Ignasi Garcia Barba

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Llicenciat en Historia de l'Art per la Universitat de Barcelona i en Art Dramàtic per l'Institut del Teatre de Barcelona, es forma com a dramaturg amb José Sanchis Sinisterra i com a guionista amb Jaume Cabré. Entre la vintena d’obres que té publicades cal destacar "Marina" (estrenada amb direcció de Calixto Bieito), "Mars de gespa" (Estrenada al Festival Internacional de Teatre de Sitges), "La finestra" (representada a Barcelona, Madrid, Roma i Atenes) , "Preludi en dos temps" (estrenada a Barcelona), "El bosc que creix" (estrenada en versió radiofònica per RNE-Ràdio 4), "A trenc d'alba" (representada a Barcelona) i "Treball de recerca" (Premi Pepe Alba-Ciutat de Sagunt 2018). Forma part del programa "Lletres a les aules" de la Institució de les Lletres Catalanes i les seves obres infantils i juvenils es posen com a lectura a escoles i instituts: "El chip experimental" (Anaya), "El delegat" (Arola Editors), "En un lugar de la Mancha" (Editorial Fundamentos), "El Jardí dels nans" (Mr.Momo) i les novel.les "El secret de la Riera" (Arola Editors) i "El bosc de les ombres" (Aila Edicions). Ha estat guionista de les sèries "Estació d'Enllaç" (TV3) , "Compañeros" (Antena 3), "El Cor de la Ciutat" (TV3), "Un paso adelante (Antena 3), "Los Serrano" (Telecinco), "Yo soy Bea" (Telecinco), "Mesa para cinco" (La Sexta), "Bandolera" (Antena 3), "Gran reserva, el origen" (TVE), "Amar es para siempre" (Antena 3) ,"En tierras salvajes" (Televisa), "Centro Médico" (TVE) i "Servir y proteger" (TVE).
Nom

Filtres

2008 - 200922010 - 201912020 - 20211
Restablir filtres

Configuració

Autoría: Garcia Barba, Ignasi × Paraules clau: Món laboral ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 4 de 4
  • Miniatura
    Obra
    L'aprenenta
    Garcia Barba, Ignasi
    Mortícia, una jove amb aspecte de gòtica, arriba a l'Hades perquè ha vist una oferta de feina que, com comprovarà, consisteix a ser l'aprenenta del barquer Caront, qui vol marxar una temporada de vacances i necessita una substituta. Tot i que en un principi Caront s'oposa a donar-li el lloc, Zeus, mitjançant els seus trons, indica que ella és l'escollida. A l'Hades, Mortícia coneix Eurídice, qui, desesperada per tornar al món dels vius, acaba enganyant i emmetzinant la noia per oferir-la a Zeus a canvi de la seva llibertat. En descobrir-ho, Caront, desafiant l'ira de Zeus, fa reviure Mortícia i l'obliga a abandonar aquell lloc.
  • Miniatura
    Obra
    El xip experimental
    Garcia Barba, Ignasi
    En Pitu i la Teresa són dos germans de catorze i tretze anys que discuteixen per jugar amb l'ordinador de casa. El pare és un informàtic que ha creat un xip, encara en fase experimental, que ha de revolucionar el món dels videojocs i provocar que la sensació virtual s'apropi molt a la realitat. Quan es queden sols, en Pitu i la Teresa, amb l'ajuda d'una tempesta que hi ha a l'exterior, provoquen un curtcircuit que fa que els protagonistes dels seus jocs preferits (la Vilma Stronger i el Fredi) surtin de l'ordinador i apareguin a l'habitació. La Teresa i en Pitu aconsegueixen fer entendre als nouvinguts que són personatges de ficció, però la realitat i la realitat virtual es fusionen i, a través de la ràdio, els quatre protagonistes escolten unes notícies molt alarmants sobre una epidèmia de malària, una circumstància que coincideix amb els reptes i objectius del videojoc de la Vilma Stronger. Finalment, tots quatre aconsegueixen que la Vilma i el Fredi tornin a la seva realitat, dins la pantalla, perquè puguin resoldre la situació.
  • Miniatura
    Obra
    El jardí dels nans
    Garcia Barba, Ignasi
    El Jordi i la Rosa són germans i juguen, al jardí de casa, amb els seus amics Lluís i Laura. Tots quatre decideixen emportar-se els nans decoratius del jardí per alliberar-los d'un suposat encanteri que els té empresonats dins la carcassa. En paral·lel, en Fredi i en Ritxie, són dos lladregots que també volen endur-se els nans perquè, segons creuen, dins d'un d'ells hi ha un tresor amagat. Per la seva banda, en Josep i la Montse, els pares de la Rosa i del Jordi, s'han quedat a l'atur i, com que no poden pagar la hipoteca, hauran de deixar aquella casa, cosa que no volen dir als seus fills. Quan els nois aconsegueixen endur-se els nans al bosc, els dos lladregots els segueixen i fan miques les figures, però no troben res. Convençuts que hi ha un altre nan amagat, tornen al jardí i s'enfronten amb els nanos, que, amb tot, aconsegueixen desempallegar-se dels malfactors. Quan, finalment, els nens ho han d'explicar tot als seus pares, el Josep busca i troba un últim nan que, en efecte, conté un tresor ocult.
  • Miniatura
    Obra
    La finestra
    Garcia Barba, Ignasi
    La Berta és una guia turística de països en guerra. Dirigint-se al públic —els clients adinerats de la ruta en qüestió— la Berta explica el programa del dia, consistent en la visita a diversos edificis religiosos destruïts per les bombes, en el pas per un camp d'extermini o en el dinar en un camp de refugiats. Amb el soroll de metralletes i explosions de fons, la Berta acaba retraient als clients el tracte que rep per part d'ells, i que gastin els diners en un viatge d'aquelles característiques. Aleshores, la Berta truca al seu cap i li diu que el franctirador a qui esperen encara no ha arribat, i el cap li diu que haurà de ser ella qui faci la feina. Desesperada i amenaçada, la Berta acaba agafant un rifle i executant l'ordre.