Ignasi Garcia Barba

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Llicenciat en Historia de l'Art per la Universitat de Barcelona i en Art Dramàtic per l'Institut del Teatre de Barcelona, es forma com a dramaturg amb José Sanchis Sinisterra i com a guionista amb Jaume Cabré. Entre la vintena d’obres que té publicades cal destacar "Marina" (estrenada amb direcció de Calixto Bieito), "Mars de gespa" (Estrenada al Festival Internacional de Teatre de Sitges), "La finestra" (representada a Barcelona, Madrid, Roma i Atenes) , "Preludi en dos temps" (estrenada a Barcelona), "El bosc que creix" (estrenada en versió radiofònica per RNE-Ràdio 4), "A trenc d'alba" (representada a Barcelona) i "Treball de recerca" (Premi Pepe Alba-Ciutat de Sagunt 2018). Forma part del programa "Lletres a les aules" de la Institució de les Lletres Catalanes i les seves obres infantils i juvenils es posen com a lectura a escoles i instituts: "El chip experimental" (Anaya), "El delegat" (Arola Editors), "En un lugar de la Mancha" (Editorial Fundamentos), "El Jardí dels nans" (Mr.Momo) i les novel.les "El secret de la Riera" (Arola Editors) i "El bosc de les ombres" (Aila Edicions). Ha estat guionista de les sèries "Estació d'Enllaç" (TV3) , "Compañeros" (Antena 3), "El Cor de la Ciutat" (TV3), "Un paso adelante (Antena 3), "Los Serrano" (Telecinco), "Yo soy Bea" (Telecinco), "Mesa para cinco" (La Sexta), "Bandolera" (Antena 3), "Gran reserva, el origen" (TVE), "Amar es para siempre" (Antena 3) ,"En tierras salvajes" (Televisa), "Centro Médico" (TVE) i "Servir y proteger" (TVE).
Nom

