llenguatge. Un metge psiquiatra estudiarà el cas de Thomas en el tercer monòleg. Però en acabar de parlar el metge, descobrim que era el filòsof disfressat, i després, que la imatge de filòsof era també una disfressa de l’assassí.Obra Dansa de vetlatori : País Valencià, 1693-1707(1975) Molins Casaña, Manuel"Dansa de vetlatori" explica amb to èpic la insurrecció popular a València de l'any 1693 (coneguda com a Segona Germania) i la Guerra de Successió (1700-1707) amb l'enfrontament entre maulets, partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria, i botiflers, partidaris de Felip V, que va acabar amb la imposició del centralisme borbònic i l'abolició de les institucions valencianes. L’obra explica tots aquests conflictes a través de diversos personatges -models dels diferents estaments socials- entre els que cal destacar: Francesc Garcia (líder d’ascendència popular), el mossèn i l’arquebisbe (exemples dels diferents posicionaments entre el clergat) o Melchor (burgès que aprofita el conflicte per ascendir socialment).Obra Ombres de la ciutat(1990) Molins Casaña, ManuelCèsar i la seva amiga Cleopatra fan l'acostumada ronda nocturna per la ciutat de València. Primer tot dos plegats i després cadascú per la seva banda, recorren carrers i locals nocturns on troben tota la diversitat de personatges que poblen la nit. En arribar el matí, es retroben a la cantonada de partida. Ell s'adona que és una ombra que fa pudor i ella que és un riu de merda com la ciutat.