Albert Mestres Emilió
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1960. Escriptor i traductor. Ha escrit novel·la, teatre, poesia, assaig i narrativa breu.
Nom
4 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 4 de 4
Obra Cargol treu banya(2000) Mestres Emilió, AlbertUna dona que forma part del bàndol dels vençuts en una guerra es lamenta i explica a un possible fill l’arribada al poble de l’exèrcit enemic, la destrucció de les cases, la matança de tots els homes, joves i vells, i la violació que va patir per part de més de quaranta soldats. A conseqüència d'aquestes violacions, la dona té por d'estar embarassada.Obra 1714 : (Homenatge a Sarajevo)Mestres Emilió, AlbertL’obra mostra la crueltat, la inutilitat i la futilitat de la guerra des de tots els angles possibles. S’inicia amb una escena que transcorre en un mercat ple de canalla, compradors i venedors, on cau un obús que mata tothom, i acaba en un camp de batalla ple de cadàvers mutilats entremig dels quals el Marquès de Sade i les fúries passegen tranquil·lament. Entre aquestes dues escenes trobem episodis de covardia, violacions massives per part de soldats enemics, tortures d’innocents i condemnes a mort, prostitució de menors promoguda per les pròpies forces de pau, i desercions de soldats que s’adonen que la seva pàtria és tornar a casa sa i estalvi al capvespre.Obra Peça cua per a l' "Informe per a una acadèmia" de Franz Kafka(1998) Mestres Emilió, AlbertEn acabar la representació de l' "Informe per a una acadèmia", de Kafka, l'actor surt a saludar el públic i els demana de quedar-se un moment, perquè té una cosa a dir-los: està desesperat perquè ja ningú no el contracta com a actor. Abans canviava de papers, havia fet l'Otel·lo, de Manelic, d'Antíoc, etc. Però per culpa d'una crítica apareguda al un diari, ja només el volen per fer de mico i representar 'ad eternum' el mateix paper. La seva dona l'ha deixat i s'ha endut els fills, i el telèfon del productor oferint-li un nou paper no sonarà mai més.Obra OpsisChamalanch, MireiaCinc actors a l’escenari. Intenten explicar-se coses, comunicar-se, però tot és en va. No ho aconsegueixen, cadascú parla d’allò que li interessa, sense cap voluntat d’escoltar el que diuen els altres. El que en resulta és frustració i violència. Una de les actrius, l’Inma, explota: tothom va pel seu compte, tothom passa d’ella, no se’n surt i no sap com fer-ho. Quan els altres confessen l’aversió que senten per ella, se’n va. Al final, es queden sols dos actors, els quals admeten que necessiten ser mirats i patir per tenir consciència de la seva existència.