Josep Albanell Tortadés

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 4 de 4
  • Obra
    El somni de la música vivent
    Albanell Tortadés, Josep
    Un dia que l'Armengol dorm, somnia que un inventor rep la visita d'un melòman que li proposa inventar un aparell que transformi la música clàssica en animalons vius i que, a la vegada, sigui capaç de transformar animals vius en música. La raó és que odia la música moderna i espera que, amb aquesta màquina, pugui reproduir i estendre fàcilment la música clàssica. L'inventor aconsegueix crear la màquina somniada pel melòman, però mesos més tard aquest li torna enfadat perquè els animalons que descendeixen de la música clàssica es converteixen en la sorollosa música moderna. Just llavors, l'Armengol és despertat pel seu millor amic.
  • Obra
    La diadema : Conte xinès
    Albanell Tortadés, Josep
    En un país en el qual el rei creu que no hi ha res impossible, un dia la princesa demana que li facin una diadema de bombolles d'aigua. Després que tots els orfebres del país i de l'estranger li hagin dit que això no és possible i el rei els hagi fet empresonar, tenen lloc tot un seguit de guerres amb els països d'origen dels orfebres foranis. Finalment, i gràcies a l'ajuda del camarlenc reial, un jove promet fer la diadema només si la pròpia princesa li passa les bombolles d'aigua. El rei s'adona que això és impossible però, com que està en mans de la princesa, se'n va tot content després d'ordenar que tots els presoners siguin alliberats.
  • Obra
    Els tímids : Mitja peceta en tres escenes per a gent agosarada
    Albanell Tortadés, Josep
    A la primera escena, un escombriaire i una violinista es veuen en un parc i s'enamoren, però cap d'ells diu res a l'altre. A la segona escena, s'envien una carta en la qual expressen els seus sentiments, però ell s'entristeix perquè creu que quan la noia vegi les orelles tan grans que duu sempre tapades per una gorra, no el voldrà. Finalment, a la tercera escena, quan la noia li veu les orelles, es treu el mocador que sempre porta al cap i mostra unes orelles tan grosses com les del noi. Llavors l'escombriaire i la violinista s'abracen i es posen a ballar un vals.
  • Obra
    La llàntia
    Albanell Tortadés, Josep
    Un bon dia, a un desertor buscat per uns soldats li cau una llàntia al cap. En fregar-la, en surt un àrab que li proposa intercanviar el lloc, cosa que el desertor accepta, amb la qual cosa aconsegueix escapar dels soldats. Però llavors apareix el propietari de la llàntia i la seva dona, que es tiren els plats pel cap perquè ell se'n va a la guerra i ella es quedarà sola. La dona, però, l'avisa que es quedarà amb la llàntia i que la fregarà tot sovint perquè estigui sempre ben lluent.