Manuel Molins Casaña

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Alfara del Patriarca, Horta Nord, 1946. Dramaturg i professor. Va ser fundador del Grup 49 de teatre amb el qual participà en el moviment de Teatre Independent, que en la dècada de 1970 es proposava recuperar la llengua i cultura pròpies del País Valencià. Ha estat guardonat amb premis com el de la Crítica de teatre de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, el Premi Octubre de teatre, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Premi Ciutat de València.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 4 de 4
  • Obra
    Diónysos
    (1979) Molins Casaña, Manuel
    Franz Overveck arriba a Torí a buscar al seu amic Nietzsche per tornar-lo cap a casa quan el troba immers en una follia de deliris i al·lucinacions. L’obra alterna les escenes de la trobada de Franz amb Nietzsche i les al·lucinacions del filòsof on s’estableix una lluita entre la raó (simbolitzada pel doctor Wagner, Petra i Elisabeth) i la passió (encarnada en Sofia, Silè, Ariadna i Diónysos). Entre aquests dos móns es debat Alfies, un jove estudiant de teologia que pretén convertir-se en actor, que tot i visitar l’illa de Silè (paradís de la passió on no existeixen normes) acabarà tornant enfollit al món burgès d’on havia sortit.
  • Obra
    Els viatgers de l'absenta
    (1987) Molins Casaña, Manuel
    Una pista de circ és envaïda per diversos episodis de l'encontre de Verlaine amb Rimbaud: la seva tormentosa relació; les pressions familiars; els seus enfrontaments, pelegrinatges i exilis; la separació; i les malaties i la mort. Recorren la pista com a miratges d'una modernitat fracassada a la recerca de l'Amor essencial i d'un canvi de vida.
  • Obra
    La màquina del doctor Wittgenstein
    (1987) Molins Casaña, Manuel
    L’obra està dividida en tres monòlegs. En el primer, Thomas, un home que ha matat a la seva dona de manera irracional, es dirigeix al seu antic mestre, el filòsof Wittgenstein, i li exposa el seu cas per veure si aquest és capaç de descobrir les causes que l’impulsaren al crim. En el segon, Wittgenstein parla amb Thomas mentre treballa en una màquina, una rentadora de paraules, que servirà per evitar la confusió en el llenguatge. Un metge psiquiatra estudiarà el cas de Thomas en el tercer monòleg. Però en acabar de parlar el metge, descobrim que era el filòsof disfressat, i després, que la imatge de filòsof era també una disfressa de l’assassí.
  • Obra
    Ombres de la ciutat
    (1990) Molins Casaña, Manuel
    Cèsar i la seva amiga Cleopatra fan l'acostumada ronda nocturna per la ciutat de València. Primer tot dos plegats i després cadascú per la seva banda, recorren carrers i locals nocturns on troben tota la diversitat de personatges que poblen la nit. En arribar el matí, es retroben a la cantonada de partida. Ell s'adona que és una ombra que fa pudor i ella que és un riu de merda com la ciutat.