Manuel Molins Casaña

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Alfara del Patriarca, Horta Nord, 1946. Dramaturg i professor. Va ser fundador del Grup 49 de teatre amb el qual participà en el moviment de Teatre Independent, que en la dècada de 1970 es proposava recuperar la llengua i cultura pròpies del País Valencià. Ha estat guardonat amb premis com el de la Crítica de teatre de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, el Premi Octubre de teatre, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Premi Ciutat de València.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 21
  • Obra
    Adieu (De nouvelles chairs, de nouvelles langues)
    (2000) Molins Casaña, Manuel
    Es tracta d'un breu collage textual escrit en català, castellà, anglès i francès inspirat en versos de Rimbaud. El text forma part d'un espectacle eminentment gestual.
  • Obra
    El pont de fusta
    (2019-03) Molins Casaña, Manuel
    En el context de la riuada que va afectar la ciutat de València l'any 1957, una dona que s'ha quedat sola uns dies a la seva alqueria (el seu marit i fills han marxat a visitar l'àvia) coneix casualment un home que es fa passar per francès per no ser detectat per les autoritats franquistes. En realitat l'home es diu Francesc Colom i és un dels fotògrafs supervivents (com el seu company Francesc Boix) del camp de concentració de Mauthausen. Entre la dona i el fotògraf s'inicia un intensa relació amorosa, que al cap de poc ha de tallar-se perquè el marit i els fills d'ella tornaran, i ella no vol abandonar-los.
  • Obra
    Les veus de la frontera (Material per a una cantata)
    (2016-08) Molins Casaña, Manuel
    Vuit veus diferents expliquen la seva visió sobre la immigració en el marc d'un camp de refugiats que es troba a la frontera entre dos països separats per una tanca amb ganivetes. Tot i que també sentim la veu d'un dels soldats del cantó que vol impedir l'entrada dels immigrants, el pes de les històries recau en els immigrants que intenten entrar, entre els quals es troba una mare amb el seu fill, un intel·lectual que intenta poetitzar l'experiència o, també, un testimoni anònim.
  • Obra
    Crims (L'herència Hamlet)
    (2020-06) Molins Casaña, Manuel
    Una dona danesa està en presó preventiva i espera sentència per haver matat la seva parella, un home maltractador que violava la seva filla. Un activista defensor de l'abolició de les presons li proposa actuar, juntament amb altres presoners, en una obra de teatre que tracta del regnat de Fortimbràs, l'hereu escollit per Hamlet per succeir-lo al tron de Dinamarca. A la presonera li toca interpretar un personatge femení que va assassinar el vell tirà. Així doncs, s'estableix una mena de comparació entre la vida de la presonera i l'assassina de Fortimbràs, i això permet qüestionar per què una és considerada una heroïna i en canvi l'altra està empresonada i pateix el rebuig de la societat.
  • Obra
    Marqueu el 13
    (2007-02) Molins Casaña, Manuel
    Un orangutan del futur que viu en un món desolat i postapocalíptic truca al cel per parlar amb Déu. L'atén un àngel, que li diu que Déu no s'hi pot posar, però que té a la seva disposició bisbes, capellans, etc. L'orangutan insisteix dient que el món s'està extingint, que abans al riu Ebre hi havia aigua, que la diversitat de fauna i flora està sota mínims, etc., i que això Déu ho ha de solucionar. L'àngel, però, se'n desentén i diu que Déu no pot fer-hi res, que creure això és mentalitat del passat. L'àngel penja el telèfon, però igualment l'orangutan ja s'estava quedant sense monedes.
  • Obra
    Ginesta
    (1980-02) Molins Casaña, Manuel
    A les acaballes dels anys setanta del segle passat, una dona, Ginesta, parla del descobriment de la seva sexualitat, de les amigues de l'institut, de les seves parelles i de com, amb el pas dels anys, han anat evolucionant les seves relacions de parella i les de les seves amigues.
  • Obra
    Feliçment, jo també soc una «loca»
    (1980-06-09) Molins Casaña, Manuel
    Albert Duet és un antic obrer de fàbrica, homosexual i transformista, que va abandonar la fàbrica i el sindicat en ser arraconat pels companys de lluita obrera, els quals el menyspreaven per la seva condició sexual. Després d'una actuació en un music-hall, on actua amb el nom de Lilí, Albert rep la visita d'un antic company de fàbrica, Joan, amb qui havia tingut una intensa relació d'amistat. Entre els dos rememoren els anys de lluita obrera conjunta i emergeixen tensions sobre com afrontar la lluita de classes avui dia. Albert la veu lligada a l'alliberament sexual i està decebut amb els partits d'esquerres, que considera que no han estat a l'alçada del moment històric. Entre els dos ressorgeix també una evident tensió sexual. Queden per veure's un altre dia.
  • Obra
    Entre amics: Ausiàs, Joan i Vicent (Collage de Manuel Molins)
    (2016-10-02) Molins Casaña, Manuel
    Ausiàs March, Joan Fuster i Vicent Andrés Estellés es troben per mantenir una conversa sobre el present i el passat del país. Joan Fuster explica els fets que va viure quan els feixistes li van posar una bomba a casa. Per sort no va morir, però afirma que el que més greu li hauria sabut és que haguessin mort els amics que habitualment el visiten, entre els quals es troba el mateix autor de l'obra, Manuel Molins. També afirma que tard o d'hora ho tornaran a intentar i, efectivament, l'obra acaba amb l'esclat d'una bomba. Tots tres sobreviuen a l'atac i ho celebren bevent whisky.
  • Obra
    Puf!
    (2004-02) Molins Casaña, Manuel
    Un home, l'Antoni, entra en un bar i mentre s'encén una cigarreta i beu cervesa coneix un altre home, que també es diu Antoni, a la barra. Li explica que és un obrer que ha perdut la feina a causa del capitalisme salvatge i li parla de la seva joventut i de quan els seus pares volien que estudiés però ell no servia pels estudis. També explica que de jove tenia un gran apetit sexual, que satisfeia sovint. Rememorar tot això li fa agafar ganes de fer l'amor, però llavors recorda que la seva dona està treballant i no podrà satisfer el seu desig, de manera que novament maleeix els horaris i les vicissituds de la classe treballadora.
  • Obra
    L'acadèmia dels prodigis
    (2019-01) Molins Casaña, Manuel
    Al Monestir de Sant Miquel dels Reis de València es troben Sant Vicent Ferrer, Ausiàs Marc, Joanot Martorell, Jaume Roig, Isabel de Villena, el Papa Alexandre VI i el Papa Luna (Benet XIII). Tot i que històricament la trobada no seria possible, les set personalitats són convocades per la ficció perquè debatin sobre qüestions com la pobresa, la crisi de la fe, l’ostentació de l’Església, la ciència, l’amor, la mort o els límits del bé i del mal, entre d’altres. L’obra reivindica aquella València de fa sis segles que va tenir una bona nòmina d’escriptors, teòlegs i pensadors.