Cinc actors a l’escenari. Intenten explicar-se coses, comunicar-se, però tot és en va. No ho aconsegueixen, cadascú parla d’allò que li interessa, sense cap voluntat d’escoltar el que diuen els altres. El que en resulta és frustració i violència. Una de les actrius, l’Inma, explota: tothom va pel seu compte, tothom passa d’ella, no se’n surt i no sap com fer-ho. Quan els altres confessen l’aversió que senten per ella, se’n va. Al final, es queden sols dos actors, els quals admeten que necessiten ser mirats i patir per tenir consciència de la seva existència.
