Manuel Molins Casaña

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Alfara del Patriarca, Horta Nord, 1946. Dramaturg i professor. Va ser fundador del Grup 49 de teatre amb el qual participà en el moviment de Teatre Independent, que en la dècada de 1970 es proposava recuperar la llengua i cultura pròpies del País Valencià. Ha estat guardonat amb premis com el de la Crítica de teatre de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, el Premi Octubre de teatre, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Premi Ciutat de València.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 8 de 8
  • Obra
    Adieu (De nouvelles chairs, de nouvelles langues)
    (2000) Molins Casaña, Manuel
    Es tracta d'un breu collage textual escrit en català, castellà, anglès i francès inspirat en versos de Rimbaud. El text forma part d'un espectacle eminentment gestual.
  • Obra
    Tànger
    (1998) Molins Casaña, Manuel
    El dia del seu trenta-sisè aniversari, un home que ha passat més de mitja vida entrant i sortint de la presó, amb problemes amb drogues, robatoris i males companyies en general, decideix suïcidar-se amb un xut d'heroïna en un hotel car de Tànger, la seva ciutat estimada. L'interlocutor absent del seu monòleg és la seva mare, a qui retreu que no hagi volgut saber mai res d'ell i que només s'hagi limitat a enviar-li roba i diners des que va marxar de casa fa vint anys. Es fa evident que amb la resta de la seva família (el pare difunt i els germans) la seva relació tampoc era bona.
  • Obra
    Elisa
    (1992) Molins Casaña, Manuel
    A finals del segle XX, en Jaume rep una carta de l'Elisa. Al llarg de la seva vida, hi ha hagut moltes Elises, i la carta el porta a recordar alguns dels moments més significatius que ha viscut amb elles. A començaments dels anys 30, la seva mare, l'Elisa 2, va animar-lo a fer-se amic de l'Àngel 2, de qui es va enamorar bojament, tot i que l'Àngel 2, posteriorment, el va deixar per casar-se. El 1962, poc abans que enderroquessin la mansió familiar, en Jaume va conèixer l'Elisa 1, la xicota de l'Àngel 1, un xarnego del qual es va enamorar des que el va conèixer, tot i que ell des del primer moment li va deixar clar que només li agradaven les dones. Finalment, trenta anys després, en Jaume rep la carta de la que segurament serà l'última Elisa de la seva vida. Es tracta de l'Enzyme-Linked Immuno Sorbent Assay, és a dir, la sida, malaltia que acaben de confirmar-li que pateix.
  • Obra
    Shakespeare : (La mujer silenciada)
    (1996) Molins Casaña, Manuel
    Una dona explica la seva vida en una taverna dels afores de Londres, poc després de la mort del seu germà William Shakespeare. La dona assegura que fou ella qui escriví les obres que li donaren la fama a William i que ell tan sols escrivia el que ella li dictava. Els temes que centraran el seu monòleg són la seva infància a Stratford, els inicis en l’escriptura, la trobada amb Christopher Marlowe i els motius que l’impulsaren a escriure els sonets.
  • Obra
    Otra Ofelia
    (2001) Molins Casaña, Manuel
    Un periodista de successos que investiga un cas de corrupció política, decideix establir un paral·lelisme entre aquest cas i la figura d'Ofèlia. A partir d'aquesta premissa assistim a escenes de la vida d'Ofèlia on aquesta comenta amb la seva dida els seus problemes personals relacionant-los amb els fets que estan tenint lloc a Elsinor (fets explicats a “Hamlet”). El periodista conversa també amb Ofèlia i la seva dida, ja que aquests personatges d'un passat ficcional es fan presents a l’obra a través dels mecanismes de la intertextualitat. Al final, l’article que el periodista estava preparant no serà publicat.
  • Obra
    Tango
    (1983) Molins Casaña, Manuel
    Després d’un matrimoni desgraciat, la Marta va abandonar Tomàs, un important empresari i polític, i començà una nova vida amb Marc, un jove que conegué en una discoteca. Un any després, la Marta i el Marc viuen junts en una masia. Per Sant Joan, en Marc ha de marxar a una reunió. Ella no vol deixar-lo marxar perquè té una sorpresa: s’ha quedat embarassada. En Marc se’n va igualment, però promet tornar tan aviat com pugui. Quan ella es queda sola, arriba a la masia el seu marit Tomàs que ja sap que s’ha quedat embarassada i vol fer-li perdre el fill. La Marta es nega a avortar i amenaça Tomàs dient-li que demanarà el divorci. Aquest fa entrar en Marc i explica que en realitat el jove havia estat contractat per seduir-la i mantenir-la controlada. En Marc ho admet, però també confessa que finalment s’ha enamorat d’ella. La Marta, en un atac de desesperació, s’intenta suïcidar clavant-se un ganivet i els dos homes surten de la masia per intentar trobar un metge.
  • Obra
    Quatre històries d'amor per a la reina Germana
    (1980) Molins Casaña, Manuel
    La reina Germana dóna una última oportunitat a tres dels seus servents: cadascun d'ells haurà d'explicar una història d'amor que plagui a la senyora per salvar-se de ser fuetejat. El patge Malfaràs explica la història de dos frares i de com aconsegueixen els favors sexuals d’uns joves servents. El bufó Gilot narra com dos seductors cortesans, Lluís Milà i Joan Ferrandis d'Herèdia, són descoberts i burlats. La història del canonge Ester mostra com dues camperoles aprofiten els seus encants per no pagar els impostos reials. Però el to llicenciós i immoral d’aquestes històries molesta a la reina, que en veure-s’hi reflectida, els imposa un càstig més dur. Finalitzades les tres narracions, Germana assisteix a la representació organitzada per Lluís Milà que mostra com és suposadament l'autèntic amor cortesà. En acabar l'obra i quan tothom ja ha marxat, Gilot i Ester parodien la representació a la que acaben d'assistir.
  • Obra
    Monopatins (Skaters)
    (2004-10) Molins Casaña, Manuel
    Un alumne de catorze anys és cridat a parlar amb la seva professora, que és jove i encara bastant idealista. L'alumne ha amenaçat un noi amb un dibuix i un escrit, i la professora vol saber per què. Descobreix que en realitat és el noi qui és víctima de pressions per part d'un grup de joves molt violents, i ell només intenta protegir-se perquè no el maltractin. Tots dos tenen problemes a casa i, encara que provinguin de mons diferents (ella, la professora; ell, l'alumne adolescent), en realitat tenen molt en comú. Al final l'alumne canviarà d'institut, enamorat de la professora, que continuarà a l'institut, però més forjada per afrontar noves situacions.