Manuel Molins Casaña

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Alfara del Patriarca, Horta Nord, 1946. Dramaturg i professor. Va ser fundador del Grup 49 de teatre amb el qual participà en el moviment de Teatre Independent, que en la dècada de 1970 es proposava recuperar la llengua i cultura pròpies del País Valencià. Ha estat guardonat amb premis com el de la Crítica de teatre de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, el Premi Octubre de teatre, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Premi Ciutat de València.
Nom

Filtres

1986 - 198911990 - 19992
Restablir filtres

Configuració

Autoría: Molins Casaña, Manuel × Paraules clau: Moral ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 3 de 3
  • Miniatura
    Obra
    Diónysos
    (1979) Molins Casaña, Manuel
    Franz Overveck arriba a Torí a buscar al seu amic Nietzsche per tornar-lo cap a casa quan el troba immers en una follia de deliris i al·lucinacions. L’obra alterna les escenes de la trobada de Franz amb Nietzsche i les al·lucinacions del filòsof on s’estableix una lluita entre la raó (simbolitzada pel doctor Wagner, Petra i Elisabeth) i la passió (encarnada en Sofia, Silè, Ariadna i Diónysos). Entre aquests dos móns es debat Alfies, un jove estudiant de teologia que pretén convertir-se en actor, que tot i visitar l’illa de Silè (paradís de la passió on no existeixen normes) acabarà tornant enfollit al món burgès d’on havia sortit.
  • Miniatura
    Obra
    Els viatgers de l'absenta
    (1987) Molins Casaña, Manuel
    Una pista de circ és envaïda per diversos episodis de l'encontre de Verlaine amb Rimbaud: la seva tormentosa relació; les pressions familiars; els seus enfrontaments, pelegrinatges i exilis; la separació; i les malaties i la mort. Recorren la pista com a miratges d'una modernitat fracassada a la recerca de l'Amor essencial i d'un canvi de vida.
  • Miniatura
    Obra
    Quatre històries d'amor per a la reina Germana
    (1980) Molins Casaña, Manuel
    La reina Germana dóna una última oportunitat a tres dels seus servents: cadascun d'ells haurà d'explicar una història d'amor que plagui a la senyora per salvar-se de ser fuetejat. El patge Malfaràs explica la història de dos frares i de com aconsegueixen els favors sexuals d’uns joves servents. El bufó Gilot narra com dos seductors cortesans, Lluís Milà i Joan Ferrandis d'Herèdia, són descoberts i burlats. La història del canonge Ester mostra com dues camperoles aprofiten els seus encants per no pagar els impostos reials. Però el to llicenciós i immoral d’aquestes històries molesta a la reina, que en veure-s’hi reflectida, els imposa un càstig més dur. Finalitzades les tres narracions, Germana assisteix a la representació organitzada per Lluís Milà que mostra com és suposadament l'autèntic amor cortesà. En acabar l'obra i quan tothom ja ha marxat, Gilot i Ester parodien la representació a la que acaben d'assistir.