Ignasi Garcia Barba

Llicenciat en Historia de l'Art per la Universitat de Barcelona i en Art Dramàtic per l'Institut del Teatre de Barcelona, es forma com a dramaturg amb José Sanchis Sinisterra i com a guionista amb Jaume Cabré. Entre la vintena d’obres que té publicades cal destacar "Marina" (estrenada amb direcció de Calixto Bieito), "Mars de gespa" (Estrenada al Festival Internacional de Teatre de Sitges), "La finestra" (representada a Barcelona, Madrid, Roma i Atenes) , "Preludi en dos temps" (estrenada a Barcelona), "El bosc que creix" (estrenada en versió radiofònica per RNE-Ràdio 4), "A trenc d'alba" (representada a Barcelona) i "Treball de recerca" (Premi Pepe Alba-Ciutat de Sagunt 2018). Forma part del programa "Lletres a les aules" de la Institució de les Lletres Catalanes i les seves obres infantils i juvenils es posen com a lectura a escoles i instituts: "El chip experimental" (Anaya), "El delegat" (Arola Editors), "En un lugar de la Mancha" (Editorial Fundamentos), "El Jardí dels nans" (Mr.Momo) i les novel.les "El secret de la Riera" (Arola Editors) i "El bosc de les ombres" (Aila Edicions). Ha estat guionista de les sèries "Estació d'Enllaç" (TV3) , "Compañeros" (Antena 3), "El Cor de la Ciutat" (TV3), "Un paso adelante (Antena 3), "Los Serrano" (Telecinco), "Yo soy Bea" (Telecinco), "Mesa para cinco" (La Sexta), "Bandolera" (Antena 3), "Gran reserva, el origen" (TVE), "Amar es para siempre" (Antena 3) ,"En tierras salvajes" (Televisa), "Centro Médico" (TVE) i "Servir y proteger" (TVE).

Més informació sobre l'autor.

