Josep Albanell Tortadés
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
6 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 6 de 6
Obra El somni de la música viventAlbanell Tortadés, JosepUn dia que l'Armengol dorm, somnia que un inventor rep la visita d'un melòman que li proposa inventar un aparell que transformi la música clàssica en animalons vius i que, a la vegada, sigui capaç de transformar animals vius en música. La raó és que odia la música moderna i espera que, amb aquesta màquina, pugui reproduir i estendre fàcilment la música clàssica. L'inventor aconsegueix crear la màquina somniada pel melòman, però mesos més tard aquest li torna enfadat perquè els animalons que descendeixen de la música clàssica es converteixen en la sorollosa música moderna. Just llavors, l'Armengol és despertat pel seu millor amic.Obra La diadema : Conte xinèsAlbanell Tortadés, JosepEn un país en el qual el rei creu que no hi ha res impossible, un dia la princesa demana que li facin una diadema de bombolles d'aigua. Després que tots els orfebres del país i de l'estranger li hagin dit que això no és possible i el rei els hagi fet empresonar, tenen lloc tot un seguit de guerres amb els països d'origen dels orfebres foranis. Finalment, i gràcies a l'ajuda del camarlenc reial, un jove promet fer la diadema només si la pròpia princesa li passa les bombolles d'aigua. El rei s'adona que això és impossible però, com que està en mans de la princesa, se'n va tot content després d'ordenar que tots els presoners siguin alliberats.Obra Els tímids : Mitja peceta en tres escenes per a gent agosaradaAlbanell Tortadés, JosepA la primera escena, un escombriaire i una violinista es veuen en un parc i s'enamoren, però cap d'ells diu res a l'altre. A la segona escena, s'envien una carta en la qual expressen els seus sentiments, però ell s'entristeix perquè creu que quan la noia vegi les orelles tan grans que duu sempre tapades per una gorra, no el voldrà. Finalment, a la tercera escena, quan la noia li veu les orelles, es treu el mocador que sempre porta al cap i mostra unes orelles tan grosses com les del noi. Llavors l'escombriaire i la violinista s'abracen i es posen a ballar un vals.Obra El carro d'històries : Obra de quatre monòlegs per a quatre actors que parlen solsAlbanell Tortadés, JosepUn narrador va traient personatges d'un carro que expliquen tres històries diferents. A la primera, un mag, després d'equivocar-se d'encanteri i convertir una princesa en oca, se'n va al desert on crea lentament un bosc màgic fins que, poc abans de morir, recorda la fórmula que transforma oques en éssers humans. A la segona història, un estel de colors esdevé gris perquè traspassa els seus colors a una ciutat que fins llavors només havia conegut la grisor i la tristor. Finalment, la tercera història conta com una mosca va de la ciutat al camp, on coneix la felicitat i esdevé una mosca rondallaire.Obra La draga DragaAlbanell Tortadés, JosepTot cantant, un joglar és arrestat perquè en aquell reialme només pot cantar la princesa: ho fa tan malament, que el rei ha decidit que ningú altre canti perquè així ella continuï essent la millor. El joglar hauria d’anar a la presó, però el rei decideix perdonar-lo a canvi que ensenyi a cantar a la seva filla. A la princesa, però, li agrada l’acció i la brega, i ella i el joglar s’escapen per la finestra. Quan arriben al Bosc Negre, troben una draga, però aquesta és vegetariana i només vol descansar, fet que frustra les expectatives de la princesa d’enfrontar-se amb un drac i vèncer-lo. Poc després arriben al bosc un cavaller que vol córrer món i fer amics i el seu cavall, partidari de l’acció i la lluita. En saber-ho, la princesa proposa al cavall que vagin tots dos pel món a lluitar on faci falta, seguits pel joglar, que faria d’escuder. A la vegada, el cavaller i la draga decideixen viatjar plegats per conèixer altres cultures. D’aquesta forma, tots acaben feliços i menjant anissos.Obra La llàntiaAlbanell Tortadés, JosepUn bon dia, a un desertor buscat per uns soldats li cau una llàntia al cap. En fregar-la, en surt un àrab que li proposa intercanviar el lloc, cosa que el desertor accepta, amb la qual cosa aconsegueix escapar dels soldats. Però llavors apareix el propietari de la llàntia i la seva dona, que es tiren els plats pel cap perquè ell se'n va a la guerra i ella es quedarà sola. La dona, però, l'avisa que es quedarà amb la llàntia i que la fregarà tot sovint perquè estigui sempre ben lluent.