Filtres

2000 - 2009102010 - 201962020 - 20211
Restablir filtres

Configuració

Autoría: Garcia Barba, Ignasi × Data d'inici: 2000 ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 17
  • Miniatura
    Obra
    L'aprenenta
    Garcia Barba, Ignasi
    Mortícia, una jove amb aspecte de gòtica, arriba a l'Hades perquè ha vist una oferta de feina que, com comprovarà, consisteix a ser l'aprenenta del barquer Caront, qui vol marxar una temporada de vacances i necessita una substituta. Tot i que en un principi Caront s'oposa a donar-li el lloc, Zeus, mitjançant els seus trons, indica que ella és l'escollida. A l'Hades, Mortícia coneix Eurídice, qui, desesperada per tornar al món dels vius, acaba enganyant i emmetzinant la noia per oferir-la a Zeus a canvi de la seva llibertat. En descobrir-ho, Caront, desafiant l'ira de Zeus, fa reviure Mortícia i l'obliga a abandonar aquell lloc.
  • Miniatura
    Obra
    La aparición
    Garcia Barba, Ignasi
    La Pilar, una anciana creient que està greument malalta de càncer, va a visitar una escultura de la Verge que ha aparegut en els terrenys d'una parròquia, humil i de mètodes poc ortodoxos, de la perifèria d'una ciutat. La filla de la Pilar, l'Imma, acompanya la mare i li intenta fer veure que aquella peregrinació no té sentit, però la Pilar està convençuda que la Verge la pot curar. Per la seva banda, el Bisbe, ocupat en un concurs de maquetes de catedrals, vol fer tancar la parròquia i mira d'esbrinar l'autenticitat de la talla. La Pilar s'acaba guarint gràcies, suposadament, a un tractament nou i la imatge de la Verge desapareix del terreny, on hi han de construir pisos.
  • Miniatura
    Obra
    Treball de recerca
    Garcia Barba, Ignasi
    L'Andrea és una estudiant de batxillerat que està fent el treball de recerca sobre uns sindicalistes del seu poble que, suposadament, van marxar a l'exili durant la Guerra Civil espanyola. A mesura que avança en la investigació, l'Andrea troba peces que no encaixen i l'alcalde del poble la pressiona perquè deixi de furgar en el passat. L'Andrea no para d'investigar fins que aconsegueix saber la veritat: els sindicalistes van ser, en realitat, assassinats degut a les coaccions de la família de l'alcalde, la nissaga propietària de la fàbrica més important del poble. Quan l'Andrea es disposa a desenterrar les restes mortals de la fossa comuna on els sindicalistes van ser enterrats, tres encaputxats l'apallissen i la noia queda en coma. La Paula, amiga íntima i amant de l'Andrea, acabarà la feina que la seva estimada quasi havia enllestit.
  • Miniatura
    Obra
    La orilla perra del mundo
    Samper, Marilia
    De manera coral i en múltiples escenes intercalades, es representen situacions i trames molt diverses en què l'abús de poder, la injustícia, la por, la desigualtat, la llibertat d'expressió i l'explotació sexual, infantil i laboral en la societat actual es posen de manifest. Així, entre d'altres, un policia demana a un company que testifiqui en favor seu; un terratinent té com a treballadors un grup d'immigrants il·legals als quals fa treballar en unes condicions miserables; dues dones repassen la llista de la compra mentre un vagabund es prepara per demanar almoina; un viatger recomana a un amic que vagi de vacances a Sri-Lanka, on podrà fer turisme sexual; una estudiant de medicina vol marxar amb una ONG al Sudan i els seus pares, suposadament progressistes, s'hi oposen frontalment.
  • No hi ha miniatura disponible
    Obra
    Inventari d'objectes perduts i altres
    (2009) Julià, Gemma
    El suposat i mòbil Departament de Recerca i Arxiu d'Objectes Perduts fa una jornada de portes obertes. És, doncs, gràcies al tàndem que formen les doctores Moli(ner) i Font(coberta), responsables de l’arxiu, -dues científiques molt poc reconegudes-, que accedim a una trobada teatral amb les històries que guarden uns objectes aparentment insignificants i perduts. Les doctores acullen els visitants i comparteixen la seva passió per la feina: protegir, ordenar i classificar els objectes perduts, així com estimar les històries que guarden i emocionar-se pel seu potencial.
  • Miniatura
    Obra
    Reconstrucció dels fets
    Garcia Barba, Ignasi
    Salvador ha de dur a terme una missió: protegir el president en una sortida en cotxe descapotable. El mateix dia, han entrat a casa seva i intenta resoldre'n l'entrellat. La missió fracassa i quan per fi té temps d'interrogar el lladre que li ha robat, descobreix la relació que aquest té amb la trama que ha provocat la mort del president. Fa la reconstrucció dels fets i s'adona que si hagués avantposat el seu problema personal a la missió d'Estat, hagués obtingut informació que l'hauria ajudat a protegir el president.
  • Miniatura
    Obra
    Marina
    (1994) Garcia Barba, Ignasi
    Una dona madura decideix anar a classes de pintura; no sap que la seva professora és l'amant del seu marit.
  • Miniatura
    Obra
    El xip experimental
    Garcia Barba, Ignasi
    En Pitu i la Teresa són dos germans de catorze i tretze anys que discuteixen per jugar amb l'ordinador de casa. El pare és un informàtic que ha creat un xip, encara en fase experimental, que ha de revolucionar el món dels videojocs i provocar que la sensació virtual s'apropi molt a la realitat. Quan es queden sols, en Pitu i la Teresa, amb l'ajuda d'una tempesta que hi ha a l'exterior, provoquen un curtcircuit que fa que els protagonistes dels seus jocs preferits (la Vilma Stronger i el Fredi) surtin de l'ordinador i apareguin a l'habitació. La Teresa i en Pitu aconsegueixen fer entendre als nouvinguts que són personatges de ficció, però la realitat i la realitat virtual es fusionen i, a través de la ràdio, els quatre protagonistes escolten unes notícies molt alarmants sobre una epidèmia de malària, una circumstància que coincideix amb els reptes i objectius del videojoc de la Vilma Stronger. Finalment, tots quatre aconsegueixen que la Vilma i el Fredi tornin a la seva realitat, dins la pantalla, perquè puguin resoldre la situació.
  • Miniatura
    Obra
    El bosc que creix
    (1994) Garcia Barba, Ignasi
    L'experiència de ser pare vista des de tres òptiques diferents: el que ho serà per primer cop, el que ja té fills i el que prefereix no tenir-ne.
  • Miniatura
    Obra
    En un lugar de la Mancha
    Garcia Barba, Ignasi
    Sancho Panza, dirigint-se a una cadira buida que fa servir per assajar la conversa que vol tenir amb la seva esposa Teresa i dirigint-se, també, a un retrat del Quixot, explica que vol tornar a marxar a buscar noves aventures com les que va compartir, temps enrere, amb el seu antic i ja difunt senyor, el Quixot. Parlant des del moment actual, exposa els motius de la seva decisió i reflexiona sobre les similituds i diferències que hi ha entre l'actualitat i l'època de la novel·la de Cervantes. Així mateix, Sancho es planteja la possibilitat de tornar a ser governador insular i deixar la feina del camp. L'endemà, Teresa Panza, esposa de Sancho, assabentada de les intencions del seu marit i molt disgustada, dicta la carta que vol enviar a la duquessa, qui, en el seu moment, va fer governador a Sancho, perquè l'ajudi a dissuadir l'home del seu propòsit. Dirigint-se a Antonia, neboda del Quixot, Teresa confessa, per error, que manté una relació amb Tomé Cecial, amb qui Sancho pensava marxar i compartir les seves aventures. Exasperada i abatuda, Teresa renuncia a escriure la carta i acaba acceptant que Sancho marxi.