Nicasi Camps Pinós
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Terrassa, 19??. Ha publicat nombroses obres teatrals i algun llibre de narrativa breu. Ha utilitzat ocasionalment el pseudònim de Nick Hassy i les seves obres teatrals han estat sovint representades a Catalunya en els cercles del teatre amateur.
Nom
7 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 7 de 7
Obra Els meus marits m'enganyen(1990) Camps Pinós, NicasiCom que la Càndida és una dona pràctica i no sap què fer amb el seu nebot, l'Arnau (a qui ha fet de mare des de petit i que és afeccionat a beure en excés, consumidor habitual de drogues, i suïcida ocasional), decideix demanar ajuda al seu cunyat i pare del noi, l'Eduard, mort fa més de vint anys. D'altra banda, ella i la seva amiga Engràcia descobreixen que els seus respectius marits, en Rogeli i en Juli, tenen una amant, la Dolly. L'arribada del difunt Eduard serà providencial, ja que a més de dur l'Arnau pel bon camí i fer que retrobi la seva cosina Patrícia, de qui s'enamorarà, ajudarà les dues dones a desempallegar-se de la Dolly.Obra Qui ho diu que sóc una malpensada...? : Monòleg per a una actriu (naturalment si és una malpensada no pot pas ser un actor)(2001) Camps Pinós, NicasiLa Roser està casada en segones núpcies amb en Valeri, de qui sospita que pot tenir una amant, ja que acaba de rebre una trucada d’una dona que demanava per ell. La Roser s’ha fet passar per la dona de fer feines, i la dona li ha demanat que no digués res a la senyora, cosa que li ha fet crear sospites. Després de parlar-nos del seu primer home, en Bonifaci, i d’explicar-nos tot de detalls de la seva relació amb en Valeri, la Roser descobreix que el seu home i els seus fills li estan preparant un festa pels seus 55 anys, i que la dona que ha trucat era la pastissera, la qual volia saber a on havia d’enviar el pastís.Obra Víctor, Victorí i Victorià : Oda a l'amor i a l'amistat(1998) Camps Pinós, NicasiEn Víctor, en Victorí i en Victorià són tres vells amics jubilats que es reuneixen en un cafè cada segon dijous de mes. En Víctor sempre arriba tard i en Victorí i en Victorià no paren de discutir entre ells, però l’amistat que els uneix és molt forta i té els seus orígens en temps de la guerra civil i en l’amor per una mateixa noia. Les reunions periòdiques acostumen a convertir-se en un repàs nostàlgic del passat, on a través de nombrosos flash backs els tres amics fan un recorregut a la seva vida familiar, laboral i sentimental. Fins que arriba un dia en què el retard d’en Víctor esdevé definitiu i, com a favor pòstum, en Victorí i en Victorià decideixen deixar de discutir d’una vegada per totes.Obra Les hores irrepetibles : Dels Beatles al rock català(1997) Camps Pinós, Nicasi"Les hores irrepetibles" mostra dos moments diferents en la vida de deu amics, amb un interval de vint-i-cinc anys: una primera part de joventut, situada al 1972, al final del franquisme i en plena efervescència estudiantil, marcada per dues festes (la de Carnaval i la de Sant Joan) que canviaran profundament les seves vides; i una segona part, situada al 1997, on la majoria ha renegat de les seves idees i s'ha adaptat a les necessitats dels nous temps que corren. Els anys no han aconseguit, però, modificar substancialment els seus caràcters i aquesta darrera trobada acabarà resolent alguns misteris que havien quedat pendents.Obra L'altra cara de la lluna(1993) Camps Pinós, NicasiEn Joaquim és un noi que ha deixat els estudis per tal de dedicar-se a allò que realment li agrada: escriure teatre. Un bon dia, la Frida Montmany, una gran diva del teatre català, li demana a Joaquim que li escrigui una obra, una obra concebuda expressament per a ella i per al seu amant quinze anys més jove que ella. En Joaquim, contentíssim, començarà a treballar en el projecte i demanarà a la seva xicota Basilisa -que curiosament és quinze anys més gran que ell- d'escenificar plegats les diferents propostes que se li vagin ocorrent. La mort del pare d'en Joaquim i el fet que a la Frida i al seu company els hagin convençut més altres projectes, fan que en el noi toqui de peus a terra i reprengui els seus estudis.Obra Farsa d'Arlequí i comparsa(1999) Camps Pinós, NicasiBasada en la tradicional Commedia dell’Arte, l’Arlequí presenta la història d’Esmeraldina, una noia que acaba de perdre el pare i que la mare vol casar amb el Capità o l’usurer Pantaló per resoldre els problemes econòmics que pateixen. Esmeraldina, però, estima el jove Pierrot, un noi que la mare considera que és poca cosa per a la seva filla. Llavors Pierrot i l’Arlequí ideen un pla. D’una banda, li diuen al Capità que la família d’Esmeraldina no té ni cinc, i li demana a una amiga, la Colombina, que faci veure que l’atrau el Capità. Davant d’això, el Capità renuncia a Esmeraldina. D’altra banda, fan creure a Don Pantaló que tant ell com Esmeraldina estan molt malalts, i que només es curaran si es casen amb persones sanes de la seva edat. Llavors Don Pantaló demana a la mare d’Esmeraldina que es casi amb ell, la qual accepta, com també accepta que la seva filla es casi amb en Pierrot. Finalment, l’Arlequí i la Colombina, que ha aconseguit desempallegar-se del Capità, es reuneixen, i decideixen estar junts a partir de llavors.Obra Tu no has entès a Déu(2001) Camps Pinós, NicasiL'Eugeni parla amb Déu tot recriminant-li el seu comportament. Apareix aleshores la seva dona Gemma i entre tots dos fan un recorregut a llurs vides i llur relació de parella, marcada per creences i caràcters bastant oposats: l'Eugeni és un creient convençut que fa pelegrinatges a Lourdes i que prové d'una família catòlica i estricta; la Gemma, en canvi, s'ha criat en un ambient agnòstic i lliurepensador. A través d'una sèrie de flash backs es poden veure les dificultats de la seva relació i la superació dels entrebancs a base d'amor i tolerància. Finalment, però, es descobreix que tot ha succeït en la imaginació de l'Eugeni en el seu diàleg amb Déu, on li recrimina haver-se endut la seva dona després d'una curta malaltia.