Ignasi Garcia Barba

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Llicenciat en Historia de l'Art per la Universitat de Barcelona i en Art Dramàtic per l'Institut del Teatre de Barcelona, es forma com a dramaturg amb José Sanchis Sinisterra i com a guionista amb Jaume Cabré. Entre la vintena d’obres que té publicades cal destacar "Marina" (estrenada amb direcció de Calixto Bieito), "Mars de gespa" (Estrenada al Festival Internacional de Teatre de Sitges), "La finestra" (representada a Barcelona, Madrid, Roma i Atenes) , "Preludi en dos temps" (estrenada a Barcelona), "El bosc que creix" (estrenada en versió radiofònica per RNE-Ràdio 4), "A trenc d'alba" (representada a Barcelona) i "Treball de recerca" (Premi Pepe Alba-Ciutat de Sagunt 2018). Forma part del programa "Lletres a les aules" de la Institució de les Lletres Catalanes i les seves obres infantils i juvenils es posen com a lectura a escoles i instituts: "El chip experimental" (Anaya), "El delegat" (Arola Editors), "En un lugar de la Mancha" (Editorial Fundamentos), "El Jardí dels nans" (Mr.Momo) i les novel.les "El secret de la Riera" (Arola Editors) i "El bosc de les ombres" (Aila Edicions). Ha estat guionista de les sèries "Estació d'Enllaç" (TV3) , "Compañeros" (Antena 3), "El Cor de la Ciutat" (TV3), "Un paso adelante (Antena 3), "Los Serrano" (Telecinco), "Yo soy Bea" (Telecinco), "Mesa para cinco" (La Sexta), "Bandolera" (Antena 3), "Gran reserva, el origen" (TVE), "Amar es para siempre" (Antena 3) ,"En tierras salvajes" (Televisa), "Centro Médico" (TVE) i "Servir y proteger" (TVE).
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 5 de 5
  • Obra
    Les nits de lluna plena
    (1994) Garcia Barba, Ignasi
    Dues colles rivals es repten mútuament a passar la nit en una casa abandonada al mig del bosc, que té fama d'estar encantada. Un cop són allà comencen a passar fenòmens aparentment paranormals que els obliguen a fer pinya. Finalment, es descobreix que en aquella casa hi viuen dues nenes que els pares van deixar allà quan eren petites a l'època de guerra.
  • Obra
    El bosc que creix
    (1994) Garcia Barba, Ignasi
    L'experiència de ser pare vista des de tres òptiques diferents: el que ho serà per primer cop, el que ja té fills i el que prefereix no tenir-ne.
  • Obra
    El jardí dels nans
    Garcia Barba, Ignasi
    El Jordi i la Rosa són germans i juguen, al jardí de casa, amb els seus amics Lluís i Laura. Tots quatre decideixen emportar-se els nans decoratius del jardí per alliberar-los d'un suposat encanteri que els té empresonats dins la carcassa. En paral·lel, en Fredi i en Ritxie, són dos lladregots que també volen endur-se els nans perquè, segons creuen, dins d'un d'ells hi ha un tresor amagat. Per la seva banda, en Josep i la Montse, els pares de la Rosa i del Jordi, s'han quedat a l'atur i, com que no poden pagar la hipoteca, hauran de deixar aquella casa, cosa que no volen dir als seus fills. Quan els nois aconsegueixen endur-se els nans al bosc, els dos lladregots els segueixen i fan miques les figures, però no troben res. Convençuts que hi ha un altre nan amagat, tornen al jardí i s'enfronten amb els nanos, que, amb tot, aconsegueixen desempallegar-se dels malfactors. Quan, finalment, els nens ho han d'explicar tot als seus pares, el Josep busca i troba un últim nan que, en efecte, conté un tresor ocult.
  • Obra
    L'altre extrem de l'oceà
    (1997) Garcia Barba, Ignasi
    Una dona arriba de "l'altre extrem de l'oceà" a l'espai de la seva infantesa, cercant la seva identitat, les seves arrels, intentant enfortir-se i saber qui és. La seva àvia, que li ha fet de mare, ha mort. Ha vingut per arreglar els papers de l'enterrament i a acalarir les coses, les que no es van dir, en aquest espai que compartiran en silenci. En una veu, tres generacions de dones i una dona que les recorre totes, per retrobar-se i trencar alhora: les cartes de l'àvia, la foto de la mare i un mirall.
  • Obra
    Mars de gespa
    (1993) Garcia Barba, Ignasi
    El trajecte final de dos ancians. Un d'ells s'escapa de la família que li retalla la llibertat, l'altre ha estat abandonat pels familiars i té por d'estar sol. Al final del camí els espera segurament la mort. No sabem si els fets són reals o fruit de la imaginació dels protagonistes.