Nicasi Camps Pinós

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Terrassa, 19??. Ha publicat nombroses obres teatrals i algun llibre de narrativa breu. Ha utilitzat ocasionalment el pseudònim de Nick Hassy i les seves obres teatrals han estat sovint representades a Catalunya en els cercles del teatre amateur.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 8 de 8
  • Obra
    Leònides : (el cinquè signe)
    Camps Pinós, Nicasi
    Un grup de dones amigues de l'escola es reuneixen un cop l'any per dinar i posar-se al dia de les seves vides. Però en aquesta reunió, fent cas a una aposta de l'últim dinar una d'aquestes "amigues", explica les infidelitats d'elles mateixes i dels seus marits, fins al punt de marxar amb el marit d'una de les amigues. Però veient el gran impacte que això els suposa, fa com si tot fos una gran mentida.
  • Obra
    Diàleg, o potser monòleg, entre en Mateu, policia, i Júlia, la seva dona.
    (2001) Camps Pinós, Nicasi
    En Mateu és un agent de la Brigada Ciutadana que explica a la seva dona, la Júlia, les raons per les quals ha demanat la baixa del Grup de Delictes contra el Patrimoni Nacional. En Mateu va ser escollit per aconseguir la confessió de Laurent Barrant, un marxant d’art que es mou en ambients homosexuals i que és sospitós d’haver robat un còdex del segle XII d’incalculable valor. En Mateu i en Laurent es van conèixer i Laurent va enamorar-se de Mateu, cosa que va fer que quan aquest el va denunciar, sentís que traïa a una persona que confiava en ell cegament. Això fa sentir-lo culpable i el porta a demanar la baixa. La Júlia, que esperava que en Mateu arribés a ocupar un càrrec important dins del cos en poc temps, no pot entendre-ho, i decideix demanar el divorci.
  • Obra
    El príncep i l'oreneta
    (2000) Camps Pinós, Nicasi
    “El príncep i l’oreneta” explica la història d’un príncep que mor i la seva estàtua és plantada al bell mig de la ciutat, des d’on pot apreciar la pobresa i la tristor que en vida desconeixia; i la d’una oreneta que l’ajuda (malgrat l’arribada de l’hivern) a fer el bé i a repartir justícia per tota la ciutat. L’oreneta, però, acaba morint per culpa del fred, i l’estàtua del príncep és enderrocada i substituïda per la d’un primer ministre presumptuós i arrogant.
  • Obra
    Els meus marits m'enganyen
    (1990) Camps Pinós, Nicasi
    Com que la Càndida és una dona pràctica i no sap què fer amb el seu nebot, l'Arnau (a qui ha fet de mare des de petit i que és afeccionat a beure en excés, consumidor habitual de drogues, i suïcida ocasional), decideix demanar ajuda al seu cunyat i pare del noi, l'Eduard, mort fa més de vint anys. D'altra banda, ella i la seva amiga Engràcia descobreixen que els seus respectius marits, en Rogeli i en Juli, tenen una amant, la Dolly. L'arribada del difunt Eduard serà providencial, ja que a més de dur l'Arnau pel bon camí i fer que retrobi la seva cosina Patrícia, de qui s'enamorarà, ajudarà les dues dones a desempallegar-se de la Dolly.
  • Obra
    Diàleg, o potser monòleg, entre en Mateu, policia, i Júlia, la seva dona
    (1997) Camps Pinós, Nicasi
    En Mateu és un agent de la Brigada Ciutadana que explica a la seva dona, la Júlia, les raons per les quals ha demanat la baixa del Grup de Delictes contra el Patrimoni Nacional. En Mateu va ser escollit per aconseguir la confessió de Laurent Barrant, un marxant d’art que es mou en ambients homosexuals i que és sospitós d’haver robat un còdex del segle XII d’incalculable valor. En Mateu i en Laurent es van conèixer i Laurent va enamorar-se de Mateu, cosa que va fer que quan aquest el va denunciar, sentís que traïa a una persona que confiava en ell cegament. Això fa sentir-lo culpable i el porta a demanar la baixa. La Júlia, que esperava que en Mateu arribés a ocupar un càrrec important dins del cos en poc temps, no pot entendre-ho, i decideix demanar el divorci.
  • Obra
    Víctor, Victorí i Victorià : Oda a l'amor i a l'amistat
    (1998) Camps Pinós, Nicasi
    En Víctor, en Victorí i en Victorià són tres vells amics jubilats que es reuneixen en un cafè cada segon dijous de mes. En Víctor sempre arriba tard i en Victorí i en Victorià no paren de discutir entre ells, però l’amistat que els uneix és molt forta i té els seus orígens en temps de la guerra civil i en l’amor per una mateixa noia. Les reunions periòdiques acostumen a convertir-se en un repàs nostàlgic del passat, on a través de nombrosos flash backs els tres amics fan un recorregut a la seva vida familiar, laboral i sentimental. Fins que arriba un dia en què el retard d’en Víctor esdevé definitiu i, com a favor pòstum, en Victorí i en Victorià decideixen deixar de discutir d’una vegada per totes.
  • Obra
    Les hores irrepetibles : Dels Beatles al rock català
    (1997) Camps Pinós, Nicasi
    "Les hores irrepetibles" mostra dos moments diferents en la vida de deu amics, amb un interval de vint-i-cinc anys: una primera part de joventut, situada al 1972, al final del franquisme i en plena efervescència estudiantil, marcada per dues festes (la de Carnaval i la de Sant Joan) que canviaran profundament les seves vides; i una segona part, situada al 1997, on la majoria ha renegat de les seves idees i s'ha adaptat a les necessitats dels nous temps que corren. Els anys no han aconseguit, però, modificar substancialment els seus caràcters i aquesta darrera trobada acabarà resolent alguns misteris que havien quedat pendents.
  • Obra
    Viure amb un cor trasplantat
    (1991) Camps Pinós, Nicasi
    En Benjamí necessita urgentment un trasplantament de cor que arriba el mateix dia de la mort del Toni, el seu millor amic de joventut. Les sospites d’en Benjamí es confirmen: el cor que li han trasplantat és el del seu amic i l’afecte que ara li professen tant la mare com la xicota del Toni (que havia estat la nòvia d’adolescència del Benjamí) ve motivat per aquesta circumstància. Però després d’una sèrie de malentesos, tot acaba resolent-se feliçment, amb el Benjamí promès i la seva família i la del Toni reconciliades definitivament, després de dècades d’odis i de rancors mutus.