Manuel Molins Casaña

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Alfara del Patriarca, Horta Nord, 1946. Dramaturg i professor. Va ser fundador del Grup 49 de teatre amb el qual participà en el moviment de Teatre Independent, que en la dècada de 1970 es proposava recuperar la llengua i cultura pròpies del País Valencià. Ha estat guardonat amb premis com el de la Crítica de teatre de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, el Premi Octubre de teatre, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Premi Ciutat de València.
Nom

Filtres

2006 - 200932010 - 20203
Restablir filtres

Configuració

Autoría: Molins Casaña, Manuel ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 6 de 6
  • Miniatura
    Obra
    Adieu (De nouvelles chairs, de nouvelles langues)
    (2000) Molins Casaña, Manuel
    Es tracta d'un breu collage textual escrit en català, castellà, anglès i francès inspirat en versos de Rimbaud. El text forma part d'un espectacle eminentment gestual.
  • Miniatura
    Obra
    Happy birthday to You
    (2003-01) Molins Casaña, Manuel
    Avui és el vint-i-sisè aniversari d'un proxeneta que viu amb una prostituta que l'obliga a pegar-la i fer pràctiques sadomasoquistes. Ell diu que ja està fart de pegar-la, que vol tenir una relació normal, però ella explica la història d'abusos que va patir per part del seu pare, uns abusos aparentment consentits que sempre acabaven amb cops de corretja que el pare necessitava per poder ejacular. Ara ella demana el mateix al seu amant, que finalment l'abandona perquè ja no suporta més la situació.
  • Miniatura
    Obra
    La divina tramoia (Una farsa celestial)
    (1981-03) Molins Casaña, Manuel
    Déu Pare té una crisi personal perquè està minvant el nombre de fidels. Es deixa aconsellar per l'Esperit Sant, que li recomana pactar amb Llucifer l'eliminació de l'Infern i, d'aquesta manera, enviar tots els morts que no s'han portat bé al Purgatori, des d'on podran accedir al Paradís. Maria s'hi oposa. S'estableix així un paral·lelisme entre el catolicisme i els partits polítics de la Transició a València, els quals van optar per renunciar a les posicions més esquerranes, girar cap al centre i fer-li el joc a la dreta.
  • Miniatura
    Obra
    El pont de fusta
    (2019-03) Molins Casaña, Manuel
    En el context de la riuada que va afectar la ciutat de València l'any 1957, una dona que s'ha quedat sola uns dies a la seva alqueria (el seu marit i fills han marxat a visitar l'àvia) coneix casualment un home que es fa passar per francès per no ser detectat per les autoritats franquistes. En realitat l'home es diu Francesc Colom i és un dels fotògrafs supervivents (com el seu company Francesc Boix) del camp de concentració de Mauthausen. Entre la dona i el fotògraf s'inicia un intensa relació amorosa, que al cap de poc ha de tallar-se perquè el marit i els fills d'ella tornaran, i ella no vol abandonar-los.
  • Miniatura
    Obra
    Tànger
    (1998) Molins Casaña, Manuel
    El dia del seu trenta-sisè aniversari, un home que ha passat més de mitja vida entrant i sortint de la presó, amb problemes amb drogues, robatoris i males companyies en general, decideix suïcidar-se amb un xut d'heroïna en un hotel car de Tànger, la seva ciutat estimada. L'interlocutor absent del seu monòleg és la seva mare, a qui retreu que no hagi volgut saber mai res d'ell i que només s'hagi limitat a enviar-li roba i diners des que va marxar de casa fa vint anys. Es fa evident que amb la resta de la seva família (el pare difunt i els germans) la seva relació tampoc era bona.
  • Miniatura
    Obra
    Les veus de la frontera (Material per a una cantata)
    (2016-08) Molins Casaña, Manuel
    Vuit veus diferents expliquen la seva visió sobre la immigració en el marc d'un camp de refugiats que es troba a la frontera entre dos països separats per una tanca amb ganivetes. Tot i que també sentim la veu d'un dels soldats del cantó que vol impedir l'entrada dels immigrants, el pes de les històries recau en els immigrants que intenten entrar, entre els quals es troba una mare amb el seu fill, un intel·lectual que intenta poetitzar l'experiència o, també, un testimoni anònim.