Albert Mestres Emilió

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1960. Escriptor i traductor. Ha escrit novel·la, teatre, poesia, assaig i narrativa breu.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 3 de 3
  • Obra
    Cargol treu banya
    (2000) Mestres Emilió, Albert
    Una dona que forma part del bàndol dels vençuts en una guerra es lamenta i explica a un possible fill l’arribada al poble de l’exèrcit enemic, la destrucció de les cases, la matança de tots els homes, joves i vells, i la violació que va patir per part de més de quaranta soldats. A conseqüència d'aquestes violacions, la dona té por d'estar embarassada.
  • Obra
    Peça cua per a l' "Informe per a una acadèmia" de Franz Kafka
    (1998) Mestres Emilió, Albert
    En acabar la representació de l' "Informe per a una acadèmia", de Kafka, l'actor surt a saludar el públic i els demana de quedar-se un moment, perquè té una cosa a dir-los: està desesperat perquè ja ningú no el contracta com a actor. Abans canviava de papers, havia fet l'Otel·lo, de Manelic, d'Antíoc, etc. Però per culpa d'una crítica apareguda al un diari, ja només el volen per fer de mico i representar 'ad eternum' el mateix paper. La seva dona l'ha deixat i s'ha endut els fills, i el telèfon del productor oferint-li un nou paper no sonarà mai més.
  • Obra
    Un altre Wittgenstein, si us plau o L'holocaust
    Mestres Emilió, Albert
    Al 1951, mentre un assassí de masses massacra els estudiants i els professors del campus de Cambridge, Wittgenstein reflexiona sobre la seva vida i la seva filosofia. A través d'un monòleg interior es reflecteix el desordre de qualsevol ment humana, que salta de pensament en pensament de forma indiscriminada. Wittgenstein combina explicacions autobiogràfiques (com que els seus tres germans es van suïcidar i que després d'això no trobava el sentit a la vida i va decidir renunciar a la seva herència i fer-se mestre rural, o que va ser quan va llegir el Resum dels evangelis de Tolstoi que va començar a creure en Déu) amb qüestions filosòfiques basades sobretot en el seu propi Tractatus: el món és real però el sentit del món no està en la seva realitat, està fora del món. Es pregunta, per exemple, com explicar a algú el que significa entendre la música o com compartir amb un daltònic una mateixa nomenclatura dels colors.