Manuel Molins Casaña

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Alfara del Patriarca, Horta Nord, 1946. Dramaturg i professor. Va ser fundador del Grup 49 de teatre amb el qual participà en el moviment de Teatre Independent, que en la dècada de 1970 es proposava recuperar la llengua i cultura pròpies del País Valencià. Ha estat guardonat amb premis com el de la Crítica de teatre de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, el Premi Octubre de teatre, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Premi Ciutat de València.
Nom

Filtres

1985 - 198932010 - 20171
Restablir filtres

Configuració

Paraules clau: Poder ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 4 de 4
  • Miniatura
    Obra
    Poder i santedat (Els Àngels de Sodoma)
    (2017-06) Molins Casaña, Manuel
    Lucio és un jove de vint-i-tres anys que està punt de ser ordenat sacerdot. Forma part d'una família relacionada amb les altes esferes del Vaticà. En el context de les reformes que el Papa Ratzinger (Benet XVI) volia implantar, es produeixen una sèrie de lluites intestines al si de l'Església, que sovint tenen com a protagonista un Cardenal contrari a qualsevol tipus de reforma. Amb el pas del temps, Lucio deixa de ser ingenu i es va adonant dels aspectes foscos de l'Església.
  • Miniatura
    Obra
    Ni tan alts, i tan rics
    (1985) Molins Casaña, Manuel
    Un home, tot just nomenat Director General de Seguretat, és segrestat a les golfes del seu propi xalet per un encaputxat més interessat per veure-li la titola que no per un rescat. Finalment, l'encaputxat resulta ser el seu fill, que vol retraure-li les renúncies de la seva generació, obligant-lo a escoltar les cançons de la seva joventut.
  • Miniatura
    Obra
    Tango
    (1983) Molins Casaña, Manuel
    Després d’un matrimoni desgraciat, la Marta va abandonar Tomàs, un important empresari i polític, i començà una nova vida amb Marc, un jove que conegué en una discoteca. Un any després, la Marta i el Marc viuen junts en una masia. Per Sant Joan, en Marc ha de marxar a una reunió. Ella no vol deixar-lo marxar perquè té una sorpresa: s’ha quedat embarassada. En Marc se’n va igualment, però promet tornar tan aviat com pugui. Quan ella es queda sola, arriba a la masia el seu marit Tomàs que ja sap que s’ha quedat embarassada i vol fer-li perdre el fill. La Marta es nega a avortar i amenaça Tomàs dient-li que demanarà el divorci. Aquest fa entrar en Marc i explica que en realitat el jove havia estat contractat per seduir-la i mantenir-la controlada. En Marc ho admet, però també confessa que finalment s’ha enamorat d’ella. La Marta, en un atac de desesperació, s’intenta suïcidar clavant-se un ganivet i els dos homes surten de la masia per intentar trobar un metge.
  • No hi ha miniatura disponible
    Obra
    Dansa de vetlatori : País Valencià, 1693-1707
    (1975) Molins Casaña, Manuel
    "Dansa de vetlatori" explica amb to èpic la insurrecció popular a València de l'any 1693 (coneguda com a Segona Germania) i la Guerra de Successió (1700-1707) amb l'enfrontament entre maulets, partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria, i botiflers, partidaris de Felip V, que va acabar amb la imposició del centralisme borbònic i l'abolició de les institucions valencianes. L’obra explica tots aquests conflictes a través de diversos personatges -models dels diferents estaments socials- entre els que cal destacar: Francesc Garcia (líder d’ascendència popular), el mossèn i l’arquebisbe (exemples dels diferents posicionaments entre el clergat) o Melchor (burgès que aprofita el conflicte per ascendir socialment).