Albert Mestres Emilió

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1960. Escriptor i traductor. Ha escrit novel·la, teatre, poesia, assaig i narrativa breu.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 4 de 4
  • Obra
    Dramàtic
    (1999) Mestres Emilió, Albert
    “Dramàtic” explica la història de Tea. De fet, els tres personatges de l’obra, TeaA, TeaB i TeaC, no són res més que tres edats diferents de Tea, és a dir, la Tea jove, la Tea madura i la Tea vella respectivament. Al llarg de l’obra, se’ns explica com, en el seu enfrontament diari amb un món bàsicament masculí, Tea perd, fracassa i és humiliada sense cap mena de contemplacions pels diferents homes de la seva vida. Quan era una nena, el seu pare la feia sentir-se culpable per no haver nascut nen, n’abusava sexualment, i la pegava. Ja casada, explica com el seu home va deixar de fer-li l’amor després de tenir el seu fill Adrià i com, després de separar-se, li va prendre la custòdia del fill a causa de la seva tendència a la depressió. Finalment, de gran, l’Adrià li ha fet creure repetidament que ha sigut una mala mare. És per tot això que Tea té la impressió que no ha sigut “ni filla, ni dona, ni mare”.
  • Obra
    La partida o còctel de gambes : Vodevil quadrilingüe
    Mestres Emilió, Albert
    La Mireia i en Pere són un matrimoni en el qual hi predomina un sentiment de fracàs: tot i estudiar arquitectura, en Pere no ha construït mai res i li acaben de comunicar que l'acomiadaran; i pel que fa a la Mireia, viu en la rutina del dia i dia i voldria tenir uns fills que no arriben. Esperen l'arribada d'un matrimoni holandès amic seu, en Max i la Lena, per sopar, durant el qual en Pere rep una trucada de la Laura, germana de la Mireia i amant seva, que li fa saber que està prenyada. Al llarg d'un sopar similar a casa d'en Max i la Lena, a Amsterdam, es descobreix que en Pere està boig per la Lena, que la Mireia s'entén amb el cunyat d'en Pere, i que la germana d'en Pere s'entén amb en Max, tot i que, de fet, acabarà anant-se'n amb la Lena. Al final, en Pere, un més de la raça dels catalans, és decapitat per un botxí mentre confessa el seu 'secret love' pel seu cunyat.
  • Obra
    Opsis
    Chamalanch, Mireia
    Cinc actors a l’escenari. Intenten explicar-se coses, comunicar-se, però tot és en va. No ho aconsegueixen, cadascú parla d’allò que li interessa, sense cap voluntat d’escoltar el que diuen els altres. El que en resulta és frustració i violència. Una de les actrius, l’Inma, explota: tothom va pel seu compte, tothom passa d’ella, no se’n surt i no sap com fer-ho. Quan els altres confessen l’aversió que senten per ella, se’n va. Al final, es queden sols dos actors, els quals admeten que necessiten ser mirats i patir per tenir consciència de la seva existència.
  • Obra
    La bufa
    (1994) Mestres Emilió, Albert
    L’obra presenta diferents moments de la vida d’Ulisses. En primer lloc, veiem com marxa del costat de Calipso després de deu anys de conviure-hi perquè està desitjós d’arribar a Itaca i reveure Helena. A continuació, el trobem a l’illa d’Eea, on ha viscut feliçment amb Circe durant un mes. Ara, però, li demana poder marxar, tot i que abans voldria anar a l’infern per tal d’esbrinar si Déu existeix i què hi ha després de la mort. Ambdues coses li són concedides, i a l’infern conversa amb diferents personatges, com ara Sòfocles, Anticles, la pròpia mare d’Ulisses, Síssif, Hitler o Reagan, segons com es miri, Maria Antonieta, Tàntal, i Jack l’Esbudellador, però cap d’ells li ofereix una resposta. Finalment, en arribar a Itaca Ulisses veu que tota la seva fortuna s’ha dilapidat, i s’ha de dedicar a guardar porcs. Maleeix la guerra de Troia, ja que li ha fet perdre vint anys de la seva vida. Un dia el visita el seu fill Telègon, qui li reclama els ramats per vendre’ls i obtenir diners. Ulisses s’hi nega, i Telègon l’acaba matant.