Albert Mestres Emilió

Barcelona, 1960. Escriptor i traductor. Ha escrit novel·la, teatre, poesia, assaig i narrativa breu.

Pàgina completa de l'ítem

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 11

Dramàtic
(1999) Mestres Emilió, Albert
“Dramàtic” explica la història de Tea. De fet, els tres personatges de l’obra, TeaA, TeaB i TeaC, no són res més que tres edats diferents de Tea, és a dir, la Tea jove, la Tea madura i la Tea vella respectivament. Al llarg de l’obra, se’ns explica com, en el seu enfrontament diari amb un món bàsicament masculí, Tea perd, fracassa i és humiliada sense cap mena de contemplacions pels diferents homes de la seva vida. Quan era una nena, el seu pare la feia sentir-se culpable per no haver nascut nen, n’abusava sexualment, i la pegava. Ja casada, explica com el seu home va deixar de fer-li l’amor després de tenir el seu fill Adrià i com, després de separar-se, li va prendre la custòdia del fill a causa de la seva tendència a la depressió. Finalment, de gran, l’Adrià li ha fet creure repetidament que ha sigut una mala mare. És per tot això que Tea té la impressió que no ha sigut “ni filla, ni dona, ni mare”.
Odola
Mestres Emilió, Albert
Hi ha dos morts al terra, dos cossos tapats amb mortalla. Dos germans: un és titllat pel Senat de terrorista i l'altre de demòcrata. Antígona, filla d'Èdip, té clar i defensa a ultrança compartir l'amor i no l'odi ja que creu que «al regne de la Mort no hi ha demòcrates ni terroristes», i que el que ha de prevaler per sobre de tot són les lleis eternes i naturals. El Senat, però, és partidari que no es pot estimar l'enemic sense trair la pàtria, i portarà les seves lleis fins les últimes conseqüències. Panxo/Panxa és del parer del Senat i malgrat no raonar l'opinió n'és el braç executor i és qui mata Antígona. Èdip, vell i cec, és obligat a marxar a l'exili ja que a Tebes no hi ha lloc pels que no compleixen les lleis interpretades per la majoria.
Temps real
Mestres Emilió, Albert
La Clita és dona i mare, protectora, possessiva i passiva; la major part del temps el dedica a rentar plats i es pregunta contínuament com ho ha de fer perquè no li facin pudor les mans després de rentar. En Nonet és marit, bon pare, bon home i violent; quan és a casa sempre beu i quan és fora tothom tem que desaparegui o el matin a la guerra. En Gisto és l'amant de la Clita, egoista i manipulador; es passa el dia bevent i aprofita quan la Clita marxa de casa per abusar i maltractar l'Uri i l'Eli. L'Uri i l'Eli són els infants, els fills del matrimoni, innocents, juganers i curiosos amb la seva sexualitat, fins que la violència que veuen els consumeix i els fa ser endimoniats i cruels. Finalment hi ha l'Actor, no sabem res d'ell, però ens posa en context abans de cada acte. Tots ells conformen una família que viu situacions quotidianes de manera repetida on la violència hi va entrant de mica en mica, cada vegada amb més contundència fins a acabar amb tres assassinats. La sensació que es transmet és com el temps i la violència s'entrellacen en una espiral que ens empresona i ho arrasa tot.
Farsa
Mestres Emilió, Albert
El propi Mestres diu que és una mateixa història explicada de tres formes diferents: 1. Joan PRÒLEG és un treballador del teatre que li toca fer de tot. A través d'un monòleg ens critica les obres experimentals que es fan en el seu teatre i també ens explica que l'escenògraf i l'autor de l'obra s'han barallat per una cadira a escena i que finalment s'ha decidit que no hi hagi res dalt l'escenari. Joan PRÒLEG s'acomiada cantant una cançó sobre l'episodi de l'Ilíada en el qual Ifigènia, filla del rei Agamèmnon, ha de ser sacrificada per son pare per poder participar en la Guerra de Troia. 2. En la segona part apareix Gènia, que des de la mudesa pretesa ens transmet la por, el fred, la mort, l'amor obligat de la seva mare, el sexe sense paraules... 3. En la darrera part hi surt l'Actor, que ens representa com explica la mateixa història donant-li veu a tots els personatges. El president del millor país del món està a punt de començar la guerra que porta temps planificant quan uns terroristes l'amenacen amb matar la seva filla si els ataca. El president rebrà moltes pressions per part dels seus socis i també per part de la seva família. Finalment, decideix tirar endavant el projecte de futur de país.
Dos de dos
Mestres Emilió, Albert