Pàgina completa de l'ítem

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 19

Les nits de lluna plena
(1994) Garcia Barba, Ignasi
Dues colles rivals es repten mútuament a passar la nit en una casa abandonada al mig del bosc, que té fama d'estar encantada. Un cop són allà comencen a passar fenòmens aparentment paranormals que els obliguen a fer pinya. Finalment, es descobreix que en aquella casa hi viuen dues nenes que els pares van deixar allà quan eren petites a l'època de guerra.
Influències
Garcia Barba, Ignasi
Un home tancat a la cel·la d'un sanatori mental, intenta comunicar-se amb el seu company adormit. Fa memòria de les vivències comunes, de la visió que té de la relació que mantenen, de com han arribat cadascun d'ells allí, per acabar confessant-li que necessita informació del company (reclòs per motius polítics). El company no reacciona a cap dels intents de comunicació del monologant i aquest, desesperat, li obre l'armari per tal de donar alguna cosa als que manen. Però la sorpresa li arriba quan darrere la porta de l'armari hi troba un túnel, quan el company que no respon no és res més que un munt de roba amb forma humana i quan troba soba la flassada tot de cartes adreçaces a ell i que el company havia interceptat. L'home les agafa i marxa pel forat de fons de l'armari.
La orilla perra del mundo
Samper, Marilia
De manera coral i en múltiples escenes intercalades, es representen situacions i trames molt diverses en què l'abús de poder, la injustícia, la por, la desigualtat, la llibertat d'expressió i l'explotació sexual, infantil i laboral en la societat actual es posen de manifest. Així, entre d'altres, un policia demana a un company que testifiqui en favor seu; un terratinent té com a treballadors un grup d'immigrants il·legals als quals fa treballar en unes condicions miserables; dues dones repassen la llista de la compra mentre un vagabund es prepara per demanar almoina; un viatger recomana a un amic que vagi de vacances a Sri-Lanka, on podrà fer turisme sexual; una estudiant de medicina vol marxar amb una ONG al Sudan i els seus pares, suposadament progressistes, s'hi oposen frontalment.
Camí de Tombuctú
(1992) Garcia Barba, Ignasi
Dos homes, que participen en un rally, pateixen una avaria i no se'ls localitza. Mentre esperen que els rescatin imaginen com pot acabar la situació. Finalment, són localitzats per un reporter que afavoreix un desenllaç que li permeti publicar un reportatge sensacionalista.
Reconstrucció dels fets
Garcia Barba, Ignasi
Salvador ha de dur a terme una missió: protegir el president en una sortida en cotxe descapotable. El mateix dia, han entrat a casa seva i intenta resoldre'n l'entrellat. La missió fracassa i quan per fi té temps d'interrogar el lladre que li ha robat, descobreix la relació que aquest té amb la trama que ha provocat la mort del president. Fa la reconstrucció dels fets i s'adona que si hagués avantposat el seu problema personal a la missió d'Estat, hagués obtingut informació que l'hauria ajudat a protegir el president.
La decisió de Vila-neta
(1997) Garcia Barba, Ignasi
Just després de signar l'ampliació de l'abocador municipal, l'alcalde de Vila-neta, el Sr. Camps, rep la visita de la Fada madrina del poble per intentar evitar l'ampliació. Com que el Sr. Camps creu que tot plegat és pel bé de Vila-neta, la Fada el transporta al futur perquè vegi les conseqüències de fer més gran l'abocador. El Sr. Camps es troba que Vila-neta s'ha transformat en Vila-bruta i que s'ha convertit en un poble sense nens, ple de deixalles, i amb una pudor permanent. Quan retorna al present, ho fa quinze minuts abans de la signatura de l'ampliació, i llavors el Sr. Camps es nega a firmar res, defensant que Vila-neta ha de continuar essent neta.
Marina
(1994) Garcia Barba, Ignasi
Una dona madura decideix anar a classes de pintura; no sap que la seva professora és l'amant del seu marit.
El xip experimental
Garcia Barba, Ignasi
En Pitu i la Teresa són dos germans de catorze i tretze anys que discuteixen per jugar amb l'ordinador de casa. El pare és un informàtic que ha creat un xip, encara en fase experimental, que ha de revolucionar el món dels videojocs i provocar que la sensació virtual s'apropi molt a la realitat. Quan es queden sols, en Pitu i la Teresa, amb l'ajuda d'una tempesta que hi ha a l'exterior, provoquen un curtcircuit que fa que els protagonistes dels seus jocs preferits (la Vilma Stronger i el Fredi) surtin de l'ordinador i apareguin a l'habitació. La Teresa i en Pitu aconsegueixen fer entendre als nouvinguts que són personatges de ficció, però la realitat i la realitat virtual es fusionen i, a través de la ràdio, els quatre protagonistes escolten unes notícies molt alarmants sobre una epidèmia de malària, una circumstància que coincideix amb els reptes i objectius del videojoc de la Vilma Stronger. Finalment, tots quatre aconsegueixen que la Vilma i el Fredi tornin a la seva realitat, dins la pantalla, perquè puguin resoldre la situació.
Amanecer en Orán [A trenc d'alba]
(1995) Garcia Barba, Ignasi
És la història de dos emigrants il·legals magrebins que arriben a una platja del sud d'Espanya. Allí es troben amb gent que abusa de la seva situació per treure'ls diners. Un any més tard, un d'ells s'ha adaptat al petit espai que els concedeix la societat. L'altre vol marxar a França.
El bosc que creix
(1994) Garcia Barba, Ignasi
L'experiència de ser pare vista des de tres òptiques diferents: el que ho serà per primer cop, el que ja té fills i el que prefereix no tenir-ne.

Ignasi Garcia Barba

Adreça de correu electrònic

Data de naixement

Nom

Filtres

Autor

Paraules clau

Data

Accés Obert

Tipus d'ítem

Configuració

Ordenar per

Resultats per pàgina

Resultats de la cerca