Manuel Molins Casaña
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Alfara del Patriarca, Horta Nord, 1946. Dramaturg i professor. Va ser fundador del Grup 49 de teatre amb el qual participà en el moviment de Teatre Independent, que en la dècada de 1970 es proposava recuperar la llengua i cultura pròpies del País Valencià. Ha estat guardonat amb premis com el de la Crítica de teatre de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, el Premi Octubre de teatre, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Premi Ciutat de València.
Nom
7 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 7 de 7
Obra Diónysos(1979) Molins Casaña, ManuelFranz Overveck arriba a Torí a buscar al seu amic Nietzsche per tornar-lo cap a casa quan el troba immers en una follia de deliris i al·lucinacions. L’obra alterna les escenes de la trobada de Franz amb Nietzsche i les al·lucinacions del filòsof on s’estableix una lluita entre la raó (simbolitzada pel doctor Wagner, Petra i Elisabeth) i la passió (encarnada en Sofia, Silè, Ariadna i Diónysos). Entre aquests dos móns es debat Alfies, un jove estudiant de teologia que pretén convertir-se en actor, que tot i visitar l’illa de Silè (paradís de la passió on no existeixen normes) acabarà tornant enfollit al món burgès d’on havia sortit.Obra Shakespeare : (La mujer silenciada)(1996) Molins Casaña, ManuelUna dona explica la seva vida en una taverna dels afores de Londres, poc després de la mort del seu germà William Shakespeare. La dona assegura que fou ella qui escriví les obres que li donaren la fama a William i que ell tan sols escrivia el que ella li dictava. Els temes que centraran el seu monòleg són la seva infància a Stratford, els inicis en l’escriptura, la trobada amb Christopher Marlowe i els motius que l’impulsaren a escriure els sonets.Obra Els viatgers de l'absenta(1987) Molins Casaña, ManuelUna pista de circ és envaïda per diversos episodis de l'encontre de Verlaine amb Rimbaud: la seva tormentosa relació; les pressions familiars; els seus enfrontaments, pelegrinatges i exilis; la separació; i les malaties i la mort. Recorren la pista com a miratges d'una modernitat fracassada a la recerca de l'Amor essencial i d'un canvi de vida.Obra Otra Ofelia(2001) Molins Casaña, ManuelUn periodista de successos que investiga un cas de corrupció política, decideix establir un paral·lelisme entre aquest cas i la figura d'Ofèlia. A partir d'aquesta premissa assistim a escenes de la vida d'Ofèlia on aquesta comenta amb la seva dida els seus problemes personals relacionant-los amb els fets que estan tenint lloc a Elsinor (fets explicats a “Hamlet”). El periodista conversa també amb Ofèlia i la seva dida, ja que aquests personatges d'un passat ficcional es fan presents a l’obra a través dels mecanismes de la intertextualitat. Al final, l’article que el periodista estava preparant no serà publicat.Obra Abú Magrib(1992) Molins Casaña, ManuelAbú Magrib és un immigrant, un sense-papers que arriba a una platja europea en una pastera. L’obra ens mostra a través de dinou escenes els diversos intents d’Abú per trobar feina, per aconseguir papers, el seu fracàs en l’amor i les diverses relacions que Abú establex amb un africà (King of Kings), la propietària d’un club d’strip-tease, la dona d’un carnisser d’extrema dreta, un encantador de serps i la seva filla, un sense-sostre, una actriu suïcida o un altre immigrant que ha optat per l’integrisme. Al final i després del seu pas per la presó i posterior fugida, Abú acaba sent apunyalat estúpidament per un jove violent.Obra La màquina del doctor Wittgenstein(1987) Molins Casaña, ManuelL’obra està dividida en tres monòlegs. En el primer, Thomas, un home que ha matat a la seva dona de manera irracional, es dirigeix al seu antic mestre, el filòsof Wittgenstein, i li exposa el seu cas per veure si aquest és capaç de descobrir les causes que l’impulsaren al crim. En el segon, Wittgenstein parla amb Thomas mentre treballa en una màquina, una rentadora de paraules, que servirà per evitar la confusió en el llenguatge. Un metge psiquiatra estudiarà el cas de Thomas en el tercer monòleg. Però en acabar de parlar el metge, descobrim que era el filòsof disfressat, i després, que la imatge de filòsof era també una disfressa de l’assassí.Obra Combat : (un rèquiem per Maria Callas)(1989) Molins Casaña, ManuelL'obra ens mostra el conflicte de personalitat que assolava Maria Callas mitjançant l'enfrontament de dues projeccions del seu jo interior: Callas (projecció de la diva) i Maria (la part més humana). El combat ens portarà a repassar alguns dels passatges més significatius de la seva vida a través de diversos monòlegs i diàlegs. Les dues projeccions continuaran enfrontant-se fins arribar a una certa conciliació que precedirà la mort de la cantant.