Manuel Molins Casaña

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Alfara del Patriarca, Horta Nord, 1946. Dramaturg i professor. Va ser fundador del Grup 49 de teatre amb el qual participà en el moviment de Teatre Independent, que en la dècada de 1970 es proposava recuperar la llengua i cultura pròpies del País Valencià. Ha estat guardonat amb premis com el de la Crítica de teatre de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, el Premi Octubre de teatre, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Premi Ciutat de València.
Nom

Filtres

2006 - 200932010 - 20203
Restablir filtres

Configuració

Data d'inici: 1992 × Paraules clau: Religió ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 6 de 6
  • Miniatura
    Obra
    La divina tramoia (Una farsa celestial)
    (1981-03) Molins Casaña, Manuel
    Déu Pare té una crisi personal perquè està minvant el nombre de fidels. Es deixa aconsellar per l'Esperit Sant, que li recomana pactar amb Llucifer l'eliminació de l'Infern i, d'aquesta manera, enviar tots els morts que no s'han portat bé al Purgatori, des d'on podran accedir al Paradís. Maria s'hi oposa. S'estableix així un paral·lelisme entre el catolicisme i els partits polítics de la Transició a València, els quals van optar per renunciar a les posicions més esquerranes, girar cap al centre i fer-li el joc a la dreta.
  • Miniatura
    Obra
    Marqueu el 13
    (2007-02) Molins Casaña, Manuel
    Un orangutan del futur que viu en un món desolat i postapocalíptic truca al cel per parlar amb Déu. L'atén un àngel, que li diu que Déu no s'hi pot posar, però que té a la seva disposició bisbes, capellans, etc. L'orangutan insisteix dient que el món s'està extingint, que abans al riu Ebre hi havia aigua, que la diversitat de fauna i flora està sota mínims, etc., i que això Déu ho ha de solucionar. L'àngel, però, se'n desentén i diu que Déu no pot fer-hi res, que creure això és mentalitat del passat. L'àngel penja el telèfon, però igualment l'orangutan ja s'estava quedant sense monedes.
  • Miniatura
    Obra
    Diàleg de l'amor de Déu
    (2002-12) Molins Casaña, Manuel
    Un noi negre de vint anys anomenat Ningú va a una entrevista de feina amb Déu, que vol reclutar persones per fer tornar el cristianisme a Europa. Durant l'entrevista entre Déu i Ningú (un personatge que simbòlicament representa el poble oprimit, pobre, menyspreat i oblidat) es posen de manifest les diferències entre una religió pura i innocent i una religió autoritària i corrupta. Mitjançant l'humor sorgeixen temes com el masclisme, la prostitució forçada i l'opressió dels pobres.
  • Miniatura
    Obra
    L'acadèmia dels prodigis
    (2019-01) Molins Casaña, Manuel
    Al Monestir de Sant Miquel dels Reis de València es troben Sant Vicent Ferrer, Ausiàs Marc, Joanot Martorell, Jaume Roig, Isabel de Villena, el Papa Alexandre VI i el Papa Luna (Benet XIII). Tot i que històricament la trobada no seria possible, les set personalitats són convocades per la ficció perquè debatin sobre qüestions com la pobresa, la crisi de la fe, l’ostentació de l’Església, la ciència, l’amor, la mort o els límits del bé i del mal, entre d’altres. L’obra reivindica aquella València de fa sis segles que va tenir una bona nòmina d’escriptors, teòlegs i pensadors.
  • Miniatura
    Obra
    Noé
    (2007) Molins Casaña, Manuel
    En un paisatge postapocalíptic de sequera extrema i canvi climàtic, el profeta Noé explica la seva història al públic. De cop apareix la veu de Déu, que també pateix la sequera i, sorprenentment, diu que no té poder per provocar la pluja. Al final es produeix una pluja torrencial de conseqüències tan devastadores com la sequera i Déu, impotent, se'n desentén, deixa sol Noé i fuig.
  • Miniatura
    Obra
    Mefistòfil Mercat
    (2002-12) Molins Casaña, Manuel
    Un jove artista posa en venda la seva ànima. Es presenten al seu estudi tres personatges diferents (una secretària, un bisbe i Mefistòfil), cadascun dels quals intenta comprar-li l'ànima estafant-lo d'una manera o altra. Ell s'hi resisteix, adduint que tots tres són una creació seva per assajar les diferents situacions en què es pot trobar quan arribin els compradors reals, però Mefistòfil acaba sortint de la ficció i s'emporta l'ànima del noi.