En un barri de Barcelona, Rajid, un immigrant paquistanès s’introdueix en la vida d’una parella d’edat avançada, l'Helena i en Manelic, que passen els dies recordant quan ella era habitual de La Paloma i ell cap de colla dels Xiquets de les Cabòries. Ara ella és una mestressa de casa xenòfoba que sent atracció sexual per en Rajid, a qui maltracta i menysprea i, a la vegada, hi manté relacions. En Manelic s'ha convertit en un bevedor tranquil a qui no l'alteren les actituds racistes de la seva dona, però tampoc li ve de gust seguir-li la corda.
Cargol treu banya
(2000) Mestres Emilió, Albert
Una dona que forma part del bàndol dels vençuts en una guerra es lamenta i explica a un possible fill l’arribada al poble de l’exèrcit enemic, la destrucció de les cases, la matança de tots els homes, joves i vells, i la violació que va patir per part de més de quaranta soldats. A conseqüència d'aquestes violacions, la dona té por d'estar embarassada.
Vides de tants: psicopatologia de la vida quotidiana
Mestres Emilió, Albert
Són el Jo, l'Ell, l'Ella i l'Altre que al seu torn són la Bet, el Freddy, la Monsterrat, el Joaquim... fins a vint-i-dos personatges. Des de joves que surten a ballar a la discoteca, passant de pares que creuen que no dediquen prou temps als seus fills, a tiets-avis a qui no els arriba la pensió. Vint-i-dos vides narrades de manera encadenada, totes reflecteixen la societat de finals del segle XX: el Barça, matrimonis amb infidelitats, inventar anècdotes per lligar, tenir una crisi personal quan creus que la teva joventut s'acaba, els primers amors carregats de gelosia, les actrius que es fan famoses perquè surten a les sèries de televisió, les vides psicoanalitzades, els homes masclistes parlant d'homes masclistes, preocupar-se pels diners, anar al Bagdad i prendre vi, molt vi, i agafar una bona borratxera.
Contes estigis o el cabaret dels morts : Obra mòbil
(1995) Mestres Emilió, Albert
Albert Mestres és conduït a l’Hades per un barquer. Per endarrerir el moment de trobar-se amb la Mort, Mestres explica cinc històries. En la primera, una dona accepta mantenir relacions sexuals amb un tinent per salvar el seu home, però és enganyada. En la segona, un ermità és encisat per una dona d’aigües i acaba ofegant-se mentre intenta seguir-la dins del llac. En la tercera, una viuda aprofita el cadàver del seu marit mort recentment per salvar la vida d’un soldat amb qui acaba de tenir relacions sexuals. En la quarta, un rei berber fa de mediador entre dos homes que necessiten la mateixa esclava. En la cinquena, una noia que ha robat a un tractant cau en el parany que li han preparat per fer-li retornar els diners. Després d’aquesta última història, es produeix la trobada amb la Mort, una trobada que resulta còmica quan l’Albert Mestres no té diners per pagar el barquer i proposa que el retornin a l’altre barri.
Zwdu o El dubte / Le doute / Der Zweifel
Mestres Emilió, Albert
Zw i Du tenen una vida molt lligada. Tots dos es comuniquen essencialment a través de les interjeccions Eh i Ah i els costa posar-se d'acord en totes les decisions que han de prendre: des de les més banals, com qui serveix la sopa, fins de més transcendentals, com qui ha de morir abans. Tots dos tenen una barba molt llarga amb la particularitat que on comença una acaba l'altra, és a dir, que estan units literalment per les seves barbes. Això provoca que ho hagin de fer tot junts, fins i tot es mengen la sopa a cullerades a l'uníson. Zw i Du discuteixen constantment per tot, però a la vegada es cuiden i s'estimen i no poden concebre la vida un sense l'altre. Un dia decideixen posar fi a la seva vida perquè és absurda. Quan ja ho tenen tot preparat (taüt, revòlver, etc.) malgasten totes les bales i es queden sense. Finalment decideixen deixar-ho per l'endemà i seguir amb la seva vida de sempre, com a mínim, un sopar més.
Peça cua per a l' "Informe per a una acadèmia" de Franz Kafka
(1998) Mestres Emilió, Albert
En acabar la representació de l' "Informe per a una acadèmia", de Kafka, l'actor surt a saludar el públic i els demana de quedar-se un moment, perquè té una cosa a dir-los: està desesperat perquè ja ningú no el contracta com a actor. Abans canviava de papers, havia fet l'Otel·lo, de Manelic, d'Antíoc, etc. Però per culpa d'una crítica apareguda al un diari, ja només el volen per fer de mico i representar 'ad eternum' el mateix paper. La seva dona l'ha deixat i s'ha endut els fills, i el telèfon del productor oferint-li un nou paper no sonarà mai més.

Albert Mestres Emilió

Adreça de correu electrònic

Data de naixement

Nom

Filtres

Autor

Paraules clau

Data

Accés Obert

Tipus d'ítem

Configuració

Ordenar per

Resultats per pàgina

Resultats de la cerca